"Per mi ha estat com un bri de llibertat. Que bé, ostres! Encara que sigui unes hores". Dolors Bassa ens va fer saber que estava "molt contenta" a través del vidre d’un locutori. A partir d’ara, durant un mes, pot anar a casa de la seva mare, per cuidar-la, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Vuit hores, tres dies a la setmana. "Penseu que fa dos anys que no he posat els peus a casa", ens diu. Són les sortides que les juntes de tractament de les presons han autoritzat de moment per a ella, per a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i per a altres presos polítics, en aplicació d’un article ara ja famós del reglament penitenciari, el 100.2.

"La presó no és només estar privada de llibertat. És no poder tenir la comunicació adequada amb els teus familiars i amistats, és estar privada de responsabilitat i d’iniciativa pròpia, és adaptar-te a un règim determinat, sovint punitiu. Tot això fa que somatitzis en la salut les problemàtiques de l’entorn", explica en entrevista que ens va concedir a la presó de Puig de les Basses (Alt Empordà).

Pensa que la vena sindicalista aquí també l’ha ajudat a lliurar la batalla per intentar millorar les condicions de vida a les presons, especialment les de les dones. Creu que cal canviar totalment el sistema penitenciari. "Has d’estar molt equilibrada per poder mantenir el cap serè", reconeix, alhora que assenyala que "la presó està molt pensada per homes, potser des dels despatxos, i sense veure el dia a dia". "Cal ser a dins per coneixe’n les necessitats; jo crec que convindria canviar tot el que són les presons, el concepte", diu per insistir en el que va dir al Parlament, a la Comissió d’Investigació sobre el 155 sobre el patiment psicològic i emocional, sobre el tractament punitiu que es dona a presos amb problemes de salut mental.

Quaranta minuts rere el vidre

L’entrada a la presó, per moltes vegades que es vegi i es digui, resulta impactant. Dolors Bassa ens rep somrient. Segurament els més seriosos som els visitants, tocats per l’efecte de les portes que s’obren i es tanquen, per l’ambient d’absoluta restricció de llibertat. Tenim 40 minuts per xerrar amb l’exconsellera de Treball i pretenem que ens parli sobre com veu el diàleg amb el Govern espanyol, les relacions amb els socialistes, les picabaralles entre forces independentistes, sobre el que es pot esperar de la seva capacitat de mobilització i d’altres qüestions del nostre temps abans que ens tallin la comunicació.

Interpreta d’aquesta manera el canvi d’actitud del Govern: "Jo crec que, més que haver canviat, se’ls ha fet canviar. És evident que ens necessiten i, per tant, han hagut de canviar... No és el mateix el Pedro Sánchez de la campanya que el de després. També hi ajuda que hi hagi la gent de Podem al Govern espanyol". Tot i així, no passa per alt el fet que dirigents com Miquel Iceta diguin que no l’han anat a veure per la utilització que es pugui fer de la visita. "Jo amb el PSC tinc relació amb molta i molta gent. Quan era secretària general de la UGT de Girona, a la meva executiva tots eren del PSC. Hem tingut molt bona relació. Tots m’han vingut a veure. Gent del PSC n’ha vingut moltíssima, però cap dels seus parlamentaris!", explica Bassa.

Considera que una amnistia seria la manera "més coherent" de posar punt final al tractament judicial d’un conflicte polític, i que per aprovar-la no caldria res més que "voluntat política". Manifesta, no obstant això, que la seva prioritat és "sortir a fora". "Tot el que m’afavoreixi per sortir a fora, sigui tercer grau, indult, amnistia, canvi de codi penal... jo diré que sí. Més clara no puc ser-ho", afirma taxativament.

El moviment independentista

Pel que fa a la celebració d’un nou referèndum d’independència, afirma que és "possible i imprescindible". "Crec que serà inevitable un nou referèndum per donar la veu a la ciutadania i per resoldre el conflicte polític en el qual ens trobem. Quina altra manera hi ha?", es pregunta.

Confessa que les picabaralles entre independentistes la posen "molt nerviosa". "Quan ets a la presó, tot aquest postureig amb segons quins temes et fa mal", admet, i adverteix que les discrepàncies les haurien de "gestionar millor", "simplement parlant-ne abans". No creu, però, que aquestes picabaralles "desmobilitzin la gent". "No conec cap independentista que hagi deixat de ser-ho. En canvi, conec molta gent que no ho era i que en els darrers mesos i anys, amb la repressió i la contundència de l’Estat, ha fet un canvi", insisteix.

Ha escrit un llibre, a mitges amb la seva germana Montse, ens anuncia: "Es publicarà el 8 de març, el dia de la dona treballadora. Parla de com hem viscut l’experiència de la repressió, jo des de dintre de la presó i ella des de fora, des del 27 d’octubre fins al 9 de novembre". Han triat el 9N perquè és l’aniversari de la primera consulta amb urnes sobre la independència de Catalunya i de la caiguda del mur de Berlín. "Ningú sabia qui anava al davant", però un dia va caure, perquè "hi havia el substrat". Pensa que amb la independència de Catalunya pot passar una cosa similar: "Tenim el substrat, tenim la gent. Hi ha d’haver alguna cosa en un moment donat, un fet disruptiu, que faci que puguem tornar, perquè la gent independentista no deixa de ser-ho", explica Dolors Bassa en aquesta entrevista en profunditat.