Al Mercat del Ninot, el punt de votació presencial es troba dins del mateix recinte comercial, en un racó, entre Carns Selectes Pili i Joan, Càrnies Germans Farré i les portes dels lavabos. Dies de vots entre flaire de cigrons cuits, bacallà d'Islàndia i desinfectant d'inodor.

La gent gairebé fa dues cues, per votar i per pixar. Per això, una de les noietes contractades per l'Ajuntament té la feina de fer una pregunta a priori absurda: "Fa cua per votar?". La instal·lació és senzilla, espartana. Taules escrostonades i sofàs que han viscut temps millors. Aquí, fins dimecres, el problema no era que el sistema informàtic fes figa. La situació encara era més surrealista: el sistema funcionava, però no s'havia previst una connexió prou ràpida, no hi havia ADSL. De manera que la cosa anava lentíssima. Per cada vot t'hi estaves deu minuts. Una eternitat.

Al Mercat del Ninot es vota entre flaire de cigrons, bacallà i desinfectant

El personal que atén els ciutadans no són funcionaris municipals, sinó contractats expressament per l'esdeveniment: no et fan cara de fàstic ni et donen la culpa a tu de tot. S'hi posen bé, no els retallaran el cinc per cent de res perquè, quan s'acabin les votacions, tornaran a la ETT d'on han sortit. Un jubilat ens diu que no es refia gens de "la màquina", que si algú ha pogut votar fent-se passar per Fernández Díaz, què no faran amb un pobre jubilat! Exigeix seguretats que els del punt de vot no poden donar-li.

Una botiguera del mercat, amb davantal blanc i guants de goma penjant-li de les butxaques, riallera i enfeinada (però tot i això ha anat a votar), ens diu: "Ja ho veuràs, diumenge, quan donin el resultat, tots hauran guanyat, també, com a les eleccions!". I tindrà tota la raó per una vegada. Si guanya l'opció C, l'Ajuntament no haurà perdut. Perquè, encara que no ho hagi semblat, diran que ha estat el grup municipal de govern qui ha presentat a la ciutadania barcelonina "tres" opcions, no pas dues.

"Ja ho veuràs que diumenge tothom haurà guanyat", diu una botiguera

La botiguera diu que té pressa. "Per tornar a la feina?", preguntem. "No, per anar a veure el rei, aquí al costat". I assenyala cap a l'Hospital Clínic. "El rei?". "Bé, el rei exactament no, però ja ens entenem". Vet aquí una expressió popular maquiavèl·lica. Aquest "ja ens entenem" vol dir tota la patuleia de visitants il·lustres que han acudit a l'hospital. Li diem que el rei ja no hi és, que fa un parell de dies que li han donat l'alta. Mala sort.

Un adolescent de setze anys pregunta si no regalen res. De seguida li donen un prospecte. No ha anat tan desencaminat: la presentació del punt de votació té l'aspecte d'un estand de segona en una fira agropecuària de tercera. Mentrestant, la pantalla de plasma col·locada en una cantonada continua oferint, sense fi, bilingüe, imatges del nou món fabulós i fantàstic que arribarà si votes per l'opció A o la B. La C, pobra Ventafocs, ni hi és, ni se l'espera.

La gent s'ho mira per no avorrir-se, i la flaire del mercat continua envaint-ho tot. Ens fa venir salivera. Aquesta consulta per la reforma de la Diagona, tan eixamplada per totes bandes (horari de drugstore, sis dies, a partir dels setze anys, immigrants inclosos) va començar amb força expectatives, però ara, amb tantíssimes incidències com han passat, s'està fent més llarga que un dia sense pa.

Un votant s'acosta a la cua, dubta i entra a fer pipí. Quan surt, es despista i desapareix. Una àvia tota atrafegada demana tanda, com a la carnisseria. Se'n va i al cap de cinc minuts torna amb el cistell ple de viandes i, bona ciutadana, es reintegra a la cua. Votem i sortim al carrer. Als fanals hi ha banderoles de propaganda de l'Ajuntament. S'hi veu una dona d'uns cinquanta anys, ben conservada, amb metxes, que ens diu: "Per a mi, la crisi ha estat una oportunitat".

Més diners municipals amb missatge prepotent i equivocat. Dir a qui està fotut que "la crisi és una oportunitat" sembla una broma macabra. En el fons, l'alcalde ens fa pena: aquesta votació està sent una viacrucis municipal i ni tan sols ha aparegut cap Cirineu que li ajudi a portar la creu.

Quina votació tan trista! Et fa venir ganes d'anar-te'n al Clínic a veure el rei. Encara que ja no hi sigui.