Vallcarca s'enfronta al desnonament de tres blocs sencers: "Lluitem per un model de barri"

En una hora escassa, l'Iru saluda la desena de persones que entren a la bodega La Riera, situada als peus de casa seva. És una cara coneguda al barri de Vallcarca (Barcelona), i un dels veïns afectats pel desnonament múltiple que el consistori preveu executar aquest dimecres. Amb el neguit al cos, es reuneix amb Públic per denunciar el seu cas particular, però també per explicar la lluita col·lectiva que fa temps que es desplega a la zona. De la mà de l'Associació Veïnal Som Barri, busca evitar l'enderroc de diversos blocs com el seu i frenar la gentrificació que amenaça el barri ―molt proper al Park Güell― sota el pretext de transformació urbanística.

L'Iru Moner és lampista autònom i, des de finals de 2019, viu amb els fills en un dels pisos de l'edifici de l'avinguda de Vallcarca, 83. Aquest bloc, juntament amb el número 87 bis de la mateixa avinguda i un taller ubicat al carrer Farigola, número 3, van ser expropiats per l'Ajuntament de Barcelona el 2015 i posteriorment ocupats. Tots tres immobles estan afectats pel projecte urbanístic que preveu la construcció d'una llarga rambla verda, una proposta anunciada ―i aturada― fa més de 15 anys.

"Les històries dels tres edificis són una mica diferents. Els antics llogaters del meu bloc, que van ser reallotjats arran de l'expropiació, estaven molt enfadats amb l'Ajuntament i ens van donar les claus perquè hi entréssim a viure. Volem deixar clar que estem ocupant, però amb la connivència del veïnat", assevera l'Iru. La vicepresidenta de Som Barri, l'Aran Llivina, molt arrelada a la zona i present també en la trobada, continua el relat i narra la història dels altres immobles.

"Fa cinc o sis anys vam detectar que hi havia molta canalla vivint en assentaments i que el bloc de Vallcarca, 87, ja expropiat, tenia molts pisos buits. En aquest context, el sindicat d'habitatge va decidir ocupar-lo i cedir-lo a les famílies que consideraven més vulnerables en aquell moment", explica Llivina. Pel que fa al taller del carrer Farigola, va ser ocupat fa tres anys per persones que també vivien en barraques i que patien molt de fred durant l'hivern. L'activista assegura que el propietari els va lliurar les claus perquè hi poguessin entrar. En total hi ha una quarantena de persones afectades, 13 de les quals són infants.

Paral·lelament als desnonaments previstos, cal recordar que el consistori va desallotjar al maig el principal assentament de barraques de Vallcarca. Entitats socials i moviments veïnals van denunciar que no s'havia buscat una solució "social" a una problemàtica lligada a la pobresa i van rebutjar el gran desplegament policial. Som Barri va criticar l'operació perquè deixava els habitants de les barraques "al carrer" i sense alternativa d'habitatge.

La lluita per un model de barri

Fa un parell de mesos, l'Iru i la resta de veïns afectats van rebre una notificació en què l'Ajuntament de Barcelona informava de la seva intenció de recuperar d'ofici els tres edificis expropiats per reprendre el pla urbanístic. Se'ls donava cinc dies per abandonar els habitatges i presentar al·legacions, que, segons afirma l'Iru, van ser desestimades. Tot i això, van decidir quedar-se, conscients que podien ser desallotjats en qualsevol moment. L'espera ha estat angoixant, fins que aquest juny han rebut un nou avís: el desnonament es farà efectiu aquest dimecres, dia 2, "amb tot el que permeti la llei".

"El Govern de Collboni s'ha tret de la màniga fer la rambla verda. Al districte de Gràcia no han fet pràcticament res durant el mandat i ara, per pescar vots, pretenen tirar endavant el projecte urbanístic que es va aprovar el 2002. Si enderroquen aquests edificis, de pas faran fora gent ocupa i d'ètnia gitano-romanesa. El PSC intenta esgarrapar vots a la dreta", denuncia Llivina. L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat alhora el procés d'expropiació d'altres finques.

L'Iru, per la seva banda, es planteja quins favors deuen els socialistes per continuar amb el pla urbanístic "sense miraments". "Hem interromput plens i hem ocupat la seu del PSC per protestar. L'alcalde Collboni està perdent popularitat al barri i res l'atura. Quines promeses ha fet?", pregunta.

L'Associació Veïnal Som Barri va presentar fa anys un projecte alternatiu a la rambla verda per poder fer una "modificació del pla general metropolità" que afecta la zona, fins a la plaça Lesseps. "La nostra proposta manté els mateixos metres de verd que el de l'Ajuntament, però respecta les edificacions existents robant-li espai al cotxe. Aquest projecte també revaloritzaria i transformaria el barri, fins i tot més. Però l'Ajuntament no ens ha escoltat", lamenta la vicepresidenta de l'entitat.

"Tenim un coixí social important. Som una associació atípica i transversal: tenim propietaris, llogaters, ocupes, famílies, gent gran i joves. Això ens dona legitimitat per dir que nosaltres no estem lluitant per un cas particular, estem lluitant per un model de barri i de ciutat", afegeix Llivina.

Convocatòria per aturar el desnonament

Sota el lema "Plantem cara al PSC", Som Barri ha convocat a les set del matí de dimecres una concentració a la porta de l'avinguda Vallcarca, 83. La idea és aturar el desnonament gràcies a la força social i, per aquest motiu, grups i artistes emblemàtics com l'Elèctrica Dharma, Still Ill (Lágrimas de Sangre) o Adala actuaran a les vuit. També hi participaran escriptors i poetes catalans com Martí Sales, David Caño o Enric Casasses.

Relacionado con este tema

El veïnat de l'entorn del Park Güell diu prou i es mobilitza contra la massificació i la "privatització" de l'espai

Marc Font

"Tot i les crítiques a les xarxes socials, el dia 2 es demostrarà el suport que tenim al barri. Ens acompanyarà la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Docents 080, Bomberos contra los Deshaucios o el Sindicat de Llogateres, entre altres", assegura l'Iru. El veí de Vallcarca denuncia a Públic l'existència d'un "grup d'extrema dreta" que carrega contra ell i l'entitat Som Barri ―de fet, existeix un perfil a X amb el nom de Som Barri No És El Barri de Vallcarca. "M'han amenaçat. Em van tirar un paper dient-me que cremarien la casa amb nosaltres dins i em van punxar les rodes del cotxe", alerta. Malgrat això, es manté ferm en la seva decisió de resistir i confia en el suport de la comunitat.

"Hi ha antics veïns que estan molt enfadats per l'urbanicidi, però que tenen un enfocament de dretes. No es queixen des de la solidaritat social, sinó que se senten perjudicats per la inoperància institucional que hi ha hagut durant molts anys. Ells van haver de marxar de casa reallotjats, quan potser també s'oposaven al pla urbanístic, però no van ser capaços de plantar cara amb una alternativa", especula Llivina.

Els encarregats d'executar els desnonaments seran els antidisturbis de la Guàrdia Urbana, ja que "no hi ha cap ordre judicial". "Els advocats ens han dit que els Mossos no poden actuar, com a molt poden tallar el carrer. Volem una gran demostració de força. Hi haurà observadors que vigilaran que no hi hagi abusos de poder ni racisme institucional", explica l'Iru, que alhora denuncia la manca d'alternatives residencials per part de Serveis Socials. Llivina afirma que "ningú ha vingut a demanar res" i que no ha existit cap mena de "seguiment previ".

"Si saben des de fa setmanes que ens faran fora, no ens pot atendre un servei com el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). Si ens desallotgen perquè vivim en 'situació d'infrahabitatge', hauríem d'anar al servei de sense llars i infrahabitatge", conclou l'Iru. Caldrà esperar a dimecres per saber quin és el desenllaç de l'ordre de desnonament i què passa amb els veïns de Vallcarca en el cas que, finalment, siguin desallotjats.