La violència masclista en els joves: la de sempre, però més visible i identificada

Un de cada cinc nois joves considera que la violència masclista no existeix. És una dada preocupant recollida aquest any en un estudi del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, que encenia les alarmes i alertava que el percentatge s'ha pràcticament doblat en tan sols dos anys. Tot i això, és una qüestió que no sorprèn a l’Ana Jover, estudiant de Ciències Polítiques de 20 anys de Barcelona. Explica en conversa telefònica amb Públic que ella mateixa es va trobar fa pocs dies, en una festa, un noi que afirmava que el masclisme a Espanya no existia i que durant la conversa va acabar titllant les noies d’"histèriques": "Les noies són molt més feministes. Hi ha molts nois que em sembla que sí que creuen en la igualtat però el concepte ‘feminisme’ els tira enrere, hi ha com una mena d'estigma entre ells", apunta la jove.

En quatre anys, les noies que es consideren feministes han passat del 46% al 67%; els nois se situen al 32%

En els últims anys el moviment feminista ha crescut i ha augmentat el seu impacte en la societat. Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, parlem amb joves i experts sobre com han viscut els menors de 25 anys aquest auge i si ha tingut un impacte en les violències masclistes que pateixen les noves generacions. La percepció compartida és que mentre que el masclisme i les actituds violentes romanen, fruit d'un sistema patriarcal plenament vigent, les joves en són més conscients i identifiquen més ràpidament les violències, i això té un impacte positiu també en la seva reparació. El qüestionament de l'status quo també genera, però, posicions reaccionàries.

Laia Ramió, amiga de l'Ana i també de 20 anys, comparteix la seva visió i apunta a la "masculinitat fràgil" com a causa perquè els nois potser no reconeguin obertament que són feministes. "Però sí que m’he fixat en amics que s’ho prenen més seriosament. Crec que els nois poden ser bastant conscients del tema, també", reflexiona. Segons el mateix estudi, entre 2017 i 2021, les noies que es consideren feministes van passar del 46% al 67%, mentre que els nois van assolir un pic del 37% el 2019 que es va reduir fins el 32% el 2021. Clara F., docent en un institut del Penedès, també constata aquesta tendència: "Entre els nois ha calat el discurs de 'o ets masclista o ets feminista' i això ho estem intentant tallar molt fort", alerta. 

Aquest comportament diferenciat entre nois i noies respon a la polarització que s’ha donat a la societat i a la sensació d’alguns homes -no només joves- que el feminisme representa un "atac". "Quan parlem de transformar la societat això implica una pèrdua de privilegis, un qüestionament, i se senten atacats quan en realitat es tracta de posar el focus en el malestar que genera el sistema cisheteropatriarcal", assenyala Anna Rodríguez, psicòloga de l’Espai Lila del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS). Aquest "efecte rebot" es vincula també a l’augment dels discursos d’odi, que en els últims anys han guanyat altaveus en l'agenda política i mediàtica, per exemple amb l’entrada de Vox al Congrés i al Parlament.

La violència masclista, més identificada

Les violències masclistes que pateixen les joves continuen sent, malgrat tot, les mateixes de sempre. Hi ha algunes diferències respecte les que poden patir i exercir les persones de més edat, però només perquè es relacionen i tenen comportaments diferents; així, no hi ha parelles estables amb fills però sí vincles sexoafectius de diferents tipus, i part de les agressions es concentren en espais d'oci nocturn. I és que tot i la major sensibilització, el sistema patriarcal persisteix, i això fa que també ho facin les violències: "Hi ha tot un sistema cultural que és molt difícil de modificar. No es tracta d'una conducta", apunta Esteve Segura, tècnic de la direcció de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona i responsable del Servei d'Atenció als Homes (SAH), que disposa d'un servei específic per a joves que exerceixen la violència.

No és que hi hagi més violències sinó més eines per detectar-les

La consciència feminista que s’ha guanyat en els últims anys, això sí, facilita la detecció de la violència i també els processos de reparació de les víctimes o supervivents. "En parlem més, ho visibilitzem més i tenim més eines per autoidentificar situacions que hem viscut. Però són situacions que sempre s’han donat", aclareix la psicòloga Anna Rodríguez. "Viuen al mateix món que nosaltres. El fet de ser jove no els fa ser més coneixedors i menys vulnerables", s'hi suma Segura. "Les violències són les mateixes, el que passa és que elles tenen més ulls", afegeix Clara F.

Tant a l'Espai Lila del CJAS com al SAH Joves treballen amb població adolescent i jove en relació a les violències detectades sobretot en dos àmbits: les relacions sexoafectives -enteses en un sentit més ampli que la parella estable- i les violències sexuals perpetrades per persones conegudes i/o en espais d’oci nocturn. Tot i que ara els casos d'agressions sexuals es denuncïin més i apareguin més sovint als mitjans, Rodríguez matisa que no és que ara es donin més violències sinó que hi ha més eines per detectar-les.

"Hi ha coses que no s’aguanten ja, per exemple l’assetjament sexual. Noto que ja no es permet tant, està més criminalitzat, almenys entre les dones", explica l’Ana. Tant ella com la Laia expliquen que a les classes de la universitat es dona bastant el fet d’assenyalar actituds masclistes entre companys, però reconeix que en altres entorns menys sensibilitzats això no és així. 

A l'institut on treballa la Clara F. han organitzat diferents accions de sensibilització pel 25N. A la comissió creada amb aquest objectiu hi participen alumnes de 1r a 4t d’ESO i la Clara explica que ha tingut una participació més alta del que esperaven: "Es nota que és un tema que està candent i que les altera". En una de les primeres trobades, les noies van compartir de manera espontània experiències masclistes que havien viscut, i algunes les han afegit al manifest de manera anònima. "L’activitat ha estat l’excusa per obrir melons que potser les noies no havien compartit abans", afegeix.

Canviar el focus de la víctima a l'agressor

Sobre als casos d’agressions sexuals recents, com el d’Igualada, molt mediatitzats, les dues noies reconeixen que se’ls hi posa "mal cos" quan ho senten i la Laia reconeix que li "fa por" i no li ve de gust anar sola a certs llocs. Tot i això, creu que només tenen impacte mediàtic els casos "més extrems" i hi ha una part d’agressions més subtils, com les psicològiques, sense tanta visibilitat. "Crec que hi ha noies que no se n’adonen fins que no és molt més greu", lamenta.

"Assenyalar que la responsabilitat de la violència és de qui l’ha exercida ajuda en el procés de recuperació"

L’Ana, per contra, explica que abans "tenia més por", però que ara el sentiment que sent amb més força és la ràbia i la indignació. "Em fa pensar com es pot arribar fins a aquest punt, què li passa pel cap a una persona per fer això. Em genera pena per la víctima, com abans, però ara m’enfado més cap a l’agressor".

Precisament aquest és un dels canvis que ha impulsat també el moviment feminista: canviar el focus de les víctimes cap als agressors. Històricament, s’ha assenyalat les dones com a principals responsables d’evitar les agressions sexuals i no s’ha assenyalat mai a l’agressor ni al sistema patriarcal. "El feminisme ha posat el focus sobre la gent que exerceix violència", afirma Segura. "Assenyalar que la responsabilitat de la violència és de qui l’ha exercida i no és un fet aïllat sinó vinculat a un sistema patriarcal que ho legitima ajuda en el procés de recuperació", afirma Rodríguez.

Més formació i treball sobre les masculinitats

Per avançar en l'eradicació de les violències masclistes, però, cal un treball molt més profund a nivell formatiu per revertir els efectes del patriarcat. "El treball amb joves s'ha de potenciar, perquè hi ha un retrocés, un sentiment reactiu cap a aquestes noves polítiques", diu Segura. Pel tècnic del SAH Joves, l'educació sexoafectiva no ha avançat encara de manera suficient i la vigència de la cosificació de les dones, la banalització del consentiment o els estereotips de gènere impedeixen canvis reals.

A l’institut de la Laia els hi van fer xerrades per la prevenció de la violència masclista, igual que al centre on treballa la Clara F. Tot i això, la jove creu que se n’hauria de donar més informació, des d’edats més primerenques que la secundària o el batxillerat i també a través de les xarxes, on passen gran part del seu temps. "Cal donar allà la informació correcta i donar-hi més veu".

Una altra clau és el treball de les masculinitats. Per la psicològa Anna Rodríguez cal "interpel·lar" també els nois en els discursos feministes, i cal tractar la lluita contra les violències masclistes des de l'òptica dels drets sexuals i reproductius. "Cal que totes les persones sapiguem quins són i com els podem exercir per identificar quan els han vulnerat", conclou.