Público
Público
POBRESA

Triar entre comprar menjar o compreses: quan menstruar és un luxe

Entitats socials reclamen més serveis i productes d’higiene per a dones en risc d’exclusió social. Ho fan en un context de crisi i pandèmia com l’actual, però també de cara un futur incert i precari.

Capsa de productes menstruals al local de l'associació Lola No Estás Sola, a Nou Barris, disponible per a les usuàries de l'espai. CLAUDIA FRONTINO
Capsa de productes menstruals al local de l'associació Lola No Estás Sola, a Nou Barris, disponible per a les usuàries de l'espai. CLAUDIA FRONTINO

Tovallons de bar apilats en contacte amb la roba interior o paper de vàter enrotllat dins la vagina a mode de tampó. El preu dels articles menstruals, la manca d’informació i les condicions d’infrahabitatge en què viuen fa que centenars de dones a Barcelona es vegin abocades un mes rere l’altre a inventar-se estratègies per passar la menstruació malgrat els riscos que suposa per a la seva salut.

"El mes passat vaig haver de recórrer a una samarreta i estripar-la perquè no tenia compreses ni tampons. En la meva situació irregular i sense feina no em puc permetre comprar-ne", comenta la Fàtima. Viu temporalment en un hostal i té algunes necessitats cobertes, però no els diners per comprar aquests i altres productes. El seu cas respon al que s’anomena pobresa menstrual, un terme per denunciar la manca d'accés a productes sanitaris, banys i instal·lacions. Aquesta expressió està sovint associada a països com Índia o Nepal on existeix el chaupadi, una pràctica que aïlla les dones els dies que menstruen, però molt present i invisibilitzat també a l’Estat espanyol.

Serveis bàsics

Només a Barcelona hi ha comptabilitzades més de 320 dones dormint al carrer, segons xifres de l’Ajuntament. Això vol dir que n’hi ha moltes més que no consten als registres i d’altres que, tot i no veure’s al límit d’estar-se a la intempèrie, no tenen recursos i no poden accedir als serveis públics. És el cas de moltes usuàries de Metzineres, espai autogestionat al Raval per a dones que consumeixen droga. La seva directora, Aura Roig, explica que durant la pandèmia han hagut d’ampliar l’horari d’atenció perquè no donaven a l’abast. "Des del confinament també obrim caps de setmanes perquè tinguin espais segurs. Hem vist com ha crescut l’ús de les dutxes i els banys, i també la demanda de productes menstruals", assegura.

Durant el confinament ha crescut l’ús de les dutxes i els banys, i també la demanda de productes menstruals a l'espai Metzineres

Al contrari del que ha passat a Metzineres, les dones que acostumava a atendre l’associació per a dones sense llar Lola No Estás Sola a Nou Barris no han pogut recórrer als serveis de l’entitat. El local on habitualment feien la bugada, esmorzaven i aconseguien roba i articles menstruals està tancat des que es va declarar l’estat d’alarma. Clara Naya, que n’és la coordinadora, lamenta que situacions així provoquin que moltes no sàpiguen a on anar si volen dutxar-se o si necessiten proveir-se de compreses o tampons. "Els horaris de dutxes als albergs no són gaire compatibles amb la realitat menstrual, perquè potser no pots accedir-hi quan ho necessites i sovint no hi ha una carxofa o bidet per rentar-te bé", afegeix. En aquest sentit, Roig també ho veu una gran deficiència: "Trobar dutxes és una odissea, tenen temps limitats i a vegades són fins i tot compartides", lamenta.

Qüestió de salut

El passat dijous 28 de maig se celebrava el Dia Mundial per a la Visibilització Menstrual. Una data que es reivindica des de 2014 i que posa sobre la taula qüestions de gènere molt sovint silenciades a l’agenda política i mediàtica. "No es poden comprar ni compreses ni tampons perquè no s’ho poden permetre i això fa que recorrin a altres solucions que les fa més susceptibles de patir infeccions lleus com la candidiasi o greus com la síndrome del xoc tòxic", manifesta Georgina Picas, llevadora del centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de Ciutat Vella.

La pobresa menstrual implica no poder comprar ni compreses ni tampons i això les fa més susceptibles de patir infeccions

En la mateixa línia, Picas i Naya coincideixen en destacar que les situacions fortes d’estrès, la manca d’estabilitat i una mala nutrició poden, fins i tot, provocar la desaparició de la regla, el que es coneix com tenir amenorrea. I en el cas de les drogodependent, a més, poden veure alterat el seu cicle menstrual pel consum d’opiacis, com explica Roig.

Menjar o menstruar

"Moltes mares no s’ho pensaran dues vegades abans de triar entre un bric de llet o un paquet de compreses", diu la Naty, membre de la Red de Cuidados Antirracistas. Aquesta és una de les moltes xarxes veïnals que denuncien la manca de recursos i serveis a la ciutat i que recullen aliments i productes per a persones en situació de vulnerabilitat, principalment racialitzades. Georgina Picas també lamenta aquestes condicions evidenciades ara per la pandèmia però presents a la ciutat des de fa temps: "Conec molts casos en què és real la dicotomia d’haver d’escollir entre menjar o compreses".

Aquesta dilema no existeix, per exemple, a l’hora d’escollir quin tipus de producte menstrual adquirir o demanar. En circumstàncies de carrer o d’exclusió social, la copa menstrual o les compreses reutilitzables no són una opció. Naya, Roig i Picas estan d’acord en què aquesta tipologia d’articles, malgrat ser sostenibles i estar de moda, no són útils en la majoria dels casos que atenen perquè requereixen accés a lavabos i rentadores de forma recurrent.

En circumstàncies de carrer o d’exclusió social, la copa menstrual o les compreses reutilitzables no són una opció

Per a una copa menstrual es recomana el seu buidat cada sis o vuit hores i també que es bulli per poder-la desinfectar. En el cas de les compreses reutilitzables cal dur una bossa de plàstic per anar-les guardant a mesura que es fan servir i tenir accés a una aixeta per esbandir-les amb aigua freda per posteriorment posar-les a la rentadora. Sens dubte, unes rutines molt allunyades de la realitat de les usuàries de Lola No Estás Sola, Metzineres o l’ ASSIR. "Hauríem de fer pressió perquè hi haguessin productes d’higiene menstrual gratuïts", insta Picas referint-se a serveis d’atenció sanitària o dispensadors en llocs públics.

Exposades al risc

Les dones en exclusió residencial o social han de fer front a violències que sovint passen desapercebudes per la gent o són ignorades per l’administració. Segons la Universitat de Barcelona, en una recerca presentada el passat novembre, es calcula que set de cada deu dones sense llar hauria patit abusos o violència masclista prèviament. A quines altres situacions han de fer front després?

En primer lloc podem parlar d’espais no segurs. Estan exposades a un major risc d’abusos físics, sexual i psicològics tant si es troben en situació de carrer com en alguns dels recursos, ja siguin instal·lacions mixtes, allotjaments temporals o habitatges insegurs. A més, és una pràctica estesa oferir allotjament a dones a canvi de sexe o canvi de tasques de cura o neteja. En segon lloc, l’embaràs. És difícil accedir a serveis sanitaris si es dorm al carrer o no es tenen recursos econòmics o xarxa de suport. Els riscos per a la salut de la mare i la criatura són elevats i és per això que recursos com ASSIR o Lola No Estás Sola treballen per l’acompanyament en aquest sentit.

En escenaris d’addiccions i salut mental s’incrementa la possibilitat de consumir alcohol i altres substàncies quan no es té estabilitat emocional i econòmica. A més, la manca d’accés a ajuda professional i d’un lloc segur on consumir pot agreujar els símptomes i desencadenar en malalties mentals cròniques. Accedir al mercat laboral si no es té un habitatge segur i permanent, o si no es pot conciliar amb les tasques familiars i de cures, és molt complicat. Les entitats, l’Administració i les empreses tenen un paper clau en aquests sentit i també per garantir l’accés igualitari i no discriminatori als llocs de feina.

La M. remena i s'emprova collarets al rober de Lola No Estás Sola. Aquí guarden peces de roba i complements que les usuàries poden endur-se quan ho necessiten. CLAUDIA FRONTINO

Trencar tabús i fer-ho amb pluralitat

Quan es parla de menstruació, en la majoria de casos, s’associa a un tema de dones. Amb aquesta generalització hi ha persones i col·lectius que no se senten interpel·lats. Aura Roig explica com a Metzineres atenen usuàries que no tenen la regla perquè són transgènere. "El simbolisme que li atribuïm a la regla com a fet distintiu de ser dona ha fet que haguem de buscar maneres d’abordar-lo sense que la menstruació sigui sinònim de ser dona". Des de la Red de Cuidados Antirracistas, la Naty també alerta d’aquest fet. "Treballem amb companyes trans, travestis i no binàries. El Dia Mundial per a la Visibilització Menstrual obvia sovint que no tots els cossos menstruants són dones ni totes les dones menstruen", reclama.

Així mateix, la Naty creu que el tabú associat a la menstruació té a molt a veure amb les creences religioses d’occident. "A moltes tribus indígenes no tenen aquests tabús! Això es va agreujar amb la tradició judeocristiana i la colonització, on el cos de la dona és considera impur". A aquesta afirmació se li suma Picas, qui assegura que les dones –o persones menstruants- en risc d’exclusió social "no tenen accés a les compreses i tampons perquè segueix sent un tema tabú i això fa que es vegin "abocades a una doble estigmatització: ser menstruants i ser vulnerables".

Tancament d'instal·lacions durant la pandèmia

A Barcelona, durant la pandèmia s’han tancat nombroses instal·lacions a les quals moltes persones accedien de forma regular per qüestions d’higiene. Segons Arrels Fundació, ara només hi ha una dotzena de recursos amb servei de dutxes, i l’Ajuntament no sap donar número concret de lavabos públics a la ciutat, tot i que al web d’Open Data del consistori n’apareixen una seixantena. Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació, creu que en un moment com l’actual “és molt difícil que l’administració pugui donar respostes noves a un problema nou”. Busquets considera que, tot i que l’ideal seria que se n’encarregués l’administració, les iniciatives privades ara són “la millor solució” per fer front a les necessitats de persones sense llar.