Mercè Rodoreda a Gràcia, Terenci Moix al Raval, Montserrat Roig a l’Eixample o Francisco González Ledesma al Poble-sec. Però també Xavier Benguerel al Poblenou o Paco Candel a Can Tunis. Cada barri de Barcelona compta amb una empremta literària pròpia, que ara es pot resseguir gràcies al mapa literari que ha publicat l’Oficina Unesco Barcelona Ciutat de la Literatura de l’Ajuntament. Una iniciativa que ajuda a "veure coses que, en un plànol, d’entrada, no hi surten, però hi són", explica Marina Espasa, responsable de l’Oficina. Per això considera que el mapa pot ser útil tant per als turistes i visitants com per als barcelonins de tota la vida, que poden aprofundir en la història literària de la ciutat.

El plànol, del qual s’ha fet una edició en paper però que també es pot consultar en línia, situa un bon grapat d’autors i autores que tenen algun vincle amb Barcelona, tot identificant els carrers on van viure, els indrets que van freqüentar o els racons que van immortalitzar en les seves obres. Els escriptors apareixen localitzats amb unes destacades caricatures fetes per l’estudi Setanta, que ha estat també l’encarregat de dissenyar el mapa.

Una Barcelona, moltes literatures

Al plànol hi ha autors de totes les èpoques i de diferents nacionalitats, si bé hi predominen els escriptors catalans dels segles XIX i XX. Així, al costat de Joan Brossa, Pere Calders, Josep Maria de Sagarra o Manuel Vázquez Montalbán, també s’hi poden trobar referències a Miguel de Cervantes, Julio Cortázar, George Orwell o Arthur Cravan, o a obres com Bibliomanía, de Gustave Flaubert, que va situar un dels seus contes a la plaça Reial.

El projecte, fruit d’un treball que ha durat més d’un any, es va presentar a La Central del Raval coincidint amb la proximitat de la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril vinent. "Hem hagut de fer de detectius i tirar dels nostres coneixements o de la informació que aporten les obres", explica l’escriptor i periodista Joan Safont, per assenyalar la dificultat, en molts casos, de saber on van viure els escriptors. Safont ha participat en el procés de confecció del mapa com a assessor. "Hem hagut de prendre algunes decisions per consens", reconeix, ja que sovint els autors tenien diverses ubicacions possibles. Per exemple, la novel·la Fortuny, de Pere Gimferrer, s’ha optat per ubicar-la al MNAC, donat que és en aquest museu on es poden contemplar les obres del pintor que dona nom a la novel·la.

Un altre escriptor i periodista que ha assessorat durant la confecció del plànol és Víctor Fernández. "Hem descobert que Barcelona no té una sola literatura, sinó moltes literatures. Hi podem trobar autors catalans, però també Cervantes, que hi ambienta una escena del Quixot, i molts altres autors que hi van estar de pas, però que hi van deixar la seva empremta", afirma Fernández.

Un dels criteris de selecció ha estat el d’excloure autors vius, però s’ha fet alguna excepció, com la de Mario Vargas Llosa, justificada pel seu Premi Nobel, i al qual s’ha situat al carrer d’Osi, a Sarrià, on va viure als anys setanta, molt a prop de Gabriel García Márquez.

El mapa presta també una atenció especial a les dones escriptores, i a més d’incorporar noms d’autores tan conegudes com Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany o Maria Mercè Marçal, inclou també referències a autores que han estat redescobertes recentment, com ara Rosa Maria Arquimbau, Felícia Fuster o Cèlia Suñol.

Un altre aspecte que s’ha tingut en compte és que hi hagués presència literària a totes les zones de Barcelona; una missió impossible, ja que la majoria d’autors es concentren a Ciutat Vella, sobretot al Raval i a la zona del Paral·lel, i també a l’Eixample i Sarrià. No obstant, es poden trobar autors com Agustí Bartra, al Guinardó; Pere Quart, a Les Corts; Joan Sales, al Parc Güell; o Candel, a Can Tunis.

A banda de les referències a escriptors i escriptores, al mapa s’hi han assenyalat els escenaris de 25 llibres clau ambientats a Barcelona. A la llista hi ha títols ben coneguts, com ara La febre d’or, de Narcís Oller; La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda; o Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. Però també obres com el Diario de un ladrón, de Jean Genet; clàssics com Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé; èxits recents, com La sombra del viento, de Carlos Ruiz Zafón; i literatura juvenil, com El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribes.

En el mapa literari també s’hi localitzen escultures i plaques de memòria dedicades a escriptors, i hi ha la voluntat d’aconseguir que, arran de la publicació del plànol, s’acabin col·locant algunes plaques commemoratives més a places i carrers. I també s’hi han situat llibreries emblemàtiques de la ciutat, biblioteques, institucions, equipaments i fundacions dedicades a la difusió i la memòria de la literatura. Segons Marina Espasa, no hi ha gaires ciutats al món que disposin d’un mapa literari tan complet com el de Barcelona. Només Melbourne compta amb una iniciativa similar, i Dublín disposa d’una guia literària.

El mapa es pot aconseguir de forma gratuïta a les biblioteques públiques o a les oficines Tiquet Rambles del Palau de la Virreina. A més, es presentarà aquest mateix mes d’abril a la fira del llibre de Buenos Aires, on Barcelona participarà com a ciutat convidada d’honor. Tot i que el mapa és orientatiu i no està pensat per fer cap ruta concreta, la versió digital suggereix diversos itineraris.

L’Oficina Barcelona Ciutat de la Literatura preveu també instal·lar intèrfons poètics a quatre punts de la ciutat. Es tracta d’uns dispositius en els quals apareixen els noms de diferents poetes i, quan es toca el timbre, permeten sentir-los recitant les seves obres. El primer s’instal·larà al mes de maig a La Rubia (H)original, el bar literari que hi ha davant del Museu d’Art Contemporani (Macba).

TOT A PUNT PER A SANT JORDI

La celebració de Sant Jordi dimarts vinent, 23 d’abril, omplirà de parades de llibres places i carrers d’arreu de la geografia catalana. La ciutat de Barcelona, sense anar més lluny, amplia els espais on n’hi haurà, amb la voluntat d’estendre la Diada a tots els barris, més enllà de Ciutat Vella i l’Eixample, que són els dos districtes que n’acullen més. En total n’hi haurà més de 200, on es podrà triar entre més de 50.000 títols. També es preveu que alguns establiments obrin el Dilluns Sant, una opció que la llei de comerç permet. El gremi espera un Dia del Llibre tan massiu i participatiu com els dels últims anys, que "contribueixi a consolidar la recuperació del sector", tal com assenyala la seva presidenta, Carme Ferrer. Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre de Catalunya, destaca que la festa arriba en un moment en què el sector continua "la tendència positiva de recuperació".