El làtex envaeix les sales de la Fundació Tàpies

Cordes, resines, làtex i fibra de vidre són alguns dels materials utilitzats per Eva Hesse (Hamburg, 1936 - Nova York, 1970), una artista que va construir tota la seva obra al voltant del cos i d'elements orgànics. Les seves escultures innovadores i l'ús de materials inusuals van ajudar a redefinir l'art durant els anys seixanta. Però aquesta artista americana, nascuda a Alemanya i d'origen jueu, també va produir obres petites i experimentals, peces amb efectes viscerals i suggestivament tàctils.

Ara, la Fundació Tàpies ofereix la possibilitat de visitar Treballs de l'estudi, una exposició que aplega una cinquantena d'aquests petits objectes, procedents de col·leccions públiques i privades d'arreu del món. Es tracta d'una col·lecció de peces abstractes que busquen una experiència sensual, i que la mateixa Hesse considerava prototips.

L'atmosfera provisional, fràgil i evanescent de la mostra de Hesse s'estén a Alma Matrix, l'altra exposició que ofereix la Tàpies. Un muntatge que uneix les obres de Bracha L. Ettinger (Israel/França) i Ria Verhaeghe (Bèlgica). L'artífex de la mostra és la historiadora de l'art Catherine de Zegher, que durant deu anys ha seguit la producció artística de les dues fins que va decidir presentar-les i muntar l'exposició. Les dues artistes recuperen imatges de persones anònimes i material d'arxiu, i elaboren unes peces que comparteixen aspectes ètics i estètics.

"Ens preguntàvem què passaria si convertíem les peces fràgils d'Eva Hesse en el cor d'una exposició", explicava ahir la comissària de la mostra, Briony Fer. A Hesse li agradava parlar de "la transformació del no-res en alguna cosa".

Hesse va rebutjar l'ortodòxia acadèmica i la van titllar d'excèntrica. Però si confiava en alguna cosa era en el poder curatiu de l'art, com també ho fan Bracha i Ria. Les tres ofereixen una trajectòria moguda per un punt en comú: la compassió per l'ésser humà.