Dir la paraula mercat avui és evocar fatalment els mercats internacionals, imaginar la fúria orgiàstica dels traders i brokers al xuclador mundial de valors, accions i cotitzacions. O gairebé pitjor: el mercato de la santa pilota. Però hi ha un lloc on mercat vol dir el contrari: res es ven i tot es dóna per a la forma de literatura més invendible que hi ha al món. És el Marché de la Poésie de París, que aquest any celebra la seva vint-i-vuitena edició i que té la poesia catalana com a convidada d'honor. Si haguéssim de posar-li un cartell, potser diria: "No està en venda, poesia catalana de forta tradició i que bull de futur".

L'Institut Ramon Llull i el seu president, Josep Bargalló, van fer aquesta setmana el pelegrinatge a la ciutat que tants i tants catalans de lletres i progrés ha protegit. L'objectiu era presentar el que serà la representació de les lletres catalanes entre el 17 i el 20 de juny a la simpàtica plaça de Saint-Sulpice, a uns passos del barri Llatí. "És important que la poe­sia catalana prengui una posició a primera fila a la gran capital literària europea, la gran capital poètica", va explicar l'exconseller.

En la seva presentació en francès a la revista Des lettres Marché, Bargalló destaca les figures de Ramon Llull, Ausiàs March, Joan Alcover, Joan Salvat-Papasseit i tants altres, però el que crida l'atenció de la programació catalana és la contemporaneïtat: s'han programat molt pocs actes del passat i, en canvi, es farà una pila de recitals i concerts de 28 poetes de parla catalana.

Particularment sorprenent per als francesos podria ser el concert previst del grup valencià Rapsodes, que rapeja versos d'Ausiàs March. El francesos, i especialment els seus poetes, tenen un problema amb la tradició del rap francès, d'èxit des de fa vint anys però que ara evoluciona cap a l'slam.

El fundador del Marché de la Poésie, Jean-Michel Place, assegut al costat de Bargalló, explicava a Públic que "de moment slam i poesia són dos mons diferents a França, encara que és cert que comença a funcionar la seducció poètica en els dos sentits". ¿Rapsodes i March seran la baula perduda que els francesos no han trobat encara?

Més enllà del Marché, i gràcies al programa Poetàrium Català, la poesia catalana va començar a estar present a París amb un primer acte a l'Institut del Món Àrab, on Josep Piera va fer el recital Voix de la Méditerranée.

"Aquest de la poesia és un mercat en el sentit dels que hi ha als pobles de veritat, el mercat al qual cadascú va per mostrar el que fa, amb les seves trenta pastanagues i deu cebes a la vista de tothom", explica Place. I afegeix: "Perquè, a més a més, la traducció de la poesia es fa gairebé sempre més pel contacte i la seducció poètica, a vegades per persones que coneixen només algunes paraules de la llengua".