La Universitat Catalana d'Estiu impulsa la 'Declaració de Prada', que insta els ciutadans a "parlar en català amb tothom"

La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha impulsat una declaració per fomentar i incrementar l'ús del català entre la ciutadania. La declaració insta a "parlar en català amb tothom" i reclama un increment de l'ús social de la llengua als diversos territoris, per tal de "situar el català al centre del debat polític i social". Vol ser una crida a la mobilització per la llengua davant una "emergència lingüística": "Només el 32% dels parlants habituals, l'ús social del català s'ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic".

Es tracta d'un document que ha estat iniciativa de l'exconseller de Cultura Lluís Puig i que compta amb el suport d'una trentena d'antics alts càrrecs polítics dels diversos territoris de parla catalana. Hi apareixen signants com l'exconsellera de Cultura de la Generalitat Laura Borràs, l'exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, l'exalcalde de Perpinyà Joan Pau Alduy o el primer president de la Comunitat Valenciana, Josep Lluís Albinyana.

Tot plegat s'ha presentat a l'acte Declaració de Prada. Crida a la mobilització per la llengua, on també ha participat el presient d'Òmniun Cultural, Xavier Antich, i el de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. El text remarca que per "superar la minorització de la llengua" no només cal la tasca de les administracions, sinó que també hi juguen un gran paper els "comportaments quotidians de tothom". "La ciutadania tenim una gran responsabilitat. Si entenem la llengua com a patrimoni immaterial, que ho és, només ens té a nosaltres", assegura Puig.

Entre les propostes hi ha consumir i "gaudir" de la cultura i entreteniment en llengua catalana; la creació i transmissió de consciència lingüística; reivindicar les entitats i associacions compromeses amb la llengua i col·laborar-hi; enfortir les xarxes veïnals perquè incorporin el català com a llengua de comunicació; o exigir als representants dels estats espanyol, italià i francès la "reciprocitat total dels mitjans de comunicació en català als territoris de parla catalana".

A més, reclamen "exercir amb plenitud" els drets lingüístics en els diferents àmbits. Entre ells, la justícia, les administracions públiques, el consum, el comerç o la sanitat. "Podríem fer una llarga llista, però és molt trist que a les residències, per exemple, ningú s'adreci a les persones grans en català o que no et puguis expressar en la teva llengua quan vas al metge", remarca Puig. "No ens adrecem als polítics en actiu ni a les administracions públiques. Ells ja tenen responsabilitats i han de fer el que els pertoca", afirma l'impulsor, celebrant que s'hagi creat la conselleria de Política Lingüística.

Els signants del manifest

El manifest l'han signat una trentena d'ex alts càrrecs d'Andorra, les Balears, la Catalunya del Nord i Sud, la Franja d'Aragó, l'Alguer i el País Valencià. Entre elles, hi ha l'exministre de Cultura d'Andorra, Juli Minoves, i la d'Educació i Cultura, Susanna Vela. També els exconsellers d'Educació i Cultura de les Illes Balears, Bàrbara Galmés, Damià Pons i Fanny Tur. A la Catalunya del Nord, a banda d'Alduy hi ha el diputat de l'Assemblea Nacional Francesa i senador, François Calvet o l'expresident de la regidoria de Cultura Catalana de Perpinyà, Jaume Roure.

Al principat, l'han signat els exconsellers Joan Manuel Tresserras, Àngels Ponsa, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Clara Ponsatí o l'exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira. Del País Valencià, l'expresident de la Comunitat Valenciana, Josep Lluís Albinyana, l'exconseller d'Economia, Rafael Climent o l'exeurodiputat Jordi Sebastià. També s'hi han adherit Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua.