Público
Público
tres xemeneies

  Veïns de Sant Adrià defensen la creació d'un espai de coneixement i cultura a la desembocadura del Besòs

Roger Hoyos, líder de la Plataforma de Conservació de les Tres Xemeneies des de la seva creació, s'oposa a la construcció al Barcelonès nord d'un altre barri segregat de la trama urbana

Roger Hoyos, enginyer i membre de la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies
Roger Hoyos, enginyer i membre de la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies / Pedro Mata

javier torres jiménez

La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona va aprovar el passat 7 d'agost el Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), un espai que la Generalitat considera "complicat però de gran potencial per la seva ubicació i característiques".

El pla proposa delimitar i ordenar un nou sector de 32 hectàrees situades al front litoral, a la franja compresa entre el ferrocarril i el mar, i des de la desembocadura del riu Besòs a Sant Adrià fins al final de l’espai de les Tres Xemeneies. Al mateix temps, també planteja transformar un àmbit d'unes 98 hectàrees on ara hi ha magatzems i àrees industrials.

El mateix PDU preveu 295.000 m2 d’utilització mixta per habitatge i activitat econòmica. 191.750 m2 es destinaran a usos residencials i reserva un 40% per fer habitatge de protecció oficial. Pel que fa al nombre d’habitatges, es calcula que se'n construiran 1.844, dels quals prop de 738 seran protegits.

Activisme en defensa de les Tres Xemeneies

Roger Hoyos (1958) veí de Sant Adrià, "dels de tota la vida", lidera la Plataforma de Conservació de les Tres Xemeneies des de la seva creació

Es va criar al barri més proper a les Tres Xemeneies, la gran central tèrmica de la costa del Barcelonès que, anys més tard, va començar a defensar d’un hipotètic enderrocament.

Enginyer d’estudis i exprofessor de Tecnologia, l’apassiona el patrimoni industrial i fa anys que insisteix en la necessitat de convertir l’antiga central en un pol de cultura, coneixement i innovació energètica. Jubilat fa pocs mesos, assegura que ara destinarà encara més temps a les tres torres, visibles des de tot el Barcelonès Nord.

Quin és el seu primer record de les Tres Xemeneies?

La construcció i la mort de Manuel Fernández Márquez, un treballador de la central, en una època de protestes i manifestacions sindicals i de la població. La fi del franquisme i les lluites per la democràcia. La central va ser símbol d’aquestes lluites.

Què ha significat la central?

Sempre ha estat present en el paisatge i en el dia a dia dels veïns. De petit hi vivia a prop i una de les coses que fèiem el cap de setmana era venir a la platja i anar fins a Badalona, saltant rius de diferents colors, els abocaments de totes les indústries i fàbriques que hi havia.

Quan va decidir implicar-se en la seva protecció?

Com a enginyer, sempre he tingut sensibilitat per temes tècnics i tecnològics. Quan Endesa va expressar la voluntat d’enderrocar la central, vam començar a parlar entre veïns, i moltes persones que crèiem que això s'havia convertit en un símbol d’identitat de Sant Adrià. Algú va llançar la idea de la plataforma i vam començar.

S’han sentit sols?

No, perquè sempre hem tingut bona resposta, la gent està pendent del que fem, el que diem a les xarxes té bastant ressò. Però és cert que el tema no mobilitza la gent, no la fa sortir al carrer.


Sant Adrià ha tingut complex a l’hora de defensar aquesta zona?

L’Ajuntament no té un model de transformació d’aquest sector, més enllà de fer un nou barri. No ha sabut valorar les oportunitats d’aquest espai, i no s’ha fet valdre davant les altres Administracions. Però, en defensa de Sant Adrià, crec que és un problema comú a tot el Barcelonès Nord. Si ens comparem amb el Baix Llobregat, hi ha una diferència abismal.

I quina és la conseqüència?

Les inversions públiques cauen al Llobregat. Aquí, al Besòs, costa una barbaritat que arribin. Al Barcelonès Nord no hi ha una unió, un sentiment de pertinença al territori.

Com veu els canvis en aquest tram de costa?

 No m’agrada el model de Badalona, de barris segregats de la trama urbana, en gran part per la línia del ferrocarril, o Diagonal Mar, amb grans edificis pantalla. Aquest espai és l’última oportunitat de fer una cosa diferent, aprofitant les Xemeneies, el riu, la desembocadura...

Com li agradaria que fos?

Natura, esports i cultura: conservar el delta del Besòs, fer un gran parc metropolità, mantenir, arreglant i potenciant l’activitat esportiva de la zona i amb un gran centre de coneixement, cultura i energia a les Xemeneies.

I què creu que serà?

Natura, esports i cultura! [Riu]. No vull rebaixar expectatives!