Caminant per la ciutat de Barcelona, sovint trobem la petjada de Joan Brossa en forma de poemes visuals: l’homenatge al llibre de la cruïlla del passeig de Gràcia i la Gran Via, l’escultura de lletres Barcino, davant de la Catedral, el Poema transitable en tres temps dels entorns del Velòdrom d’Horta... Però més important que aquestes escultures que l’artista va col·locar en l’espai públic és l’empremta que va deixar en la poesia universal. "És un dels poetes catalans i europeus més importants de la segona meitat del segle XX i un dels referents indiscutibles de l’avantguarda catalana", afirma Manuel Guerrero, comissari de l’Any Brossa, que se celebra durant tot aquest any 2019.

La commemoració, promoguda conjuntament per la Fundació Joan Brossa i la Institució de les Lletres Catalanes, amb el suport d’altres entitats públiques i privades, va començar el 19 de gener –quan es complia el centenari del naixement del poeta–, amb l’acció poètica 100 poemes per a Joan Brossa, i finalitzarà el 30 de desembre, coincidint amb la data de la seva mort, el 1998.

Una exposició a l’edifici de La Seca

L’Any Brossa arriba només un parell d’anys després de la magnífica exposició antològica Poesia Brossa, que li va dedicar el Macba, i vol servir per donar a conèixer i consolidar la nova seu de la fundació que porta el seu nom, ubicada a l’edifici de La Seca, al barri del Born. Aquest espai és, de fet, l’epicentre de la commemoració i acull molts dels actes que s’han programat, incloent-hi la recentment inaugurada exposició La xarxa al bosc: Joan Brossa i la poesia experimental, un dels actes destacats del centenari, que es podrà visitar fins al mes de setembre.

Comissariada per Eduard Escoffet, la mostra fa dialogar la creació poètica del Brossa dels anys 50 i els 60 amb la dels autors més rellevants de la poesia experimental de l’àmbit internacional. I és que un altre dels objectius de l’Any Brossa és, en paraules de Guerrero, posar en valor "l’obra de Brossa, que, tot i haver-se quedat aïllat a l’Espanya de la dictadura, va aconseguir una potència comparable a la d’altres artistes europeus". Per això la commemoració es proposa "internacionalitzar l’obra de Brossa" i donar-lo a conèixer més enllà de les nostres fronteres. En aquest sentit, destaca el fet que l’exposició del Macba es podrà veure en els propers mesos a l’Argentina, Mèxic i els Estats Units.

A banda, s’han organitzat altres mostres més específiques que es podran visitar en ciutats espanyoles com Granada o Avilés. A la Fundació Tàpies de Barcelona també es podrà contemplar la mostra Antoni Tàpies: teatre, que exposarà els projectes teatrals de l’artista, molts dels quals compartits amb Brossa. Hi haurà, per exemple, un projecte inèdit per a una òpera que s’hauria d’haver estrenat al Liceu, titulada El cap de mirar, amb text del poeta i música de Mestres Quadreny. Durant l’any, també es potenciarà la representació de peces teatrals de Brossa.

L’Any Brossa també vol difondre el seu llegat mitjançant publicacions i amb la reedició de la seva obra poètica. Entre d’altres iniciatives, està previst editar un catàleg raonat de la poesia visual de Brossa a càrrec de la Fundación Azcona, i també ha de sortir una edició del teatre complet, Poesia escènica, d’Arola Editors, a cura de Glòria Bordons i Héctor Mellinas. Guerrero també assenyala l’assaig de Carles Rebassa Joan Brossa, ara i aquí o el llibre Brossa: escarnidor i burleta: records d’una amistat estel·lar, d’Arnau Puig, així com la reedició d’un llibre clàssic de Jordi Coca, Joan Brossa o el pedestal són les sabates.

Així mateix, per donar a conèixer la figura de Brossa a nous públics, s’està portant a terme una important tasca de difusió i debat, lectura, pedagogia i creativitat en escoles i biblioteques de tots els territoris de parla catalana. En aquest sentit, val la pena remarcar que el projecte Cantània, una de les iniciatives musicals i educatives més importants que es desenvolupen a Catalunya, està dedicat a Brossa. Centenars d’infants d’escoles d’arreu de Catalunya canten l’obra A de Brossa, que té la vida del poeta com a fil conductor.

El programa de l’Any Brossa inclou moltes més activitats. Al setembre, per exemple, se celebrarà un festival d’art i poesia en acció, una proposta dedicada a la producció escènica de Brossa i a la poesia concreta, sonora i d’acció contemporània que, amb la complicitat de l’Escenari Joan Brossa, combinarà instal·lacions a la seu de la Fundació, amb performances i accions poètiques de caràcter interdisciplinari i actual. I al novembre tindrà lloc el II Simposi Internacional Joan Brossa Els arbres varien segons el terreny, organitzat pel grup de recerca Poció, Poesia i Educació de la Universitat de Barcelona.

És ben sabut que Joan Brossa era un cinèfil irredempt i, de fet, a la Filmoteca de Catalunya es pot trobar una butaca dedicada a la seva memòria. Doncs bé, aquesta institució també ha volgut posar el seu granet de sorra en la celebració organitzant el cicle Instantànies brossianes, amb pel·lícules que el poeta no s’hauria volgut perdre.

PARLANT DEL POETA

Entre els pròxims actes de l’Any Brossa trobem alguns dels diàlegs del cicle Ens va fer Joan Brossa, en què personalitats que el van conèixer i que van treballar amb ell conversen sobre el seu llegat amb les noves generacions. El 17 de juny, per exemple, parlaran Ester Xargay i Biel Mesquida; l’1 de juliol, Enric Cassasses i Blanca Llum Vidal, i el 15 de juliol, Pere Gimferrer i Maria Sevilla.

Data: el pròxim diàleg, el 17 de juny

Lloc: Fundació Joan Brossa (Barcelona)

Preu: gratuït