Viure l'embaràs en confinament

La incertesa ha omplert les ments i les cases des de l'arribada del coronavirus. Tot i això, hi havia dones que ja vivien una situació excepcional abans de la pandèmia: les embarassades. Dues d'elles són la Maria Manyosa i la Mar Barberà. La primera està de 35 setmanes i la segona de 34. El part és imminent en un temps sense precedents. Una de les diferències entre elles és que la Maria és mare autònoma, ja que no compta amb una parella per criar el seu nadó, mentre que la Mar està passant pel procés de la mà del seu company i pare de la criatura. "El sistema no accepta diversitats. Una preparació al part cal que sigui més diversa i plantejar que qui t'acompanya al part no ha de per què ser la teva parella", reclama Manyosa.

"Quedar-te sola davant de tot això si no has parit mai abans i a més a més en el tercer trimestre és el més fort"

Tot i el seu to contundent, la Maria ha patit durant el confinament, sobretot a l'inici. Quan li van anul·lar les visites presencials amb les llevadores, les quals servien per poder fer consultes, així com els curs de prepart, la Maria va rebre un dur impacte emocional. A més de la informació, el curs li servia per poder compartir inquietuds amb la resta de mares. "Quedar-te sola davant de tot això si no has parit mai abans i a més a més en el tercer trimestre és el més fort", detalla. A Barberà, per part seva, també li van anul·lar el curs de prepart i les visites, però compta amb l'ajuda d'una amiga seva que és ginecòloga i amb el suport de la seva parella.

"D'entrada es rep amb incertesa, perquè l'embaràs ja és una època de canvi que has d'anar assimilant i n'hi sumes un de més, un canvi inèdit per tothom", explica Barberà. "Pateixes, però després et quedes tranquil·la perquè d'entrada són grans professionals, sobretot les llevadores", afirma la Mar amb una gratitud honesta. Si l'escoltés la Núria Colomé, que és llevadora des de l'any 1986, potser somriuria. Va fer una pausa durant 12 anys per ser alcaldessa de Sentmenat i durant dos més per ser Delegada Territorial de Barcelona i al Departament d’Interior. Ara bé, des de juliol treballa del 2019 a l'ASSIR del Centre d'Atenció Primària (CAP) Can Pantiquet (Mollet del Vallès) i també fa guàrdies a sala de parts de l’Hospital General de Catalunya, que en aquests moments de la pandèmia han estat traslladats a la Clínica del Vallès a Sabadell. 

El repte de les llevadores: atendre telemàticament

Segons l’experta, a la sanitat pública catalana qui s’encarrega de fer un seguiment de les embarassades són les llevadores, sempre que la gestació no presenti cap complicació. Si presenta algun risc combinen les vistes amb la llevadora i el ginecòleg. En canvi, la sanitat privada ho fa a la inversa: les ginecòlogues atenen la pacient i és al final de l’embaràs quan la llevadora fa visites. Això sí, a la pública cada tres mesos es fa una ecografia. A més, també es donen visites cada mes o cada cinc setmanes per fomentar l'educació sanitària i donar consells de salut, exercici o alimentació.

Així ho corrobora la Mar Barberà, qui fins ara ha anat tant al centre privat com al públic però des de l'inici del confinament ha preferit quedar-se amb l'atenció de la pública per evitar desplaçar-se. De fet, aquest dimarts va tenir visita presencial i celebra que les llevadores, molt més presents en el sistema públic que no pas en el privat, "t'expliquen les coses amb paciència i et pregunten com estàs només entrar". "Li ha escoltat el cor al Nel i m'ha mesurat com tinc la panxa de gran. Et pesen i et prenen la pressió a cada visita", detalla Barberà. Tot i això, aquesta hauria d'haver estat telefònica, però a causa d'un malentès la Mar va presentar-se a l'edifici de la Fundació Puigvert (Hospital de Sant Pau), el qual estava pràcticament desert. "Hi havia molt poca gent, les cadires estan marcades a la sala d'espera amb creus perquè no hi seguis i respectis la distància de seguretat", descriu.

La majoria de visites són telefòniques, inclús la primera quan les dones truquen al centre, per evitar que vagin als centres sanitaris. Així i tot, Colomé explica que el seu ambulatori s'ha adaptat perquè les embarassades estiguin allunyades dels malalts de Covid-19. En la primera consulta els hi detallen els controls, els hi demanen l'ecografia i l'analítica i els hi redacten la història clínica. Un cop fet aquest procediment, demanen que algú proper vingui a buscar la documentació. L'embarassada només ha de venir per fer-se els tres controls (cada tres mesos), i en aquestes visites aprofiten per fer les altres proves necessàries, com posar una vacuna contra la tos ferina, el cultiu vaginal o rectal del final de l'embaràs. "La intenció és minimitzar el risc de la dona", destaca la llevadora.

"Diuen que no hi ha transmissió vertical, però en la lletra petita reconeixen que hi ha molt pocs casos per analitzar-ho"

Tot i això, les informacions contradictòries emeses per les diferents administracions provoquen inquietud. "Diuen que no hi ha transmissió vertical, però en la lletra petita reconeixen que hi ha molt pocs casos per analitzar-ho", apunta Manyosa. A Barberà aquests canvis de criteri, com ara dubtar en si les embarassades són o no un col·lectiu de risc, no li van generar "cap seguretat". Així mateix, insisteix que l'embaràs representa molts canvis i "s'han de portar amb serenitat".

Davant de la incertesa i la falta de recursos, les llevadores faciliten càpsules de Youtube perquè les embarassades puguin fer totes les formacions que farien presencialment. Així mateix, Colomé reconeix que un dels factors més delicats del confinament és l'atenció psicològica. "Són dones sanes i joves però el suport psicològic l'hem de tenir molt al cap. Val més que les truquem i ens diguin "estem bé" que no se sentin del tot acompanyades, perquè ara elles tenen molta por", remarca.

Un embaràs poc compartit

"La meva mare no haurà tocat aquesta panxa, i això em fa pena i em posa trista"

A més de la por i la incertesa, la Mar i la Maria lamenten no poder compartir el seu procés. "La meva mare no haurà tocat aquesta panxa, i això em fa pena i em posa trista", lamenta la Maria. "Jo volia que aquest procés fos un projecte molt col·lectiu i això no està sent així", apunta Manyosa. Per la seva part, la Mar preferiria que la seva parella l’acompanyés a les visites. "El Fran [pare de la criatura] podrà venir al part però no a les visites. És un final d'embaràs que ens hagués agradat compartir, o veure l'ecografia junts i no es pot. Et fan anar sola i ho entenc, és per precaució", detalla.

Per últim, la Maria posa en dubte que s’estiguin respectant els drets sexuals i reproductius de les dones embarassades durant el coronavirus. "Ningú està denunciant res però les organitzacions i hospitals que estan pels drets de les dones es veuen en la conjuntura d'emetre comunicats públics per recordar-nos obvietats", apunta. En aquests comunicats, entre ells els de l’Associació catalana de llevadores i el Ministeri de Sanitat, es recorda que no hi ha cap contraindicació a tenir un part vaginal, entre altres aspectes.

En aquest sentit, Colomé alerta que la cesària implica més dies a l'hospital, i és per això que es prioritzen els parts vaginals. En el cas que la mare tingui Covid-19 però estigui bé de salut, l'experta defensa que la gestant podria alletar el nadó. "Si es troba molt greu, s'hauria d'aturar, però com passaria amb qualsevol malaltia. La idea no és deixar d'alletar per tenir Covid-19", subratlla. Si la mare és positiva i ha parit, s'ha de confinar ella amb el seu fill durant quinze dies si acaba la simptomatologia. "No hem tingut cap cas on hàgim separat al fill de la mare", conclou.