La imminent presentació del pressupost de la Generalitat del 2012 serà el primer gran test del nou PSC dirigit per Pere Navarro. El debat pressupostari permetrà verificar el posicionament definitiu del partit com a principal força de l'oposició, després d'un any de vacil·lant interinitat davant la política de retallades del Govern d'Artur Mas. De moment, el nou primer secretari ha exhibit el seu tarannà conciliador i poc més, a part de reiterar que la factura de l'ajust no recaigui exclusivament en els treballadors i les classes mitjanes.

Tot està per veure a partir d'avui. El perfil ofert pel PSC fins ara ha oscil·lat entre el pacte subscrit fa un any amb CiU per facilitar la investidura d'Artur Mas, d'una banda, i la contundent oposició al pressupost del 2011, aprovat a mitjan juliol gràcies a la complicitat del PP, de l'altra.

L'absència del Parlament limita el lideratge del nou primer secretari

En aquesta mateixa tònica dual i desconcertant, el grup socialista va plantar cara sense contemplacions contra la supressió de l'impost de successions i la revisió del programa de la renda mínima d'inserció (PIRMI), en contrast amb el pacte inesperat sobre la polèmica llei òmnibus, en ple idil·li pressupostari entre Alícia Sánchez-Camacho i el president Artur Mas.

El final de l'etapa d'interinitat ha de posar fi també a les contradiccions i els titubejos del primer partit de l'oposició, un cop l'ajust ha arribat al moll de l'os de sectors clau, com ara la sanitat i la funció pública. La clarificació de l'escenari polític català ja és un fet després del congrés. El canvi tranquil protagonitzat per l'alcalde de Terrassa afavoreix en principi les expectatives de CiU, interessada a desfer-se de la pressió del PP de Catalunya per afirmar-se com a soci indispensable del Govern de Mas.

No obstant això, la renovació de la cúpula dirigent del partit, amb la creació d'un nucli dur d'ampli espectre caracteritzat per la presència dels principals dirigents municipals i alguns parlamentaris de pes emergent, revitalitzarà sens dubte el potencial i la pròpia vocació del PSC com a partit d'oposició. El tarannà i el perfil d'edat dels nous quadres dirigents alimenta també la idea d'una oportuna injecció de vitamines en el molt malparat organisme del partit.

El canvi tranquil' de Navarro afavoreix en principi les expectatives de CiU

Equilibris i compromisos

L'elecció de Navarro amb el 73% de vots i l'aprovació de l'executiva amb un 83% constitueix de fet el primer bagatge polític del nou primer secretari, el currículum del qual se cenyeix a la triple victòria com a alcalde de Terrassa. L'amplitud del doble veredicte confirma el seu perfil integrador i consensual, mentre que la meticulosa integració dels sectors rivals, començant per Àngel Ros i Joan Ignasi Elena, constitueix una primera prova de la seva capacitat estratègica.

Això no és tot. El tractament personalitzat d'algunes peces clau de la vella guàrdia, des del mateix Miquel Iceta al veterà Joaquim Nadal i l'incombustible Josep M. Sala, així com l'exclusió dels desafectes més declarats com ara Ernest Maragall i Montserrat Tura, donen fe també de la seva mesura del risc en l'espessa jungla de les famílies del partit.

Navarro no és només el nou primer secretari del PSC, sinó també el resultat d'una conjunció d'interessos i combinacions per reflotar el partit i treure'l de la UVI on jau des de fa un any. La seva vocació de navegant hauria de servir per complir els equilibris i compromisos adquirits en la seva nova aventura.

En tot cas, l'ascens de les diputades Rocío Martínez-Sampere i Laia Bonet és una decisió molt descriptiva que atén el flanc més feble del nou líder del PSC, absent del Parlament de Catalunya en una fase clau de la política de geometria variable del Govern d'Artur Mas.