Vall d’Hebron desenvolupa una eina capaç de predir l’evolució a llarg termini de l’esclerosi múltiple

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) han publicat els resultats de la primera eina capaç de predir l’evolució de l’esclerosi múltiple. El model incorpora diverses variables biològiques i clíniques i mostra la probabilitat de desenvolupar una discapacitat moderada a llarg termini des del primer brot. Els neuròlegs veuen “crucial” poder reduir la incertesa que implica el diagnòstic en els pacients, molts en la trentena.

“Tens un pacient jove al davant, moltes vegades una dona, i li expliques què està passant. Una de les primeres preguntes que fa és, Quina serà la meva evolució?, I a mi, què em passarà?", explica a l'ACN la doctora Mar Tintoré, cap assistencial al Cemcat del servei de Neurologia de Vall d’Hebron, sobre la incertesa que envolta qualsevol malaltia i de forma intensa l’esclerosi múltiple.

L'esclerosi múltiple es diagnostica més en dones que en homes i sol aparèixer entre els 20 i els 40 anys

Aquesta patologia neurodegenerativa, que es diagnostica més en dones que en homes i sol aparèixer entre els 20 i els 40 anys, és coneguda com la “malaltia de les mil cares”, per la diversitat en els símptomes i la gravetat. Alguns pacients poden patir molts brots, mentre que altres conviuen amb una forma de la malaltia més suau. Això sí, els tractaments de les últimes dècades n’han canviat radicalment el pronòstic i tot i que en els casos més greus es pot acabar desenvolupant una discapacitat, avui dia és assolible que els pacients no tinguin més brots ni lesions noves si hi ha un diagnòstic precoç i el tractament adequat.

Davant les preguntes que esgarrapen les consultes, sobre com evolucionarà la malaltia en els pròxims anys, aquesta eina desenvolupada pels equips del VHIR i del Cemcat vol donar-hi resposta i fer-ho de manera senzilla, amb un sistema de colors -verd, taronja i vermell-, per indicar el grau de severitat que es preveu i aportar informació útil tant per als pacients com els doctors.

Es tracta del Barcelona-Baseline Risk Score (Barcelona-BRS), que incorpora diversos paràmetres i inclou informació també de les ressonàncies magnètiques i té en compte el pes de cada element en la valoració global de l’evolució a futur de cada pacient. La doctora Carmen Tur, neuròloga de l’hospital i investigadora del Cemcat i el VHIR, indica que l’eina consisteix en una sèrie de models que permeten, quan el pacient té el primer brot, predir el risc general de presentar esdeveniments desfavorables en els anys vinents.

Els resultats de l’eina mostren diferències clares entre els grups: mentre que un 3,5% dels pacients del grup verd clar van assolir un nivell de discapacitat rellevant al cap dels anys, aquesta xifra es va elevar fins al 44 % en el grup vermell. A més, els pacients de risc alt tenien més lesions cerebrals i pitjors valors en proves de qualitat de vida referent a la salut i la funció cognitiva.

L’estudi per presentar el model, que s’ha validat en més de 1.000 pacients del Cemcat i s’ha confirmat amb dades de pacients externs, s’ha publicat a la revista The Lancet Regional Health – Europe.

Des de mitjans dels 90, l’ús de teràpies modificadores de la malaltia ha aconseguit grans resultats per alentir-ne l’avanç, però aquests tractaments tenen un cost econòmic i terapèutic que obliga els clínics a ser molt precisos en l’elecció del fàrmac, la via d’administració i altres factors. “Tot coneixement ajuda a treure incertesa i també a prendre millors decisions, tant el pacient com el metge i, a més, a comprendre per què es prenen algunes decisions”, reflexiona la doctora Tur a l’ACN.

“Poder preveure l’evolució de la malaltia des d’un inici és clau per prescriure el tractament mèdic més adequat en cada cas i evitar efectes secundaris innecessaris”, afegeix el doctor Xavier Montalban, director del Cemcat, neuròleg consultor de Vall d'Hebron i cap del Grup de Recerca Neuroimmunologia Clínica del VHIR, en declaracions recollides pel centre.

Relacionado con este tema

Vall d'Hebron realitza el primer trasplantament pediàtric simultani de cor i fetge de l’Estat

ACN

L’eina està a punt per incorporar-la en les consultes en els pròxims mesos i els seus responsables volen recollir de manera estructurada com la reben els pacients i quins suggeriments hi fan. Paral·lelament, els investigadors continuen treballant en noves versions de l'eina per aconseguir millores que la facin encara més precisa.

La metàfora del 'cable pelat'

L’esclerosi múltiple és una malaltia que afecta el sistema nerviós central. Les defenses ‘s’equivoquen’ i ataquen la coberta protectora de les cèl·lules nervioses del cervell i la medul·la espinal, la mielina. “És com si un cable es quedés pelat”, compara la doctora Tintoré, que segueix: “Això fa que la informació no pugui arribar a diferents parts del cos; per exemple, a les mans o a l’ull”.

Aleshores és quan aquella persona pateix un brot, amb símptomes com per exemple la pèrdua de visió, veure-hi doble o les cames adormides, i que duren unes dues o tres setmanes. El cos és capaç de reparar aquest ‘cable pelat’ i els pacients milloren, però quan les defenses s'equivoquen en diversos llocs del sistema nerviós i en diversos moments en un procés crònic és quan es parla d’esclerosi múltiple.