No en tinc cap dubte: als veïns i les veïnes del Poblenou, el primer que ens ve al cap si ens pregunten pel barri és la Rambla. Nascuda el 1853, és molt llarga –fa més d’un quilòmetre– i bastant estreta. I això la fa força especial. Des de sempre ha estat lloc de passeig i de trobada: abans era habitual veure rotllanes de gent xerrant o assegudes, fent un cafè. Tot canvia, la Rambla també. Però els canvis poden donar-se de dues maneres: n’hi ha que milloren l’ús dels espais, renovant-los o actualitzant-los, i n’hi ha que els privatitzen i els fan estranys per als seus veïns. I la Rambla ha patit aquest segon tipus de transformació.

El 2010, quan la crisi del totxofeia inviable transformar els antics solars industrials en oficines o en serveis per al 22@, els hotels van començar a proliferar. L’últim exemple és a l’anomenada illa de La Vanguardia, als carrers Llull i Llacuna, on fa uns anys hi havia les rotatives d’aquest diari i on ara estan a punt d’inaugurar-se dos hotels que sumen prop de 500 habitacions. Amb els hotels, és clar, van arribar els turistes: el Poblenou era un barri tranquil, a cinc minuts de la platja, amb bones comunicacions i una Rambla d’encant. I va córrer la veu.

Més hotels, pisos turístics i turistes, i la Rambla com a espai de restauració preferent. Com va dir un conegut ministre –avui a la presó– "es el mercado". I així, a poc a poc, els establiments de la Rambla han anat canviant. I no ho han fet més perquè, des de fa uns anys, està en vigor un pla d’usos que evita el monocultiu de la restauració. Un pla, però, que no ha evitat que aquesta es focalitzi en el turista com a client preferent, en l’oferta i en els preus. Per ara s’han salvat de la turistificació alguns d’emblemàtics: El Tio Che o Cal Toni.

El turisme massiu ha canviat un altre element clau de la Rambla: les terrasses. La demanda excessiva en va provocar la sobreocupació. La decidida actuació dels veïns i les veïnes, constituint la plataforma Fem Rambla, va aconseguir l’aprovació el 2016 d’una ordenació singular que limita el nombre de taules i l’excessiva ocupació de l’espai. Tot i així, la manca de disciplina d’alguns restauradors ha fet que les molèsties s’hagin reduït poc. El soroll dels clients o els moviments de cadires segueixen afectant el descans i la salut de qui viu als entresols o primers pisos. Amb la nova ordenança de terrasses, que s’aplicarà el 2020, l’ordenació singular desapareixerà. Caldrà veure com el Govern municipal l’aplica, pensant més en els veïns i les veïnes que no pas en els rendiments dels negocis.

En resum, molts poblenovins i poblenovines estem deixant de sentir la Rambla com aquella peça clau del barri, allò que era la nostra senya d’identitat, i la veiem ara com la Rambla dels turistes, feta a la seva mida, i per al benefici d’uns pocs, els restauradors.