Dignes d'honoris causa'

Fa uns mesos, l'historiador Borja de Riquer lamentava, juntament amb altres catedràtics de la matèria, que professors de la UAB no consideressin prou meritoris de ser nomenats doctors honoris causa els investigadors Jordi Nadal i Josep Fontana. Aleshores, Riquer denunciava "l'enveja" i el "sectarisme ideològic" que practiquen alguns dels seus companys. La UAB no ha canviat de parer, però ahir a la tarda Nadal i Fontana, dos dels historiadors catalans més influents i de més prestigi internacional, van ser homenatjats per la Fundació Cipriano García de Comissions Obreres. L'acte, celebrat a l'auditori de la seu d'aquest sindicat, va ser modest, i al final no hi va haver canapès dels que se serveixen damunt blondes blanques. Entre els presents, unes 200 persones, poques cares conegudes, i alguns, com ara Rosa Regàs, Carme Molinero i Muriel Casals, van excusar l'absència. Precisament va ser Borja de Riquer l'encarregat de parlar sobre els dos homenatjats, "dos homes a qui no els agraden els reconeixements i que s'han esforçat perquè la universitat sigui un centre viu", segons va apuntar.

Durant la seva intervenció, aquest historiador va establir paral·lelismes entre les trajectòries de Nadal i Fontana, perquè tots dos tenen "la mateixa passió per la història, són autors d'obres d'un gran impacte científic i social, i la seva vocació és superior a totes les dificultats".

Deixebles de Vicens Vives, s'han dedicat a estudiar el que no funciona

Ambdós van ser alumnes i més tard, professors ajudants de Jaume Vicens Vives, i com ell, estan considerats renovadors de l'estudi de la ciència històrica, política i econòmica a Espanya. I és que aquest parell d'investigadors, citant paraules de Borja de Riquer, són "savis de personalitat forta, pensament independent, i d'una integritat moral a prova de bomba", que han dedicat la seva vida a estudiar els perquès de les coses que no funcionen per ajudar a construir un futur millor.

Després de les paraules de Riquer, un llarg aplaudiment va precedir la intervenció de Jordi Nadal, que fa uns mesos va ser distingit com a honoris causa per la UPF. "No esperava un homenatge, i menys d'un sindicat obrer", va dir Nadal per arrencar. De verb enèrgic, va recordar els seus orígens burgesos, que li van permetre tenir una bona formació a França durant els anys de la Guerra Civil. Satisfet d'haver plantat cara al seu pare i no haver-se convertit en notari, Nadal va confessar que d'ambició econòmica n'ha tingut poca, perquè el que volia era assegurar-se "la felicitat".

Per la seva banda, Josep Fontana, que pertany a una família més humil i d'esquerres, va agrair la sort d'haver pogut aprendre de mestres com ara Soldevila, Vives i Pierre Vilar. "Els dos som uns emprenyadors, no ens acomodem amb les coses i diem el que creiem que hem de dir", va afirmar vehement.

Mentre començava la segona part de l'acte, dedicada a lliurar el primer premi de recerca Ángel Rozas per a investigadors novells guardó que va merèixer el jove historiador Carles Brasó, els dos homenatjats tornaven a seure de costat. Nadal va passar el braç per damunt l'espatlla de Fontana, i van intercanviar somriures i comentaris a cau d'orella. Amb la seva actitud demostren que no tenen la intenció d'aturar les seves reflexions, encara que per a alguns no resultin còmodes.