El viratge de Cs a la dreta: de l'acord del govern amb Sánchez al del PP a Andalusia

L'acord de govern entre Rivera i Sánchez sembla llunyà, especialment ara que tots dos líders han trencat pràcticament relacions, però va ser un cop sobre la taula del PSOE cap a Units Podemos. L'acord, estructurat en set eixos i de 66 pàgines, va tenir cessions tant dels socialistes com de Ciutadans, especialment d'aquests últims, que es trobaven en un clar desavantatge numèric, la qual cosa s'evidencia en moltes de les propostes, de cort progressista.

Economia

Tot i que Rivera va convèncer al PSOE de no apujar els impostos, van acordar "reformar l'IRPF amb l'objectiu de reduir la tributació de les rendes del treball quan la situació pressupostària ho permeti i, mentrestant, no pujar-los els tipus". A més, el text inclou "estudiar la creació d'un impost extraordinari sobre les grans fortunes per a ajudar a aconseguir l'equilibri pressupostari".

Educació

En el pacte entre la formació taronja i el PSOE van acordar "promoure els instruments que assegurin, preservin i potenciïn el caràcter inclusiu i integrador de l'ensenyament" i van acordar "apostar de debò per l'educació com a fonament del nostre futur i com a eina principal en la lluita contra les desigualtats".

Un aaula d'una escola.

En canvi, Ciutadans i PP han pactat protegir amb fons públics "els dos models educatius", el públic i el concertat, i habilitar "progressivament la implantació del batxillerat concertat i l'extensió del Batxillerat Internacional a Andalusia". Al pacte, no obstant això, no inclouen les beques, a diferència dels pactes amb el PSOE anys abans. El més semblant és el "Pla de Família" que volen instaurar en tots els centres educatius, "dotant-los d'aula matinal i menjador en benefici de les famílies i la seva conciliació".

Violència de gènere

L'acord en matèria d'igualtat ratificat entre Ciutadans i PSOE el 2015 es mostra molt taxatiu pel que fa a la violència masclista. A més d'"activar de forma permanent el Pla Nacional de Sensibilització i Prevenció de la Violència de Gènere", inclouen "establir protocols d'intervenció específics per a l'atenció integral a les dones que han retirat la denúncia per violència de gènere", "augmentar els recursos per posar en marxa els Jutjats Especialitzats en Violència de Gènere, l'Acompanyament Judicial Personalitzat" i "ampliar les disposicions preventives, processals, punitives i protectores de la llei de 2004 per abastar, amb les adaptacions necessàries, totes les formes de violència contra la dona".

En canvi, a l'acord amb el PP Ciutadans, únicament tenen un punt sobre violència de gènere en el qual es comprometen a impulsar "un Gran Acord contra la Violència de Gènere a Andalusia" que "desenvolupi a la nostra comunitat els avanços aconseguits amb l'aprovació del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere", amb la finalitat d'acabar "amb aquesta xacra social"

Sanitat

Rivera i Sánchez van pactar "reforçar la gestió pública del sistema de salut" i "convergir cap a una cartera comuna de serveis per a tota la ciutadania". També "garantir que el copagament farmacèutic no sigui una barrera d'accés, especialment per a persones en situació d'especial vulnerabilitat" i "ampliar la possibilitat que les farmàcies participin en programes preventius".

Farmàcia.

La mesura sanitària més polèmica del pacte entre PP i Cs és la seva aposta per revertir l'actual model de subhasta de medicament a Andalusia, una demanda històrica del PP andalús. És impossible, com explica Raúl Bocanegra, saber en aquest moment la factura final que li acabarà pagant el Govern d'Andalusia a les companyies farmacèutiques en els pròxims anys, però existeixen xifres que poden donar una orientació del negoci que aquestes s'han perdut en aquests anys, i que, segons ha defensat fins ara l'administració socialista, ha evitat majors problemes a la sanitat pública.

Cultura

Mentre que el pacte entre els socialistes i els liberals de 2015 defensava "la Cultura com a eix vertebrador del país", els 'populars' i Ciutadans ha inclòs la protecció del flamenc com a única mesura cultural.