Urkullu i Torra constaten els diferents horitzons polítics immediats d'Euskadi i Catalunya

La cordialitat ha marcat la primera trobada que han mantingut aquest dimecres el lehendakari, Iñigo Urkullu, i el president de la Generalitat, Quim Torra, però també s'ha posat de manifest les diferències polítiques entre tots dos. En una compareixença conjunta al Palau d'Ajuria Enea -la seu del País Basc, a Vitòria-, Urkullu (PNB) ha traslladat a Torra la "necessitat d'aprofitar l'actual majoria parlamentària» en què se sustenta el govern espanyol de Pedro Sánchez per intentar buscar una solució a l'encaix dels dos territoris a l'Estat. Una solució, però, que per a Torra només pot passar per un referèndum legal i acordat d'independència.

Urkullu ha reiterat la seva posició favorable a una redefinició de l'Estat com una realitat "plurinacional", una idea que ja es recollia en la Declaració de Barcelona de 1998, acordada per PNB, CiU i el BNG. Ha defensat la "vigència" d'aquest plantejament vint anys després de l'aprovació del text i ha parlat de fer pedagogia també sobre el significat del dret d'autodeterminació que, ha dit, "no porta implícit només la independència".

Tots dos presidents han coincidit en la seva "preocupació per l'aplicació de l'article 155 l'any passat" a Catalunya. "Catalunya i Euskadi són dues nacions, dues comunitats polítiques singulars, que compartim una història d'institucionalització progressiva i l'aplicació de l'article 155 és un precedent que menyscaba i posa en risc el nostre autogovern", ha sentenciat el dirigent del PNB. Urkullu també ha insistit en la voluntat d'augmentar l'autogovern "singular i reconegut" al País Basc, però sent conscient de la "pluralitat" del país i a partir del compliment íntegre de l'Estatut de Gernika.