Público
Público

El Bicing deixa pel camí el 40 per cent dels abonats

El servei públic de bicicletes perd l'efecte novetat i es queda amb els usuaris més fidels

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La moda del Bicing comença a esvair-se a Barcelona. L'interès que molts ciutadans van tenir entre el 2007 i el 2008 per provar un servei de transport públic de bicicletes innovador a l'Estat sembla que ha passat a millor vida. En el darrer any i mig, el Bicing ha perdut un 40,22% dels seus abonats. Les raons cal buscar-les en els constants problemes tècnics i en la saturació, però també en un nombre d'inscrits sobredimensionat. Aquesta davallada coincideix amb una lleugera millora del servei i una contenció dels actes vandàlics i dels robatoris.

Amb tot, en aquests tres anys i mig de funcionament s'han recorregut amb Bicing quasi cent milions de quilòmetres. L'empresa municipal que gestiona el Bicing, Barcelona de Serveis Municipals (BSM), calcula que en aquesta moments estem en els 92 milions de quilòmetres.

La davallada d'usuaris coincideix amb una lleugera millora del servei

El recompte facilitat per l'ajuntament a Públic indica que a l'agost el nombre de clients era de 112.762, un descens respecte a la primavera de l'any passat de 75.887 usuaris, quan la xifra s'anava acostant als 200.000 i es pregonava als quatre vents l'augment d'inscrits.

El descens és força nombrós, però al consistori no sembla que li tregui el son. El regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, diu que es tracta d'una 'depuració natural'. Creu que al principi es va apuntar molta gent que després no utilitzava el servei, i pronostica que el nombre d'abonats s'estabilitzarà entre els 100.000 i els 120.000. Des del consistori, a més, s'afirma que, malgrat la pèrdua d'abonats, el nombre de viatges per bici i dia es mantenen quasi idèntics a l'any passat, amb una mitjana de 4,9 (el 2009 era de 5), un fet que, segons el municipi, avala la tesi que molts dels desertors s'han donat de baixa perquè gairebé no agafaven la bici.

'Les xifres multitudinàries del començament eren un gran globus', diu sense dubtar-ho Hernan Collado, membre de la junta del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), que també és de l'opinió que l'efecte novetat va jugar-hi un paper decisiu.

El nombre de viatges per bici són els mateixos que l'any passat

Collado considera que una part important dels usuaris que s'han donat de baixa no ho han fet perquè estiguin decebut, sinó perquè després de fer servir el Bicing han optat per comprar-se una bicicleta. La causa? Per una banda, les limitacions pròpies del servei i, per l'altra, perquè ja han experimentat què significa anar amb bici per la ciutat i hi tenen més destresa.

Però no és menys cert que al llarg dels darrers dos anys els problemes tècnics s'han anat succeint al Bicing, i que aquest fet, juntament amb la saturació, la dificultat per agafar i deixar les bicicletes a les estacions i l'encariment progressiu de la quota, han portat molts a donar-se de baixa.

Per matisar el nombre de desercions, el Bicing distingeix d'un temps ençà entre abonats actius i passius, és a dir, els que estan al corrent de pagament i els que no. Quan a un usuari li caduca l'abonament anual, se li renova automàticament i no és fins més tard, quan no paga, que se'l dóna de baixa. Segons aquest criteri, a l'agost hi havia 112.762 inscrits actius (entre 12.000 i 15.000 de passius), mentre que a finals del 2008, quan el Bicing estava a dalt de tot, eren 156.079.

El que és curiós és que, quan hi havia uns 188.000 clients, no es feia cap distinció entre actius i passius. Des de BSM, ho justifiquen dient que llavors la baixa es donava si algú ho demanava.

Xifres al marge, per intentar frenar la caiguda i millorar el servei, l'ajuntament ha portat a terme diverses inversions. Una de les més importants ha estat reforçar les barres dels ancoratges de les 420 estacions. 'Abans amb un tornavís n'hi havia prou per extreure una bici', diu Narváez.

Aquests treballs han fet reduir els actes vandàlics, que l'any passat van suposar una despesa de 3,5 milions d'euros. Fins a l'abril s'han detectat 3.735 usos fraudulents, una xifra que, si es manté, representa una disminució d'un 50% respecte a la situació anterior, en què es van detectar quasi 25.000 irregularitats en tot l'any. També han disminuït molt les bicis abandonades. Al gener, la Guàrdia Urbana va recuperar 158 vehicles i al juny, deu. Les bicis robades també van a la baixa. Si al gener en van desaparèixer mig centenar, en començar l'estiu només en van ser tres.

Al llarg dels primers mesos s'han produït altres reformes en el servei i en les mateixes bicicletes. S'ha canviat el seient i el canvi de marxes, s'ha renovat el sistema de frens i s'ha implantat una distribució que reparteix les bicicletes per proximitat i en funció dels usos que se'n fa a les estacions.

Potser aquestes millores han ajudat que en la darrera enquesta del Bicing, feta a 8.000 usuaris, aquests hagin aprovat per primer cop la qualitat del servei amb una nota d'un 5,4. Durant els primers sis mesos del 2010, les queixes i reclamacions s'han reduït també, en alguns casos fins i tot per sota de la meitat. Tot i que no precisa l'afirmació amb xifres, la Síndica de Greuges de Barcelona assegura que ha rebut moltes menys queixes.

Des del Bicicleta Club de Catalunya, Hernan Collado diu que la impressió del Bicing en termes generals és bona: 'És un servei que té unes limitacions. Per exemple, en un lloc de molta afluència és molt difícil satisfer totes les necessitats. El Bicing no és tan flexible com una bicicleta privada'. En els darrers mesos s'ha treballat per resoldre les principals incidències sobretot tècniques, les gestions dels problemes i el repartiment de vehicles. L'Àlex, un abonat que fa servir el Bicing des del principi, corrobora aquesta millora. 'Sobretot l'he notat en el fet que les bicicletes estan en més bones condicions', explica.

Tot i aquestes dades i valoracions positives, quasi la meitat dels usuaris critiquen el mal estat de les bicis i el seu deterio­rament progressiu. Les queixes es refereixen sobretot a la manca de disponibilitat de vehicles i al fet de no poder deixar la bicicleta en trobar les estacions plenes.

Fins i tot les xarxes socials van farcides de denúncies. Una usuària, la Beatriu, diu que està molt descontenta perquè apareixen estacions en emplaçaments turístics i desapareixen o no se'n posen en llocs on són necessàries, com al costat de la Zona Universitària.

Un altre problema pendent és el sistema informàtic. Contínuament el software es penja i bloqueja tot el funcionament del servei. El passat mes d'agost fins i tot es va espatllar quan l'intentaven canviar i el servei va estar 16 hores aturat i tres dies amb avaries constants. Al final es va haver de deixar córrer i el servei funciona amb el mateix sistema dels inicis, que tants maldecaps ha donat. La substitució no es farà fins com a mínim l'agost del l'any que ve.