Viure pitjor pagant més: 600 euros de lloguer per una habitació en un mercat cada vegada més salvatge

Promoció d'Estiu: 550€! Habitació interior amb llit individual a l'Eixample! Inclou contracte legal. Gaudeix d'un preu especial per a les rendes de juliol i agost. A partir de setembre, la renda mensual serà de 620€. No deixis passar aquesta oportunitat! Pis compartit per a sis persones, amb cuina i fins a dos banys. Grandària de l'habitació: 6 m².

Sembla una broma, però es tracta de l'anunci d'una habitació a Barcelona, publicat recentment al portal immobiliari Idealista.com.

Un llit, un petit espai d'escriptori, un armari i -amb molta sort- fins i tot una finestra. El lloguer d'habitacions s'està convertint en l'única opció residencial de cada vegada més persones. No perquè sigui precisament barat. Les dades de l'últim informe del portal immobiliari Fotocasa revelen una tendència preocupant: el preu mitjà del lloguer d'habitacions supera còmodament els 500 euros i s'acosta cada vegada més a la barrera dels 600 euros. En altres paraules, els preus per una habitació no paren de créixer: un 43% en els últims tres anys i un 11,7% tan sols en 2024.

"El que està succeint entorn del preu de l'habitatge és una dinàmica alcista: cada vegada pugen més els preus dels lloguers, de manera que la població ja no pot pagar-los. Llavors, el propi mercat ofereix algunes 'solucions' que, en aquest cas, el que fan és precarizar encara més la vida dels inquilins. Entre elles, el lloguer d'habitacions", explica Javier Gil, investigador del CSIC i del Grup d'Estudis Crítics Urbans (GECU). La demanda d'aquesta modalitat de lloguer comença a créixer i immediatament el mercat reacciona per explotar-la. "Sorgeixen nous actors especialitzats en el lloguer d'habitacions, la qual cosa provoca una pressió molt forta sobre els preus", raona l'investigador. El resultat? Es converteixen en un nou objectiu de les dinàmiques d'especulació.

"Encara que l'habitatge complet ha pujat una mica més en percentatge -un 14% en 2024-, el preu de les habitacions està aconseguint rangs pròxims al que abans suposava el lloguer d'un pis sencer, sobretot en grans ciutats com Madrid i Barcelona, on una habitació ronda ja aquesta mitjana dels 600 euros", assenyala, per part seva, Alba Agraz, coordinadora de l'Àrea de Treball i Habitatge d'Ideas en Guerra.

Un extrem que també confirmen les dades. Un informe recent de Pisos.com situa a Barcelona com la ciutat amb els lloguers d'habitacions més cars d'Espanya, amb un preu mitjà de 623,14 euros. De prop la segueixen Sant Sebastià (546,80 euros) i Madrid (538,94 euros).

Amb tot el que aquests preus suposen. "És un mercat que busca extreure encara més renda de la població més precària i empobrida, perquè un habitatge que es lloga per habitacions, de mitjana, es lloga a un preu major. El preu del metre quadrat acaba sent molt superior", insisteix Gil. "Com a conseqüència, els inquilins cada vegada han de destinar una major part dels seus ingressos al pagament del lloguer i, a sobre, lloguen menys espai i en pitjors condicions", denúncia.

 Terra sense llei  

El negoci entorn del lloguer d'habitacions treu profit de la falta de regulació. La resposta del Ministeri d'Habitatge? Un nou registre de lloguer turístic i de temporada: la Finestreta Única Digital. Una mesura que sindicats i associacions socials qualifiquen de "pegat". "Aquesta finestreta no és una regulació del lloguer de temporada. De fet, no té cap règim sancionador i ni tan sols actua sobre els contractes. Es fixa només en els anuncis de pàgines com Airbnb", critica Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogaretes. "El veritable problema del lloguer de temporada és que continua sent un parany per saltar-se els límits legals dels preus del lloguer", recalca l'activista.

Catalunya és l'exemple perfecte. "Com que el preu dels lloguers s'està controlant, l'oferta d'habitatge està sortint del mercat residencial i s'està dirigint al lloguer de temporada. Això el que fa és donar més flexibilitat als propietaris per controlar les seves propietats sense haver de complir amb la Llei d'Arrendaments Urbans", subratlla Gil. Un estratagema que possibilita la vulneració de drets legalment reconeguts dels inquilins. "Per exemple, no haver d'esperar cinc anys per fer-los fora". Sense oblidar els casos -massa freqüents en aquesta modalitat de lloguer- en els quals ni tan sols es disposa d'un contracte oficial.

 Una generació llogatera

Els més afectats per la lletra petita del lloguer d'habitacions acaben sent els nous actors del mercat immobiliari: els joves. Segons l'informe Un problema com una casa del Consell de Joventut d'Espanya, el 87% dels joves emancipats comparteix habitatge per reduir despeses, amb una mitjana d'entre tres i quatre persones per llar. Un lloguer al qual, malgrat compartir, dediquen una mitjana de més del 40% de la seva renda mensual i després del qual els queden uns 271,7€ mensuals.

Les condicions dels pisos accentuen el seu sobreesforç econòmic. Tres de cada deu habitacions en lloguer no disposen de finestres i, en un 33,5% dels casos, el pis ni tan sols compta amb zones comunes com un saló. Una altra absència cada vegada més habitual: la zona de bugaderia. "Acaben fent tota la seva vida en 10 m²", il·lustra Gil.

D'alternativa temporal a solució permanent, el lloguer d'habitacions s'ha normalitzat com una opció residencial més, incorporant nous perfils d'inquilí. "Històricament el lloguer d'habitacions s'havia reservat a un perfil de jove estudiant que emigra a una ciutat per formalitzar estudis superiors. No obstant això, últimament aquest perfil s'ha ampliat també a joves professionals, i fins i tot a persones del rang d'edat d'entre 40 i 50 anys, grup que representa fins al 21% de la població llogatera", desgrana Agraz. "El fenomen de lloguer per habitació no és ja una cosa residual, sinó una opció permanent per a persones de diferents rangs d'edat i situacions socioeconòmiques", continua. "Persones i famílies que abans no compartien habitatge i ara es veuen obligades a fer-ho", completa Gil.

 De pisos complets a habitacions. D'habitacions a… llits?   

Davant les creixents dificultats, ja no en l'accés a l'habitatge, sinó fins i tot a una habitació, què serà el següent? "La realitat és que ja existeix el format de lloguer de llits en espais de coliving. És la resposta d'un model de mercat immobiliari basat en la no regulació, en el consum i en el neoliberalisme", es lamenta Agraz. "Cal enfrontar aquest model amb polítiques públiques valentes, que parin els peus als fons voltor i que posin en el centre l'habitatge com a dret", sentència.

Polítiques públiques que passen necessàriament per una regulació estricta dels lloguers de temporada i, per tant, dels lloguers per habitacions, matisa Gil. "Cal treure'ls dels llimbs legals en el qual operen. S'estan convertint en la nova frontera de l'especulació immobiliària", adverteix l'investigador.