El vandalisme de l'extrema ataca els monuments que recuperen la memòria històrica
La placa que recorda Yolanda González, la jove estudiant assassinada per un grup d'extrema dreta el 1980, ha sofert fins a quatre atacs en els últims tres mesos. No és l'únic cas. Pràcticament cada setmana hi ha una nova notícia de pintades a monuments que recuperen la memòria dels republicans i les víctimes del franquisme.
Publicidad
madrid,
Yolanda González va ser assassinada fa ara 39 anys. Un grupuscle d'extrema dreta, liderat pel militant de Força Nova Emilio Hellín, va segrestar la jove en el seu domicili de l'humil barri d'Aluche (Madrid) per després assassinar-la a punta de pistola i abandonar-la a la meitat d'una carretera. Era l'1 de febrer de 1980 i la sagnant transició deixava un mort més a les cunetes. Aquesta vegada el d'una jove de 19 anys, líder estudiantil i treballadora, afiliada al Partit Socialista dels Treballadors.
Publicidad
Un matí va aparèixer amb una creu gammada (símbol nazi); una altra, completament esborrada amb pintura; mentre que en unes altres dues ocasions va ser arrencada literalment. "Visc davant del jardí i no fa molt em vaig trobar amb la placa a terra. Així que me la vaig emportar a casa per veure si podíem tornar a posar-la", explica a Público Josefa Lorente. Altres veïns, com els que integren l'associació La Caba, no van dubtar a omplir el parc amb imatges de Yolanda González i el text inscrit a la placa vandalitzada.
"Per a nosaltres és important mantenir viu el record de qualsevol represaliat pel franquisme. I més important encara en el cas de Yolanda, que era la nostra veïna, si perdem la nostra memòria, ens fem un flac favor", explica Carlos, membre del col·lectiu La Caba a Público.
"En aquest tema no podem ser tebis i generar cap equidistància (...) Els que som antifeixistes lluitarem a mort perquè aquest tipus de reconeiements es mantinguin"
Publicidad
"El cas de la placa de Yolanda González és simptomàtic del moment que vivim. Altres districtes i altres monuments també estan rebent aquests atacs", explica Sánchez Mato, que assenyala que aquest Ajuntament tornarà a instal·lar les plaques i netejar els monuments tantes vegades com faci falta. "En aquest tema no podem ser tebis i generar cap equidistància. (...) Els que som antifeixistes barallarem a mort perquè aquest tipus de reconeixements es mantinguin", diu.
Més exemples. Astúries va viure durant els últims mesos tota una onada d'actes violents als seus monuments de recuperació de la memòria. Així ho va denunciar el diari La Voz de Asturias a un reportatge que recollia com l'estàtua que recorda a Aida de la Fuente, coneguda com la Rosa Roja d'Astúries pel seu paper durant la Revolució de 1934, havia aparegut un matí de novembre plena de pintura. Només unes hores abans, el monument dedicat als represaliats pel franquisme al cementiri d'El Salvador a Oviedo havia estat atacat amb pintura vermella.
Publicidad
"Sempre se li exigeix la reconciliació als vençuts, però qui exerceix aquesta no-reconciliació són els vencendors"
Són només alguns exemples d'atacs a monuments de memòria històrica. Hi ha més. Com el monument a Carmen Lafraya, a Villafranca (Navarra), una jove de 17 anys, filla d'un sindilicalista d'UGT, que va ser afusellada pel franquisme. El monument a aquesta jove represaliada va ser atacat amb pintures fins i tot abans de ser inaugurat.
Publicidad