La 'llei òmnibus' vol retallar la zona protegida del cap de Creus

Interessos urbanístics, segons els grups ecologistes, i una millor gestió del territori, segons l'Ajuntament. Dues visions enfrontades que apareixen en molts conflictes sobre la protecció del patrimoni natural i que s'han tornat a posar sobre la taula a causa de l'exclusió de la zona protegida del parc natural del cap de Creus de la Vall de Santa Creu, un petit llogaret proper al monestir de Sant Pere de Rodes.

La modificació dels límits d'un parc natural només es pot fer amb l'aprovació del Parlament, i la llei òmnibus que impulsa el Govern acceleraria el procés. Aquesta mesura ha aixecat les alarmes de grups ecologistes com ara Iaeden i els Amics de la Vall de Santa Creu, que veuen en la mesura interessos especulatius i estan treballant en les al·legacions. "Si hi ha tant interès a treure la vall del parc, és només per raons urbanístiques", assegura Bàrbara Schmitt, portaveu d'Iaeden.

En una posició totalment contrària hi ha l'Ajuntament del Port de la Selva, municipi al qual pertany el llogaret, que sempre ha defensat que es tracta d'un nucli urbà i que, com a tal, ha d'estar exclòs del parc natural.

El debat sobre l'exclusió de la zona protegida del cap de Creus no és nou, i ja és la tercera vegada que es repeteix l'enfrontament entre els veïns i la Generalitat. Sempre s'ha arribat als tribunals, i en els dos casos anteriors les sentències han donat la raó als veïns. El 2004 l'Ajuntament va aprovar un pla d'ordenació urbanística municipal que considerava la Vall de Santa Creu com un veïnat i permetia el creixement amb 15 noves cases. La plataforma Salvem l'Empordà hi va presentar un contenciós en contra i el va guanyar. El mateix va passar amb el Pla Especial del Parc Natural del Cap de Creus, que també afirmava que la població no podia ser al parc perquè era un veïnat i que una sentència del TSJC també va fer tirar enrere. Segons la sentència, la Vall s'ha de mantenir dins el parc i no s'hi pot construir.

El conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Maria Pelegrí, i l'alcalde en funcions del Port de la Selva, Genís Pinart, s'han afanyat a desvincular l'exclusió de la Vall del parc natural per interessos urbanístics. Pinart ho nega rotundament, i assegura que "no tenim cap interès que es facin més cases". L'alcalde en funcions sosté que la permanència en el parc fa molt difícil, per exemple, aconseguir els permisos per rehabilitar edificacions que estan gairebé en runes o per fer aparcaments per als pocs veïns que hi viuen. En canvi, les entitats ecologistes al·leguen que s'ha de conservar tal com és una zona en què no s'ha edificat en tot el segle XX.

El conseller Recoder desvincula el pla d'interessos urbanístics

Pelegrí va insistir que l'objectiu d'un parc natural és "protegir la bio­diversitat d'aquest espai", però que un cop es té prou preservat aquest valor natural, no té sentit mantenir els límits. El conseller va ressaltar que mantenir el parc com està actualment tindria efectes negatius en altres activitats, com ara la turística.

Una versió ben diferent va oferir la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, que va dir a Efe que, amb l'exclusió, el Govern pretén corregir un error que es va produir en la tramitació de la llei. Segons aquesta versió, l'error s'arrossega des del 1998 i es va originar en incloure a dins del parc natural un nucli de sòl urbà consolidat i compacte, cosa que provocava un "absurd urbanístic".

Segons Subirà, l'equivocació només va quedar plasmada en el text sobre els límits del parc, però quedava correctament recollida als plànols de l'expedient original. És a dir, es produïa una contradicció entre els límits dibuixats, que eren correctes, i la descripció escrita d'aquests límits, on no quedava clara l'exclusió.

Les associacions ecologistes es van pronunciar abans de conèixer les declaracions de la directora general de Polítiques Ambientals. Consideren que "haurien de prevaler els valors i els interessos naturals d'un espai per davant dels urbanístics", en paraules de Bàrbara Schmitt, portaveu d'Iaeden. La representant va remarcar la "rapidesa insòlita" amb la qual es vol portar a terme la mesura. "Estem davant d'una nova estratègia que no sabem què més amaga", sospita Schmitt.