PRESOS POLÍTCS Turull i Rull reiteren a Quim Torra la seva voluntat de formar part del govern

El president de la Generalitat, Joaquim Torra, ha pogut visitar a primera hora d'aquest dilluns els dirigents polítics empresonats al centre penitenciari d'Estremera, entre els quals, a més d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Raül Romeva, es troben els consellers que ha restituït en els seus càrrecs, Josep Rull i Jordi Turull, però que han estat vetats pel govern de Mariano Rajoy, que de moment es nega a publicar els nomenaments del nou Consell Executiu català al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).

Al migdia, Torra s'ha desplaçat també cap a la presó d'Alcalá-Meco per visitar  l'ex-consellera Dolors Bassa i l'ex-presidenta del Parlament Carme Forcadell, que li han manifestat que se senten "ostatges de la Justícia".

Torra ha explicat, a més, que Bassa i Forcadell li han volgut transmetre un missatge en favor de "resistir", que "elles continuaran si nosaltres aguantem", per la qual cosa ha demanat que també ho facin els ciutadans de Catalunya.
​
​A la sortida d'Estremera, el president de la Generalitat ha informat sobre la disposició de Josep Rull i Jordi Turull per acceptar les responsabilitats per les quals han estat nomenats de nou com a consellers del govern català i sobre la seva "voluntat de ser dimecres a Barcelona per prendre possessió dels seus càrrecs.

"Hem volgut visitar les tres presons on es troben els presos polítcs catalans", ha dit el president, per explicar a continuació que els ha trobat "forts i animats", convençuts que "la seva causa és justa" i "desitjant que s'acabi d'una vegada la judicialització" d'un conflicte estrictament polític.

La visita més difícil

 A la tarda, Torra ha anat a la presó de Soto del Real, per veure's amb l'ex-president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, i el d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

"Deixo enrere a dos amics, a dos amics molt volguts i molt entranyables. Dos amics de moltíssima gent a Catalunya. Dos homes de pau, dos homes de cultura, dos homes de lluita pels drets civils i que porten set mesos a la presó preventiva", ha assenyalat Torra, qui a més ha indicat que ha estat la visita "més difícil" de les tres que ha realitzat aquest dilluns a les presons de Madrid.

Quim Torra també ha explicat que tant Jordi Sánchez com Jordi Cuixart li han demanat que parli al poble de Catalunya "de diàleg, de pau i de dignitat", al mateix temps que ha dit que mai renunciaran "al dret d'autodeterminació".

La negativa de Rajoy a publicar al DOGC el nomenament de consellers equival al manteniment de l'aplicació a Catalunya l'article 155 de la Constitució i la conseqüent intervenció de les seves institucions.

Rajoy posa condicions al "diàleg"

Mariano Rajoy, que aquest dilluns es trobava de visita a Vigo, ha declarat que el govern nomenat per Torra no és "viable" i que per a que sigui possible el diàleg cal que a Catalunya hi hagi un govern amb capacitat de "dialogar seriosament", i d'"acompassar les afirmacions" en favor del diàleg "amb els fets". "La llei s'ha de complir", ha dit, sense fer cap esment a l'article 155 de la Constitució.

Pedro Sánchez equipara Torra amb la ultradreta

La resposta del PSOE no sembla tampoc que deixi gaire marge per un diàleg immediat. El seu secretari general, Pedro Sánchez, ha reconegut que a la reunió d'aquest dilluns del seu Comitè Federal només han parlat de Catalunya i s'ha referit als sobiranistes en termes tant o més durs que dies enrere. "És evident que l'elecció del senyor Torra ha posat al descobert les vergonyes racistes del secessionisme", ha dit. "Torra no és res més que un racista al capdavant de la Generalitat de Catalunya", "a Espanya ja tenim ultradreta" amb representació institucional, ha afegit.

Pedro Sánchez, a més, ha volgut reforçar les seves afirmacions amb una caracterització política formal. Ha comparat el que representa Quim Torra a Catalunya amb la ideologia del partit VOX Espanya i ha emmarcat el "secessionisme" català com un exponent més "de la onada de racisme, xenofòbia i supremacisme" que ha crescut a Europa com a conseqüència, segons ell, de la crisi econòmica.