Els ajuntaments, laboratori de les retallades de serveis

A l'espera de la consolidació de la segona onada de les retallades autonòmiques anunciada per Artur Mas dimarts passat i amb l'expectativa de conèixer el full ruta de Mariano Rajoy pels propers quatre anys, els ajuntaments catalans s'han anat estrenyent el cinturó progressivament fins a provocar situacions inèdites i sorprenents.

Tot avançant-se al futur, els municipis de tot Catalunya s'han convertit en només set mesos en el laboratori de proves tant de les retallades autonòmiques com de les estatals, amb propostes originals i d'altres que no ho són tant.

"No hi ha diners" és la justificació a totes les retallades municipals

Sota el paraigua del "no hi ha diners" s'amaguen infraestructures finalitzades sense activitat, congelació de projectes històrics i l'eliminació de serveis bàsics, com ara la seguretat i la sanitat, entre d'altres. Alguns consistoris han optat per aquestes solucions imaginatives per tal d'estalviar fins a l'últim euro de les raquítiques arques municipals i tancar els comptes d'un difícil 2011 i encarar un dur any entrant.

Projectes a l'espera

A Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat) s'ha construït un ateneu que encara no ha pogut ser utilitzat perquè el consistori no disposa dels 200.000 euros que costa dotar-lo del mobiliari necessari. L'alcalde de Torrelles, Ferran Puig (Poble i Progrés), considera que la construcció "es va projectar en època de bonança econòmica i ara ens trobem amb un edifici sobredimensionat". Les obres han costat finalment 3,7 milions d'euros, un 78% per sobre del pressupost inicial. En una situació similar es troba la Federació Obrera de Molins de Rei (Baix Llobregat), un històric punt de reunió abans del franquisme que ha estat rehabilitat i es pretén convertir en centre cívic. Després d'anys d'obres, amb un cost de 3,5 milions, aquest any s'ha inaugurat però el pressupost no comptava amb una partida per al mobiliari, que costarà mig milió d'euros més.

Catalunya té molts edificis finalitzats sense activitat per falta de mobiliari

Els veïns de Calafell (Baix Penedès) hauran d'esperar com a mínim un any més per tenir els contenidors soterrats a la zona de la platja. L'Ajuntament ha decidit utilitzar aquesta partida pressupostària per poder pagar les hores extres que la policia local va fer durant l'estiu i el sou dels conserges de les escoles i dels professors dels cursos que ofereix. Per estalviar, el Vendrell (Baix Penedès) estudia tancar una de les dues piscines cobertes del municipi durant les hores de menys afluència del dia, com per exemple els migdies o els dissabtes al matí.

Menys informació

La crisi econòmica ha situat als mitjans de comunicació al blanc de la diana dels polítics. En la mateixa setmana s'ha fet públic que el Maresme nord i l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) podrien perdre els mitjans públics abans que s'acabi l'any. L'Ajuntament de l'Hospitalet va anunciar l'eliminació de la ràdio i la televisió municipals amb la intenció d'estalviar 2,8 milions d'euros anuals. "És un cost i un model insostenible", segons l'alcaldessa, Núria Marín. Malgrat la concentració d'un centenar de veïns i treballadors d'aquests mitjans divendres passat al ple municipal com a senyal de protesta, l'únic que va fer l'alcaldessa va ser evitar la votació, però es va reafirmar en la seva decisió. "No vull que ningú surti d'aquí pensant que la retirada d'aquests dos punts de l'ordre del dia significa que no acabarem tancant la ràdio i la televisió", va concloure Marín.

Un cas semblant és el del canal públic del Consorci TeleDigital Maresme Nord, M2TV, que deixarà d'emetre el pròxim 29 de febrer després que els ajuntaments dels vuit municipis associats hagin signat la dissolució d'aquest ens.

Buidant la cultura

La cultura és la principal perjudicada per les retallades municipals. Un exemple d'això és la nova biblioteca pública d'Anglès (Selva), que fa més de quatre mesos que està acabada però l'Ajuntament no té diners per omplir-la de llibres, o el Teatre Tarragona, que després de set anys de retard i moltes dates d'inauguració, cap no ha reeixit.

L'antic Banc d'Espanya, en ple centre de Tarragona, continua esperant la seva transformació com a centre d'interpretació turística i seu del Patronat de Turisme. Costarà entre 4 i 6 milions d'euros convertir l'espai, però el projecte s'ha aparcat durant tot el 2012 com a mínim, a l'espera de temps millors.

El municipi de Cogul (Garrigues) manté aturades les obres del centre d'interpretació de l'art rupestre (Patrimoni de la Humanitat) per manca de finançament. Fonts properes al consistori van explicar que no poden aportar els 100.000 euros necessaris per sufragar el subministrament elèctric .

Un Nadal auster

La il·luminació de Nadal tampoc s'escapa de la crisi en molts punts de Catalunya. L'Ajuntament d'Olot (Garrotxa), per exemple, només encendrà els llums 138 hores de les 168 que autoritza la Generalitat. D'aquesta manera preveu estalviar un 13% d'energia respecte al Nadal de l'any passat. A Llagostera (Gironès) s'il·luminaran només els dies festius i durant menys hores, mentre que altres consistoris, com ara Begur (Baix Empordà), han decidir endarrerir l'encesa fins al 9 de desembre.

Roquetes (Baix Ebre) ja va anunciar fa setmanes que enguany prescindia pràcticament dels llums de Nadal, només en deixava en tres punts del municipi amb més afluència de gent, per estalviar fins a 7.000 euros. La retallada en llums de Nadal també ha arribat als consistoris ebrencs més grans. Tant a Tortosa (Baix Ebre) com a Amposta (Montsià), els dos consistoris han retallat a la meitat els seus pressupostos. El primer es gastarà 35.000 euros; el segon, uns 6.000.

L'Ajuntament de Cunit (Baix Penedès) ha demanat als ciutadans i als comerciants que aportin tots els ornaments i els llums que puguin per evitar que el municipi es quedi a les fosques aquestes festes.

Sanitat a petita escala

La crisi econòmica també ha deixat suspès sine die un dels equipaments més necessaris a les Terres de l'Ebre, el nou hospital de Tortosa. Malgrat que el Govern tripartit va assegurar que el nou equipament arribaria al 2015, el Govern actual ha assenyalat que revisarà el calendari el 2013 per saber si l'equipament pot tirar endavant.

Sense policia nocturna

Des del passat mes d'octubre, Sant Cebrià de Vallalta, municipi situat a l'interior de la comarca del Maresme, amb uns 3.400 habitants repartits en 16 quilòmetres quadrats i tres urbanitzacions, no té cap agent de policia local entre les onze de la nit i les set del matí. Durant aquestes hores, els veïns que han trucat per sol·licitar algun servei del cos municipal s'han trobat la resposta d'un contestador automàtic que els recomana contactar amb els Mossos d'Esquadra a través del número 112. Així de senzill i així d'expeditiu.

L'Ajuntament de Sant Ce­brià ha decidit prescindir del torn de nit de la policia local per estalviar dos contractes i considera que amb la plantilla dels Mossos d'Esquadra d'Arenys de Mar, recentment ampliada, n'hi ha prou per garantir la seguretat dels ciutadans durant les nits. Segons l'alcalde, Pere Vega, l'Ajuntament de Sant Cebrià "no té ni competències de seguretat ni recursos econòmics per contractar més agents i tenir un cos real de policia local".

La tradició no se n'escapa

Feia 14 anys que els carrers de Móra d'Ebre acollien, durant un cap de setmana de juliol, la Móra Morisca, una festa de recreació històrica que transportava la capital de la Ribera d'Ebre a l'època medieval. Enguany, però, el nou consistori (encapçalat per CiU) es va "veure forçat" a suspendre la festa per la situació econòmica que travessa el consistori.

L'alcalde, Joan Piñol, explica que només hi havia un pressupost de 23.000 euros per a la festa, quan habitualment les anteriors edicions havien disposat de més de 60.000 euros. "Malgrat que les nostres intencions eren celebrar la Móra Morisca al 2011 per després convertir-la en una festa biennal, vam decidir concentrar tots els diners de què disposàvem en les festes majors i suspendre la Móra Morisca durant un any", diu Piñol. Per l'any que ve, com va dir l'alcalde, "serà una festa biennal", tot i que dependrà de "com evolucionen les arques".

Compartint local

L'Ajuntament de Badalona ha posat fre als lloguers "desorbitats" que el consistori pagava a mig centenar d'entitats de la ciutat. Segons el regidor de Participació, Miguel Jurado, el govern del PP ha iniciat una "retallada" per reduir una despesa que suposava més d'un milió d'euros anuals.

"Només fa tres mesos que hem començat i no pararem", destaca Jurado, que assegura haver rebaixat el cost dels lloguers un 40% i haver posat fi a una "mala gestió de les entitats". Miguel Jurado explica que, a partir d'ara, la majoria d'entitats hauran de compartir locals de titularitat municipal i d'altres es veuran obligades a desenvolupar l'activitat en centres cívics i culturals de la ciutat.

Neteja del propi carrer

L'Ajuntament d'Esparreguera s'ha encomanat a la col·laboració dels ciutadans per estalviar recursos en la neteja dels carrers. "Per recuperar el costum que ja tenien els nostres avis, us demanem que escombreu periòdicament el tros de vorera i de carrer de davant de casa vostra", deia el ban amb el qual l'alcalde, Joan-Paül Udina (CiU), demanava ajut als veïns amb l'escombra per ajudar en la neteja dels carrers. També demanava col·laboració als ciutadans regant "amb aigua neta i de forma periòdica" els arbres o jardineres propers a casa sense embrutar la via pública.

El consistori té contractades sis persones que s'encarreguen del servei de neteja, però no donen l'abast per cobrir tots els carrers del municipi, d'uns 22.000 habitants.

Sense protecció oficial

A Manresa, l'executiu de CiU no ha pogut frenar l'aturada d'un dels projectes més emblemàtics (i cars) de la ciutat. Es tracta de l'últim sector de la macroactuació de les Escodines, una operació que va arrencar amb l'anterior Govern tripartit i que havia de servir per ajudar a revitalitzar i transformar un dels barris més deprimits de la capital del Bages. En concret l'obra, que ara mateix està parada i sense data d'acabament, preveia la construcció de dos blocs de pisos amb un centenar d'habitatges de lloguer de protecció oficial, un pàrquing amb capacitat per a 200 vehicles i la urbanització de tota la zona.

Intentar tirar endavant una obra de 20 milions d'euros amb només dos milions de recursos propis, tot confiant que arribarien gairebé nou milions de subvencions de l'Estat i de la Generalitat (que no han acabat d'arribar del tot), i confiant també en una aixeta del crèdit que passa ara per la sequera més severa de la seva història, és una de les causes de l'aturada del projecte.