Tres arquitectes catalans guanyen el premi d'arquitectura de més prestigi internacional
Els guardonats amb el Pritzker 2017, Carme Pigem, Rafael Aranda i Ramon Vilalta reivindiquen l'arrelament de la seva feina a la naturalesa i a la seva ciutat, Olot, on van decidir instal·lar el seu estudi, RCR. L'audàcia en els seus treballs, el seu caràcter trencador, suscita l'admiració de molts, però també crítiques entre els seus companys més tradicionals.
Publicidad
BARCELONA,
L'estudi dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta s'ha convertit en els darrers anys en un lloc de culte per a molta gent del món de l'art, però aquest dimecres, per a qui els coneix més de prop, ha estat un dia de tremenda alegria i emoció. Tots tres arquitectes han estat guardonats amb el premi de més prestigi internacional en la seva professió, el Pritzker.
Publicidad
A l'estiu, tenen per costum reunir a Olot professionals de l'arquitectura, però també del disseny, la il·luminació, l'art.... de tot arreu. "El seu estudi és espectacular", assenyala un company de professió que els valora des de fa temps.
Lliuren als clients dibuixos, esbossos o aiguatintes, llunys dels plànols que interpreta un ordinador
L'encaix amb la natura els caracteritza, segons ha indicat a Efe, Manuel Guerrero, que el 2015 va ser el comissari de l'exposició "Papers", on es van exhibir unes 150 obres seves, perquè una altra de les seves particularitats és que als clients els lliuren dibuixos, esbossos o aiguatintes, unes peces molt allunyades dels freds plànols que interpreta un ordinador.
Publicidad
Expressen preocupació per l'estètica, però la seva arquitectura no és elitista, comenten alguns dels seus col·legues, ja que es pot aplicar a espais públics -escoles, museus...sent molt capaços de fer arquitectures molt socials i de servei a la ciutat, com l'estadi d'atletisme a Olot, o una biblioteca a Barcelona o el teatre La Lira i un accés per a vianants al costat del riu a Ripoll.
Es van conèixer quan estudiaven a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, als anys vuitanta, i des de llavors no s'han separat. De fet, avui és la primera vegada en la seva història que el premi s'atorga a tres persones alhora pels seus treballs.