Público
Público

Versions discordants sobre si la Generalitat va "pressionar" els instituts per obrir el 9-N

Un inspector d'Educació i una directora d'un institut -que després va ser candidata de C's- afirmen que va ser així, mentre que l'actual directora general de Secundària de la Generalitat i una altra directora d'institut ho neguen. 

L'inspector Josep Alsina. EUROPA PRESS

PÚBLIC I AGÈNCIES

La primera part de la segona sessió del judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la suposada organització del procés participatiu del 9-N ha estat marcada per l'intent de la Fiscalia de demostrar que la Generalitat va "pressionar" els instituts per cedir les instal·lacions i obrir les portes durant la jornada. Ara bé, la realitat és que les opinions dels testimonis han estat prou discordants al voltant d'una qüestió que el ministeri fiscal interpreta com a clau per mostrat que l'executiu no va apartar-se de l'organització de la consulta, com dilluns van al·legar els encausats.

Durant el matí han declarat directores d'institut, inspectors d'educació i la que era la directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament a les comarques de Barcelona durant el 9-N. Francesc Güell, inspector en cap d'Ensenyament a Barcelona, ha assegurat que en una reunió del 16 d'octubre de 2014 la directora d'Ensenyament de l'àrea, Montserrat Llobet, els va informar que "com a titular dels centres, la Generalitat en podia fer ús". Güell ha reconegut també que la Generalitat volia fer un "ús social" dels equipaments, per cedir-lo a uns tercers, en aquest cas els voluntaris que segons la versió dels acusats van encarregar-se de l'organització final de la consulta

Un altre inspector, Josep Alsina, ha manifestat que "s'estava forçant els directors dels centres a cedir els locals sense saber ben bé com". Segons ell, en una reunió Montserrat Llobet va explicar als directors que havien de cedir els centres i va donar-los tres opcions: "Que se'n fessin càrrec com a directors de tots els centres, que busquessin voluntaris entre el professorat o que donessin les claus perquè els serveis territorials busquessin un voluntari que obrís l'institut" el 9-N.

Llobet -ara directora general de Secundària- ha negat pressionar cap director d'institut de les comarques barcelonines perquè entreguessin les claus per a la votació, tot i reconèixer que en una reunió amb responsables de centres sí que "es va indicar" la conveniència de fer-ho. En aquest sentit, la directora de l'IES Pompeu Fabra de Badalona, Josefa Bosch, ha negat haver-se sentit pressionada o coaccionada per cedir l'edifici per a la consulta per part de Llobet. Segons Bosch, en una reunió celebrada a l'octubre se'ls va dir que els instituts serien seus del 9-N, i se'ls va demanar si volien col·laborar o podien saber si els professors estaven disposats a participar com a voluntaris, i llavors ella va demanar que els indiquessin per escrit com s'havia de fer.

Bosch també ha explicat que després va haver-hi una reunió de directors d'institut a Badalona en la qual es va decidir enviar una carta a Llobet, demanant-li que, quan els directors lliuressin les claus, se'ls donés "un document o constatació que les claus estaven en poder d'una altra persona" i que ells no estaven intervenint en la consulta. I ha assegurat que es va quedar tranquil·la quan finalment el seu secretari administrador li va lliurar les claus a un funcionari "de molt nivell" dels Serveis Territorials que va exercir com a voluntari el 9-N. També ha puntualitzat que al seu centre no va haver-hi cap professor voluntari.

Finalment, també ha declarat Dolores Agenjo, la directora de l'institut Pedraforca de l'Hospitalet que es va negar a entregar les claus el 9-N. Agenjo posteriorment aniria a les llistes de Ciutadans per a les eleccions estatals de 2015 i ha assegurat que durant els dies previs a la consulta va rebre trucades d'Ensenyament "pressionant-la" perquè lliurés les claus del centre.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?