Es diu Sílvia Bel: ho posa el seu DNI. Però no és la Sílvia Bel actriu que aquests dies representa Un mes al camp al TNC. L'equívoc les persegueix fa temps. Ella és poeta i llicenciada en Periodisme, i té 28 anys. Però el Google, tan espavilat per segons quines coses, les confon i es pensa que són una sola persona.

"L'altre dia em va escriure una família per felicitar-me per l'obra de teatre", diu mentre agafa la Blackberry per buscar el missatge que ho certifica. "Em deien que sempre havien estat seguidors meus i que volien comprar-me un llibre. Quan els vaig respondre dient que no era l'actriu... ja no en vaig saber res més. I penso, realment els agradaven els meus poemes?"

«L'altre dia em van escriure per felicitar-me per l'obra de teatre»

Temps al temps

Les dues Sílvies Bel es coneixen. Es tenen d'amigues al Facebook i parlen de tant en tant. Sobretot quan s'han de passar encàrrecs. Un cop, la Generalitat va estar a punt de contractar-la per a un recital poètic, però es tractava d'un error. El malentès és tan freqüent que han pensat a convertir-ho en virtut i crear un espectacle conjunt, de l'estil Sílvia Bel recita Sílvia Bel.

La Sílvia Bel poeta no ha estudiat art dramàtic. Més aviat somniava ser pintora. "Feia unes sèries warholianes moníssimes on pintava Supermans enamorats", explica. Però va veure que els déus no l'havien escollit per a això. "La gent et diu mentides i a mi em deien que pintava bé quan no era veritat. Em va costar adonar-me'n". Va treballar un bon temps en gabinets de comunicació però ara és periodista freelance. "És cansat, mai no pots planificar. Fas tot tipus de feines i, a vegades, ni et paguen. Necessito més estabilitat i, per això, d'aquí unes setmanes, començaré a treballar en una llibreria".

L'escriptora i l'actriu del mateix nom sovint es creuen encàrrecs

Durant aquest temps no ha deixat la seva passió: escriure poemes. De petita els endreçava curosament en carpetes, ara el sistema ha canviat. "Escric al matí, compulsivament, abans d'esmorzar. És quan tinc més idees i vaig més ràpida". Quan té un poema clar, el passa a net amb l'ordinador i el penja a Internet perquè qui vulgui el consulti. "Em fa il·lusió que la gent em segueixi a través del blog. Sé que igualment m'hauré de guanyar la vida d'una altra manera".

Tres dones, tres generacions

Escriu influïda per tres dones que representen tres generacions: la jove Mireia Calafell ("m'agrada com recita i la seva precisió en el llenguatge"), Cristina Peri Rossi ("és molt divertida i m'hi sento molt identificada") i l'indiscutible Maria Mercè Marçal ("la quotidianitat de les paraules, la musicalitat, la senzillesa... m'encanta").

El seu primer recull es titula L'esbós (Edicions 7dquatre, 2010). El distribueix ella mateixa a les llibreries i ja n'ha venut 400 còpies. També porta uns quants recitals a l'esquena, on acostumen a assistir moltes dones. "Tot i el joc de paraules del títol, no és un poemari de temàtica lèsbica", recalca. "Hi ha una sèrie de qüestions universals però tractades d'una manera fresca i original, que atrapa molts lectors que habitualment no llegeixen poesia".

Hi ha des de l'alzheimer de la seva àvia fins a la caiguda de les torres bessones. Tot, amb paraules fàcils de digerir. Però també hi ha una dosi de poemes d'amor i desamor. "Deuen ser el 30% o el 40%", precisa Bel. "Hi ha el radar de les solteres, que veiem amors pertot arreu. Des de l'olor de dona que sento en un bar de fregits a la caixera del súper. L'objecte de desig és la dona però sense una connotació sexual o pornogràfica".

En el pròleg del llibre, la crítica literària M. Àngels Cabré diu que és "un dels primers poemaris descaradament lèsbics de la literatura catalana des de M. Mercè Marçal". De moment, encara ningú no l'ha contradit. Segur que hi ha altres dones que pel camí han fet poemes lèsbics, però dissimulant. "Hi ha dues opcions: parlar clar o buscar metàfores. Jo faig les dues coses. Tot es pot dir de moltes maneres".

Té una sinceritat que li augura un bon futur. "Llegint-me em descobreixes bastant. Hi veus la Sílvia de fa dos o tres anys, que estava en una època en què volia canviar de feina i no m'atrevia. Si algú és bon entenedor ho entendrà. Per això hi ha cops de porta, passadissos... i portes que es tanquen".