Passades les eleccions, tota l’atenció mediàtica i política a Catalunya se centra en Barcelona i en els pactes postelectorals. Però si es vol reflexionar sobre el futur a mig i llarg termini, és interessant analitzar què ha passat al Vallès. El pes creixent de la zona en el conjunt de Catalunya fa que calgui tenir molt en compte els resultats d’aquest territori.

A llarg termini, el Vallès pot acabar determinant el futur polític i econòmic del país. Els darrers anys, els resultats electorals al Vallès Oriental han estat pràcticament idèntics als globals de Catalunya. És per això que se l’ha qualificat com l’Ohio català: als Estats Units, el que succeeix en aquest Estat anticipa el que passa al conjunt del país. El projecte independentista es decidirà en bona mesura al Vallès, on obté uns resultats inferiors als d’altres territoris, però on no és una proposta tan minoritària com a la primera corona. En poblacions com Rubí, Mollet o Terrassa hi va haver un creixement del vot independentista a les eleccions del 21-D del 2017. El creixement va ser encara més gran en ciutats on l’independentisme ha estat tradicionalment residual, com Badia o la Llagosta. En canvi, els resultats de les municipals mostren la gran resi-liència del PSC, que recupera Sabadell i manté còmodes majories a Rubí, Mollet o Granollers, on Josep Mayoral segueix gaudint de la confiança de molts electors que en altres conteses voten partits independentistes.

Però no es tracta només d’una qüestió electoral. El pes demogràfic dels dos Vallesos sobre el conjunt de Catalunya ha passat del 16,56% l’any 2000 al 17,51% el 2018. Les tres ciutats que han guanyat més habitants en l’última dècada són vallesanes: Sant Cugat, Terrassa i Sabadell. Entre els tres municipis han guanyat més de 34.000 habitants.

En societats de baixa natalitat com la nostra, el creixement demogràfic va molt vinculat a la capacitat d’atraure població en base al dinamisme econòmic. I els Vallesos ho són molt, de dinàmics. Un estudi elaborat per l’Institut Laurence Klein de la Universitat Autònoma de Madrid per a La Caixa situava l’any passat la localitat vallesana de Santa Perpètua de Mogoda com la segona ciutat catalana amb més pes empresarial, només per sota de Barcelona. De fet, segons els anuaris econòmics del BBVA Research, durant tota la recuperació econòmica 2013-2018 les dues comarques han crescut sempre per sobre de la mitjana catalana. El Vallès Occidental va ser la comarca de més creixement econòmic l’any 2017. La B-30 s’ha convertit en un dels eixos econòmics més potents de la península Ibèrica, amb una gran capacitat d’atracció empresarial. La causa principal d’aquest creixement és l’estructura econòmica de la zona, amb un pes del turisme molt menor que en el global de Catalunya i amb més pes de la indústria de productes d’alt valor afegit. Entre els ingredients d’aquesta estructura propícia destaquen institucions d’investigació i recerca capdavanteres a l’Estat, com el Sincrotró Alba o la UAB, i instal·lacions productives com el Parc de l’Audiovisual de Catalunya.

Ara que la geografia econòmica torna a estar de moda i es parla de megaregions, corredors urbans i clústers, sorprèn que debats com el de les inversions en infraestructures i la governança política se segueixin pensant únicament en termes de país macrocefàlic, on les comarques metropolitanes són poc més que una extensió de Barcelona. Un paradigma policèntric que posés en valor ciutats com Sabadell o Terrassa no només beneficiaria els habitants del Vallès: resulta difícil creure que una ciutat sense possibilitats de créixer físicament com Barcelona podrà resoldre els seus problemes d’habitatge o de contaminació sense canvis profunds en els fluxos econòmics i de treballadors de tota l’àrea metropolitana.

La plataforma Fem Vallès, promoguda per la poderosa patronal vallesana Cecot i altres institucions, així com diferents ajuntaments de la zona, han demanat reiteradament més inversions en el transport ferroviari i la creació d’institucions supramunicipals per articular una governança més eficaç. Falta veure si un cop finalitzat el cicle electoral d’aquesta primavera, les seves reivindicacions es comencen a concretar i materialitzar.