"S’ha creat un alarmisme preocupant amb la inseguretat"

A finals d’agost, quan s’acumulaven les males notícies sobre la inseguretat a Barcelona i la temperatura del debat pujava sense parar, el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya va irrompre en l’escena amb un comunicat en el qual negava que existís una crisi de seguretat a la ciutat. Parlem amb la vocal de seguretat pública i privada de l’associació, Eva Barroso, per conèixer el seu punt de vista sobre un dels temes més candents de l’actualitat metropolitana.

El seu comunicat va ser una veu discordant en un moment de molt de soroll al voltant de la seguretat a la capital catalana. Quin era el seu objectiu?

Vam publicar el comunicat en un moment en què hi havia un gran ressò mediàtic i s’estava generant un gran alarmisme. En cap moment hem negat que hi hagi problemes. El que vam intentar va ser frenar aquest alarmisme i parlar de dades i de fets. Que s’ha incrementat la criminalitat? Sí, és cert, però el que s’ha de fer és analitzar bé les dades i anar més enllà del que se sol dir als mitjans de comunicació. Es podria haver parlat de gran crisi si no hi hagués hagut cap tipus d’actuació policial o si hagués estat una situació més cronificada.

Com descriuria la situació actual?

Encara cal fer una diagnosi en profunditat i s’han d’analitzar totes les causes, però les estadístiques mostren que hi ha hagut un repunt en els furts, especialment els mesos d’estiu, quan hi ha més turisme. Ja hi havia hagut alguns pics alts en anys anteriors. Barcelona s’ha convertit en una ciutat molt turística i aquest és un factor molt important per tot allò que comporta: més persones, més moviment, més riquesa... I per tant, més oportunitats per al delicte. Però allò que ha tingut una incidència més destacable en la sensació d’inseguretat de la població ha estat l’increment en els robatoris amb violència.

Quin és el grau de seguretat de Barcelona respecte altres ciutats semblants?

S’ha d’anar molt amb compte amb les estadístiques, perquè sempre s’han de valorar dins d’un context. Tanmateix, les dades de l’últim balanç de criminalitat del Ministeri de l’Interior, que s’ha publicat recentment, mostraven, per exemple, que a Saragossa hi ha hagut un increment de la criminalitat més alt que a Barcelona des del 2018. Quant a la comparació amb altres grans ciutats, l’índex Safe Cities del 2019, que avalua la seguretat de 60 ciutats del món des de diferents punts de vista, ubica Barcelona en la posició 19 pel que fa a la seguretat personal, per sobre de ciutats com París i Londres.

No ho sembla, si tenim en compte moltes notícies que s’han publicat aquest estiu.

Sí que és cert que, possiblement, la dimensió violenta que han tingut alguns delictes ha fet que s’hagi generat més alarmisme, però cada cop que hi ha hagut una baralla, o robatoris, s’ha publicat i se n’ha fet molt de ressò. Possiblement tot això abans també passava, igual que passa a moltes altres ciutats. Però aquest estiu ha semblat que cada cosa que succeïa aquí es publicava, i això genera una sensació d’inseguretat. S’ha creat un nivell d’alarmisme preocupant. Els mitjans de comunicació han de controlar com expliquen aquestes informacions perquè no portin la població a determinades concepcions.

S’ha assegurat que calen més policies per fer front a la situació. Això és així?

Sí, i no només a la ciutat de Barcelona. La manca de recursos policials la podem estendre a tot el territori català. Són un recurs bàsic i essencial que s’ha de potenciar, però hem de ser conscients que els problemes no es poden resoldre només amb policies: l’evidència ens diu que calen mesures que vagin més enllà de la reacció policial.

Quines altres mesures caldria adoptar?

És necessari que hi hagi una bona coordinació de la part policial amb altres mesures preventives de caràcter més estructural. Cal actuar amb polítiques socials que contribueixin a la cohesió i la inclusió social, amb mesures d’educació i també d’urbanisme. I és important implicar en les estratègies de prevenció els actors que tenen algun vincle amb la problemàtica, com els educadors socials, els treballadors socials, els criminòlegs...

Hi ha sectors partidaris d’endurir les lleis per incrementar la seguretat. Tenen sentit aquest tipus de mesures?

És el recurs habitual quan hi ha algun problema de seguretat: modificar el Codi Penal, incrementar les penes... Però l’evidència ens diu que, molt sovint, això no ajuda a fer front a la problemàtica. Poden haver-hi canvis legislatius que, segons com es condueixin, podrien funcionar millor o pitjor? És possible, s’hauria de veure, però en cap cas pensem que aquests canvis resoldran els problemes de fons. Aquests fenòmens no es poden abordar únicament des dels àmbits policial o judicial, sinó que tenen un caràcter més global, i segons quines mesures s’utilitzin, no es farà front a les causes reals. Cal anar molt més enllà i tenir una visió més integral.

En l’àmbit polític també hi ha hagut declaracions molt contundents sobre la seguretat a Barcelona.

Sí, perquè el tema ha entrat a l’agenda política, i és normal que se’n parli i es tracti, però alguns comentaris no ajuden a reduir l’alarmisme. Al contrari: l’augmenten i provoquen encara més inestabilitat i més preocupació entre la ciutadania.

El Col·legi de Criminòlegs ha denunciat la vinculació injusta de col·lectius com els manters i els menors migrants no acompanyats amb la inseguretat.

Nosaltres creiem que hi ha discursos que promouen la criminalització d’aquests col·lectius. És evident que la ciutadania està molt sensible amb el tema de la inseguretat, i per això cal anar amb molt de compte amb aquestes qüestions i analitzar cada problema en totes les seves dimensions.

UNA APASSIONADA DE LA CRIMINOLOGIA

"Des de ben petita el professor em deia que era l’advocada de la classe, potser perquè des de sempre he tingut molt interioritzat tot allò que estigui relacionat amb la justícia", recorda Eva Barroso quan repassa els orígens de la seva vocació professional. Quan va haver de decidir què volia estudiar, va dubtar entre el Dret i la Criminologia, però va escollir la segona opció: "Em motivava més entendre el comportament de les persones i les causes que hi ha darrere els delictes". Aquesta experta, que es defineix com "una apassionada de la criminologia", s’ha dedicat a la formació i en l’actualitat treballa com a tècnica de seguretat corporativa, a banda d’exercir com a vocal del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya.