El fotògraf que perseguia l'ombra de la felicitat

Jacques Henri Lartigue (Courbevoie, 1894- Niça, 1986) estava obsessionat per capturar la felicitat. Fill d'una família burgesa i benestant, ja de ben petit va ser cons­cient que havia nascut en un entorn privilegiat. Aleshores es va començar a preocupar per no perdre'l, i als vuit anys ja va tenir la seva primera càmera. Sempre es va sentir un aficionat amb talent, però les coses van canviar quan va conèixer el director de fotografia del MoMA de Nova York el 1962. Quatre anys més tard va publicar Àlbum de família i la seva obra va donar la volta al món.

Ara, per primera vegada, es pot visitar una gran exposició antològica de la seva obra al CaixaForum. Amb el nom Un món flotant, la mostra ofereix la possibilitat de veure l'evolució d'un home que va utilitzar la fotografia com un instrument de la memòria. Comissariada per Florian Rodari i Martine d'Astier de la Vigerie, l'exhibició fuig de cotilles cronològiques i està dividida en sis àmbits temàtics, dedicats a les principals pulsions que integren la trajectòria d'aquest virtuós de la imatge.

Fascinat per la velocitat, addicte a la bellesa i col·leccionista d'amants, les fotos de J. H. Lartigue estan habitades per dones indolents i jocs infantils. L'aigua i l'ombra hi són omnipresents. "El secret de la seva mirada es basa en la incertesa. Era un home preocupat per la realitat i sentia una amenaça amagada rere el món elegant en què vivia", explica Rodari. Per fer front als dubtes de la vida, Lartigue va fer més de 100.000 fotografies.