La ultradretana Plataforma per Catalunya cessa la seva activitat per adherir-se a Vox

“Existeixen noves eines més adients per defensar i promoure les nostres idees”, afirma en un comunicat Plataforma per Catalunya (PxC). El partit “ja ha prestat el seu servei”, sosté la formació d’extrema dreta presidida per August Armengol. El comunicat explica que “la majoria” dels dirigents del Consell Executiu de PxC, així com “càrrecs intermedis i molts afiliats”, han decidit abandonar el partit per integrar-se a Vox, el nou referent de la ultradreta espanyola. El veuen com “l’eina més adient” per promoure el seu ideari xenòfob i identitari i, amb aquest pas, pretenen ajudar la formació que lidera Santiago Abascal “al seu creixement a Catalunya”. Aquest dissabte, 16 de febrer, PxC celebrarà a Mataró el seu darrer congrés on s’aprovarà la transformació de la formació en una fundació per “preservar el seu patrimoni, història, idees i llegat polític”, així com per qüestions legals i judicis pendents.

Un dels exdirigents de PxC que ja formen part de Vox és Joan Garriga, que ara és coordinador de Vox a Barcelona ciutat. Garriga va ser el número 2 de la llista de l’aleshores diputada del PP Montserrat Nebrera quan el 2008 va competir contra Alícia Sánchez-Camacho per dirigir el partit. Daniel Clemente, antic dirigent de PxC a l’Hospitalet de Llobregat, és actualment l’home de Vox a la segona ciutat més poblada de Catalunya. Qui també festeja Vox és l’encara vicepresident de PxC, Pablo Barranco Schnitzler, que se l’ha vist a la carpes que el partit ultradretà munta els caps de setmana per Barcelona, amb Ignacio Garriga, dirigent nacional de Vox.

Antics o actuals dirigents de PxC, com Joan Garriga, Daniel Clemente o Pablo Barranco, ja han passat a Vox o hi tenen certs vincles

Barranco Schnitzler va ser responsable de les relacions internacionals de PxC, viatjant diverses vegades a Colònia a actes dels partits ultres Pro Alemanya/Pro Colònia, fins a la seva marxa, enfrontat amb Josep Anglada, el 2010. Radicat a Sant Just Desvern, aleshores va encapçalar Via Democràtica, una escissió islamòfoba del PxC. Durant les eleccions europees de 2014, Barranco Schnitzler es va presentar en el lloc 47 de la llista de Vox, i posteriorment, ja sense Anglada al partit, va tornar a PxC erigit en vicepresident. Era l'encarregat de legitimar la formació d’Armengol entre els partits ultradretans Alternativa per Alemanya (AfD) i el Partit Liberal d’Àustria (FPÖ) -que governa el país en coalició amb els conservadors.

Per ara, és Jorge Buxadé, actual vocal del comitè executiu de Vox, qui controla el partit d'Abascal a Catalunya. Com explica la Directa, a les eleccions catalanes del 1995 Buxadé va ser el número 7 per Tarragona de la llista de Falange Española de las JONS; i a les eleccions generals del 1996, va ser el número 8 per Barcelona de Falange Española Auténtica. També va ser secretari de la Fundació Joan Boscà, constituïda per Societat Civil Catalana (SCC) i membre d’Empresaris de Catalunya, una associació impulsada per la mateixa entitat com a patronal unionista. Com a advocat de l’Estat, Buxadé va ser qui va recórrer la primera consulta sobre la independència de Catalunya, que va fer-se el setembre de 2009 a Arenys de Munt.

De Vic a tota Catalunya: la història de PxC

Plataforma per Catalunya va ser fundada a Vic l’any 2002 per Josep Anglada, un antic militant de Fuerza Nueva, el partit del búnquer franquista de l’històric líder ultradretà Blas Piñar. PxC es va donar a conèixer arreu del Principat aquell mateix any, quan Anglada va liderar les massives manifestacions contra la construcció d’una mesquita al centre de Premià de Mar. Durant la primera dècada d’existència, el partit va articular un discurs clarament oposat a la immigració, amb especial referència a la comunitat musulmana, obtenint representació i presència únicament a les comarques d’Osona, Baix Penedès i la Segarra.

De 67 regidors al declivi

Finalment, les 67 regidories aconseguides per PxC l’any 2011 van marcar el punt àlgid del partit ultradretà, ja que la formació va arribar a aconseguir representació institucional a bona part del territori català, i va entrar amb força a grans nuclis urbans com Salt, Mataró, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Badia del Vallès o Santa Coloma de Gramenet. L'any anterior, el partit havia sumat 75.000 vots a les eleccions al Parlament i va quedar-se a uns pocs milers de sufragis d'aconseguir-hi representació.

El 2011 el partit va sumar 67 regidors i va entrar en ciutats importants, com l'Hospitalet de Llobregat, Mataró o Santa Coloma de Gramenete

Passades les eleccions municipals de 2011, tot apuntava que PxC havia aconseguit una implantació electoral i territorial que li possibilitaven l’entrada al Parlament català i el salt a la primera línia del sistema polític català. Tanmateix, però, la realitat va ser justament la contrària. L’etapa va estar marcada per una creixent crisi i debilitament del partit que va culminar amb la defenestració fulminant d’Anglada l’any 2014 i la substitució d’aquest per Robert Hernando.

El plataformisme es va fragmentar: Anglada -que el 2015 va obtenir un escó a Vic amb la nova marca Plataforma Vigatana- va impulsar el partit Som Identitaris (SOM) i el sector pro independència de PxC, liderat per Ester Gallego i l’exneonazi Enric Ravello, va crear el partit Som Catalans, un nou partit xenòfob favorable a la independència. A les eleccions municipals de 2015, en plena crisi, la PxC d’Hernando va caure en picat, obtenint, només vuit regidors.

De l’esvàstica al vestit i corbata

Durant els seus 17 anys de vida, el partit, més enllà de certs èxits electorals, ha estat marcat per diverses polèmiques i sonades biografies d’una bona part de la seva militància. El propi Anglada, Hernando o Mateu Figuerola van passar pel jutjats en diferents ocasions. Altres com Alberto Sánchez, sent regidor de PxC, van ser impulsors de l’avui extint Casal Tramuntana, una associació que s’inspirava explícitament en la Casa Pound d’Itàlia, un moviment que s’autodefineix com el “feixisme del tercer mil·lenni”. Sánchez també és conegut per celebrar la victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa de 2012 enfilat a la font de la plaça d’Espanya de Barcelona, alçant el braç fent la salutació feixista, envoltat de símbols neonazis, mentre pocs metres més enllà uns joves protagonitzaven agressions racistes a llauners.

Militants de PxC tenen antecedents penals per activitats vinculades al terrorisme d'ultradreta, com Carles Francisoud

Diversos militants de PxC tenien antecedents penals per les seves activitats relacionades amb el terrorisme d’ultradreta, com Carles Francisoud, que va ser el cap de llista de PxC per Badalona a les eleccions de 2011. Com va explicar la Directa, Francisoud, que va ser detingut el 1987 amb documentació que apuntava a una possible activitat parapolicial del grupuscle Milícia Catalana, va admetre haver participat en disset atemptats des de l’any 1985. Al 1997, el Suprem va fer ferma la seva condemna a vuit anys i mig de presó per associació il·lícita, atemptat frustrat i robatori amb intimidació.

Les disputes soterrades en l’activisme antigroc i l'antisemitisme

Caldrà avaluar també quin és l’impacte que pot tenir per Vox el procés de fragmentació del submón d’activisme espanyolista al voltant de la simbologia independentista o solidària amb els presos polítics. Tal com va explicar Jesús Rodríguez a la Directa, la pugna entre PxC, Democracia Nacional, Vox i els reductes falangistes pel control i lideratge dels anomenats escamots antigroc, va acabar en competència o directament confrontació, amb estratègies divergents, tant en l’àmbit de l’acció al carrer com en el camp comunicatiu. La rivalitat, fonamentalment, era entre els grups radicats a la comarca del Bages, de l’entorn de Vox, amb els del Maresme, de l’entorn de PxC, i els del camp de Tarragona.