Les esquerres progressistes, a Barcelona, han estat bastant de dretes. Almenys les que governaven l'Ajuntament de la ciutat. Més que de dretes en sentit liberal, que també, han estat unes esquerres classistes. És a dir, que s'han guiat per un ferm principi que diu que un ric sempre és millor que un pobre.

Aquesta tesi queda provada amb la introducció i l'ús institucional del terme degradat. El consistori barceloní va impulsar, amb una total manca de misericòrdia, l'associació mental entre barri pobre i barri degradat. I, encara que ho sembli, no és el mateix. La degradació, sobretot la moral, també es troba per sobre de l'avinguda Diagonal.

La prostitució que acull amorosa les onades de congressistes estrangers mai no ha plantejat cap conflicte

Des que els habitants de Jericó van organitzar la primera de les ciutats de la història, aquestes sempre han acollit, malauradament, tant pobres com marginats. El que s'ha de fer, a parer meu, és acceptar que tota ciutat té pidolaires, borratxos i prostitutes. Forma part del seu organisme. I hem d'acompanyar la seva sort, millorar-ne la seva condició i dotar-los de recursos materials i afectius per sortir-se'n. Però a la Barcelona xupiguai això no s'ha fet. S'ha negat que fos possible l'existència de qualsevol activitat que no fos burgesament correcta. Aquesta idea que el pobre degrada i que els rics dinamitzen s'ha brandat com una espasa flamígera per desplaçar i expulsar molta gent del Gòtic, el Born i el Raval. El procediment ha estat el clàssic de la gentrificació que tan bé ha funcionat a Nova York. I el primer pas és sempre construir un equipament cultural que serveixi com a motor de la pujada de preus i lloguers.

I pels dinamitzadors capitalistes, una de les activitats més perseguides ha estat la prostitució. Res de regular, res de dignificar: amagar, perseguir i desplaçar. És obvi que la prostitució, quan és per sota dels 60 euros, és un greu problema. L'altra, la que acull amorosa les onades de congressistes estrangers, aquesta mai ha plantejat cap conflicte amb el sacre civisme. La barjaula només molesta per pobra.

El cas és que primer van provar a ficar una universitat a la Rambla per tal d'espantar els clients, però la preclara intel·ligència dels edils no va pensar que és quan dormen els estudiants que el carrer s'omple. Després ho van provar minant la zona d'hotels. Evidentment, van pensar, el turista i la bagassa són dos figures que mai, mai podran congeniar... I ara inaugurem el darrer intent: una filmoteca.

Potser s'han tornar a equivocar. No sé si l'usuari tradicional i perseverant de la Filmoteca és la figura dinamitzadora que busquen. Ell és més de cervesa i braves. A més, si la intenció final és que l'usuari de la Filmoteca desplaci les atàviques dones de la vida del carrer Robador, hauran de filar molt prim amb la programació. Res d'Irma la Douce, res de Pretty Woman. No podrem programar l'excepcional Casque d'or, de Becker, on Simone Signoret broda el paper de prostituta. I, sobretot, queda prohibida Les nits de la Cabiria, on la dona de la vida encarnada per la Massina et commou el cor. Alerta, dinamitzadors de Barcelona, no sigui que, en lloc d'expulsar la prostitució, els usuaris de la Filmo, tendres i gentils, les convidin al cinema a veure com alguns han sabut fer, amb el seu dolor i la seva soledat, delicades obres d'art.