Catalunya debat si 947 municipis és un nombre excessiu

Fa un any, en el marc del pla europeu de salvament de l'economia de Grècia, el Parlament grec va decidir per llei eliminar la majoria de municipis del país, de manera que va passar de tenir-ne 1.034 a només 355.

Segons els càlculs del Govern d'Atenes, la decisió suposarà un estalvi de 1.185 milions d'euros anuals. Aquesta mesura draconiana comporta la desaparició de tots els municipis de menys de 10.000 habitants o la unió d'entitats més petites fins a arribar a aquesta xifra mínima.

Els partits admeten que el mapa dels consistoris ja ha quedat desfasat

El cas grec no és una excepció. Molts països han reduït el nombre de municipis amb l'objectiu d'estalviar despesa pública. L'any 1970 Dinamarca ja va aprovar una dràstica reducció, i va passar de 1.098 a només 275. L'any 2007 va aplicar una segona retallada i només en van sobreviure 98. L'objectiu del Govern danès és dotar els municipis de sostenibilitat financera i professional, així com optimitzar els serveis a la població.

També a Suècia es va viure un procés similar. L'any 1930 hi havia 2.532 municipis. A partir dels anys cinquanta, diverses reformes van fer caure aquesta xifra fins als 290 municipis actuals. Per llei, no hi pot haver municipis de menys de 5.000 habitants. També Finlàndia, un país en el qual els catalans acostumem a emmirallar-nos, des del 2007 impulsa les fusions voluntàries. En quatre anys s'han afavorit una trententa de fusions, que han afectat uns 90 municipis. En total, s'ha passat de 404 a 342 municipis.

La supressió de municipis dins d'Espanya és, de moment, una arma de debat. El president del PP, Mariano Rajoy, s'ha mostrat partidari de suprimir molts dels 8.116 municipis que hi ha a tot Espanya, xifra que considera "excessiva". Per contra, el PSOE, per boca del vicepresident, Manuel Chaves, va deixar clar fa uns mesos que la qüestió està fora de l'agenda del debat polític.

L'ACM creu que reduir ens locals seria tocar l'ànima del país

En tot cas, la Generalitat té "competències exclusives en aquesta qüestió", segons recorda Josep Rovira, professor d'Introducció al Sistema Polític de la UB. Per ara, a Catalunya el tema tampoc no forma part de l'agenda política, si bé els partits admeten que el mapa municipal ha quedat antic.

L'Informe Roca, elaborat l'any 2000 a instàncies del llavors conseller de Governació, Josep Antoni Duran i Lleida, preveia la fusió dels municipis de menys de 250 habitants. Actualment Catalunya té 947 municipis, dels quals 334 tenen menys de 500 habitants.

Segons el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, "no és just vincular l'austeritat i l'estalvi a la supressió de municipis" i rebutja absolutament aquesta possibilitat.

Per la seva banda, el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, afirma que suprimir municipis seria "tocar l'ànima del país" i avisa que només es podria fer "amb un gran consens".

Aquesta oposició dels partits contrasta amb l'opinió dels experts, més partidaris de fusionar municipis. Segons Josep Rovira, "tot i que caldria estudiar cas per cas, seria bo agregar municipis petits per fer-los viables, que oferissin un millor servei i estalviar costos burocràtics".

En termes similars s'expressa el catedràtic d'Hisenda Pública de la UB, Joaquim Solé Vilanova, tot i que ho considera impossible per la manca de voluntat política dels partits catalans. "En tot cas, si no els poden obligar a fer-ho per llei, sí que fóra bo que hi hagués incentius per formar aglomeracions o mancomunitats de serveis", apunta.