La Fundació Mapfre de Barcelona acull fins al maig una exposició dedicada a Berenice Abbott, la més gran que s’ha fet mai a l’Estat espanyol sobre aquesta fotògrafa nord-americana. Avui els entesos ja no qüestionen la seva aportació a la història de la fotografia. La seva obra és, en paraules de la comissària Estrella de Diego, "una de les més captivadores de la fotografia dels Estats Units de la primera meitat del segle XX". Uns mèrits que, tanmateix, no han estat prou reconeguts.

Entre els mèrits d’Abbott hi ha el de "plantejar el gran dilema de què és veritat", manté De Diego. Ho fa, per exemple, amb la sèrie que mostra els canvis de la Nova York dels anys trenta i amb els seus retrats de grans personalitats. Abbott també és important per haver fet de pont entre els cercles culturals d’avantguarda de París i Nova York dels anys vint i trenta. I perquè va reivindicar l’obra del fotògraf francès Eugène Atget, a qui va conèixer a París i que la va marcar molt. Quan ell va morir, Abbott va comprar el seu arxiu i el va promocionar als Estats Units.

Ella, de moment, no ha tingut qui la reivindiqui amb el mateix entusiasme. Malgrat que el seu nom és prou conegut, costa trobar fotògrafs que tinguin en Abbott un referent directe. "No hi ha fotògrafs que segueixin els seus passos com una escola; i els seus retrats, que són molt famosos, poca gent sap que són seus", lamenta De Diego. "A Berenice Abbott li ha costat molt ser coneguda, i encara hauria de ser-ho més", afirma, en la mateixa línia, la fotògrafa Pilar Aymerich. "Va ser una pionera i se n’ha parlat poc. Penso que, per qüestions de gènere, se l’ha mantingut en un segon pla", afegeix la retratista barcelonina, premiada amb guardons com la Creu de Sant Jordi (2005) i figura cabdal en la història de la fotografia catalana.

Manca de referents femenins

La manca de referents femenins coneguts i reivindicats per les noves generacions és una realitat habitual en la societat en general i en el món de l’art en particular. I no és un problema que afecti només la figura d’Abbott. De Diego recorda que "la genealogia femenina és incerta”, que es desconeix l’aportació de les grans dones fotògrafes i de les artistes en general. “En el món de la creació, la dona sempre ha estat subsidiària", afegeix Aymerich. Només a tall d’exemple, el World Press Photo només ha premiat tres dones des del 1955. En l’edició d’aquest any, dels sis finalistes només una és dona. I als museus públics espanyols, el percentatge d’exposicions de dones artistes no arriba al 15%. La història de l’art "està dominada pels homes", manté Aymerich. I en la fotografia, la situació s’agreuja per una raó: "Inclou una part tècnica, i sembla que les dones per a això siguem unes negades", bromeja.

La fotògrafa catalana lamenta que sovint s’expliqui que les fotògrafes "eren mestresses de casa avorrides que, per fer alguna cosa, van agafar una càmera". "En canvi, ningú diu mai d’un home que s’hi dediqués perquè estigués avorrit", afegeix. En el seu cas, s’hi va posar després d’un viatge a Londres als anys seixanta. La seva intuïció la va dur a retratar els canvis socials que s’estaven produint en aquell moment. Aymerich confessa que moure’s en ambients intel·lectuals li va fer més fàcil dedicar-se a aquesta professió. També ironitza dient que el fet de ser dona li ha estat útil en algunes ocasions: "Les dones som invisibles, i per fer fotos ser invisible va molt bé". Tot i això, durant molt de temps va haver d’aguantar que li preguntessin: "I aquestes fotos les has fet tu?".

LA MODERNITAT DE BERENICE ABBOTT

Amb més de 200 imatges procedents de grans col·leccions americanes, l’exposició Berenice Abbott, retrats de la modernitat ofereix al públic un recorregut minuciós per la trajectòria d’aquesta fotògrafa nord-americana que reflecteix la idea de modernitat que va plasmar en totes les seves captures. La mostra s’estructura en tres grans àmbits temàtics. El primer se centra en els retrats d’artistes i d’intel·lectuals dels anys vint i trenta, en els quals Abbott capta tant la nova manera de fer de les dones –al marge de les convencions– com una masculinitat menys monolítica que comença a despuntar en els homes. El segon apartat de l’exposició recull un grapat de vistes de la ciutat de Nova York que van formar part del seu projecte Changing New York. Finalment, també es mostren fotografies científiques on Abbott retrata diferents fenòmens i experiments. Les obres exposades constaten també la modernitat de la mateixa Abbott, el seu caràcter avantguardista i la seva habilitat per retratar els canvis del seu entorn. L’exposició es completa amb 11 fotografies d’Eugène Atget positivades per la mateixa Abbott el 1956.

Data: fins al 19 de maig

Lloc: Sala Fundació Mapfre (Barcelona)

Preu: 3 €