uberització La 'llei rider' entra en vigor per regularitzar un sector precaritzat que afecta més de 15.000 repartidors

La llei rider entra aquest dijous en vigor amb el repte de regularitzar la situació laboral dels milers de repartidors que diàriament recorren els carrers de les ciutats del país per distribuir mercaderies i lliurar menjar a domicili sota la coordinació de plataformes digitals, un model de negoci creat en un context de processos de digitalització de l'economia que en pocs anys, segons han anat ratificant els tribunals i la Inspecció de Treball i al mateix temps anava despullant l'obsolescència d'un Estatut dels Treballadors mutilat per la reforma laboral de 2012, s'havia convertit en un focus d'excessos laborals.

En què consisteix la ‘llei rider’?

El punt de partida, a falta de conèixer la redacció definitiva que d'aquí uns mesos sortirà del parlament, consisteix a efectuar dos ajustos en l'Estatut dels Treballadors, un per a establir l'anomenada "presumpció de laboralitat" dels riders i un altre per garantir que els seus representants coneguin la base de l'algorisme amb el qual treballen, a més de definir la figura del repartidor.

Qui és un ‘rider'?

La norma se centra en "l'activitat de les persones que prestin serveis retribuïts consistents en el repartiment o distribució de qualsevol producte de consum o mercaderia" quan aquesta s'efectua per "ocupadores que exerceixen les facultats empresarials d'organització, direcció i control de manera directa, indirecta o implícita, mitjançant la gestió algorítmica del servei o de les condicions de treball, a través d'una plataforma digital". Aquesta redacció inclou a tota mena de repartidors, no només als de menjar o delivery ("lliurament", en anglès), sempre que exerceixin la seva tasca a través d'aplicacions informàtiques, normalment a través de telèfons mòbils, que se la van assignant.

Què és la presumpció de laboralitat?

Consisteix en el fet que, tret que es provi el contrari, els riders són treballadors per compte d'altri de les plataformes, la qual cosa els dona dret a salaris, cotitzacions, descansos, vacances i cobertures socials d'acord amb els seus contractes. Aquesta situació es dona tret que es tracti realment d'autònoms que mantenen amb aquestes empreses una relació professional de prestació de serveis amb trets com l'alienitat, la independència, la voluntarietat i la retribució variable, la qual cosa equival a poder pactar lliurement els períodes de prestació i el pagament a rebre a canvi.

Què passa amb l'algoritme?

El decret inclou el dret dels comitès d'empresa de les plataformes de repartiment a "ser informat per l'empresa" amb "la periodicitat que procedeixi", tal com assenyala l'Estatut dels Treballadors, "dels paràmetres, regles i instruccions en els quals es basen els algoritmes o sistemes d'intel·ligència artificial que afecten la presa de decisions que poden incidir en les condicions de treball, l'accés i manteniment de l'ocupació, inclosa l'elaboració de perfils".

Què hi ha de nou en aquestes mesures?

"El resultat produeix una certa decepció perquè el decret es limita a plasmar en la llei la jurisprudència que els tribunals venien consolidant", assenyala Vicente Lafuente, professor de Dret del Treball en la Universitat de Saragossa, que anota que "el treballador ja tenia dret a ser informat de com operen aquests perfils perquè així ho havia establert la jurisprudència, que és una font de dret", una cosa similar al que passa amb la condició d'assalariat o autònom.

Quines són les magnituds de l'entorn ‘rider’?

No són molt clares, ja que es tracta d'ocupacions majoritàriament temporals i parcials. Per contra, un estudi sobre el delivery publicat l'any passat per A Digital, una patronal de les noves economies, xifrava en 15.300 les "ocupacions totals" del repartiment de menjar a domicili i en 29.300 els "perfils" donats d'alta en les plataformes per a repartir, quelcom que apunta al fet que molts dels que es dediquen a aquesta tasca ho fan a través de més d'una App.

Quins plans tenen les empreses que operen en el sector?

L'entrada en vigor del decret, aprovat l'11 de maig d'enguany amb un període d'adequació de tres mesos que acaba aquest dijous, ha provocat una cascada de reaccions entre les principals empreses del sector: Deliveroo, amb una relació laboral dels repartidors que va ser dictaminada pel Suprem, ha anunciat la seva intenció d'obrir al setembre un procés de consultes d'un ERE d'extinció previ al cessament de les seves operacions a Espanya; Glovo pretén integrar com a plantilla a una part dels seus riders i mantenir amb la resta una relació de prestació de serveis en el marc que va establir el Suprem; Uber Eats, que deixa d'operar amb autònoms aquest dijous, planeja subcontractar amb terceres empreses la totalitat del repartiment de les comandes que canalitza la seva App, quelcom que fins ara feia de manera parcial, i, finalment, Just Eat i algunes altres signatures reconeixen la laboralitat dels seus treballadors i preparen la negociació de convenis col·lectius d'empresa amb CCOO i UGT.

Quins horitzons obren aquestes posicions?

"L'Estat ha de garantir que empreses com Glovo compliran la normativa", indica Gutiérrez, que destaca com algunes de les signatures del sector "van fer-li un pols a l'Estat" en aplicar les fórmules laborals que els tribunals, i després la llei, van acabar declarant il·legals. No obstant això, afegeix, la problemàtica no es redueix al repartiment de menjar a domicili: "Els riders són la punta de l'iceberg, hi ha més treballadors que operen sota aquestes condicions".

Existeixen possibilitats de noves il·legalitats?

El professor crida l'atenció sobre diverses situacions que poden començar a donar-se a partir d'ara a les plataformes: "Recórrer a empreses de repartiment pot suposar una cessió il·legal de treballadors si les App només actuen com a intermediàries entre locals i consumidors", apunta, al mateix temps que planteja el risc de caure en temptacions com les de fomentar la creació de cooperatives de repartidors en una rèplica del model desmantellat en la indústria càrnia o d'abusar dels contractes temporals, "la causalitat dels quals cal justificar".