Sembla que hi ha consens: a la cooperativa s’hi està millor

Hi ha uns quants motius per plantejar-se formar part d’una cooperativa de treball, tant de personals com de col·lectius. I ara que el cooperativisme es prepara per celebrar el seu dia internacional –que se celebrarà el 7 de juliol vinent sota el lema Societats sostenibles gràcies a la cooperació–, és un bon moment per repassar-los. D’inici, la idea principal és que les cooperatives no són empreses al servei del diner, del capital, sinó que estan al servei de les persones. Tota l’empresa és propietat dels socis i sòcies i, per tant, el seus fruits retornen a tothom qui en forma part.

De la mateixa manera, són les persones sòcies les que gestionen l’empresa, i això es fa de manera democràtica. Cada persona, un vot és l’eslògan cooperatiu que resumeix la governança a l’organització. S’hi comparteixen les responsabilitats i els riscos, la qual cosa fa que les cooperatives funcionin de manera més participativa i engrescadora.

Un altre tret destacable és l’estabilitat dels llocs de treball cooperatius, ja que aquestes organitzacions són capaces de travessar períodes de crisi de manera col·lectiva, aplicant mesures com repartir-se la feina o abaixar-se el sou, abans d’acomiadar ningú. La solidaritat i el suport mutu són els valors que guien aquestes accions. Igualment, la feina, la càrrega de treball, els horaris o les retribucions s’autoregulen seguint el criteri de les mateixes persones sòcies. Normalment hi ha uns estatuts o un reglament de règim intern aprovats a l’assemblea, la qual cosa permet que l’organització sigui prou flexible.

A més, les Administracions concedeixen avantatges a les cooperatives –no tants com voldríem, però– i gaudim d’un ecosistema organitzat, amb altres d’iguals, amb federacions, cooperatives de segon grau o grups que comparteixen recursos, faciliten una producció conjunta, etc. A Catalunya hi ha més de 3.000 cooperatives de treball, en tots els sectors d’activitat. I cada dia en són més.

I en tot això, quin paper hi tenen les dones? Segons l’estudi que ha publicat fa poc la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat (Coceta), les dones representem el 49% dels cooperativistes de treball de tot l’Estat, el 12% més que a la resta d’empreses, i ocupem el 39% de llocs de responsabilitat, quan a la resta és només el 6%. A més, segons aquest mateix estudi, la majoria creiem que a les cooperatives de treball no hi ha bretxa salarial de gènere, ni tampoc diferència d’hores treballades entre homes i dones.

Es valora com un tret molt important el fet de participar en la governança de la cooperativa, ja que això en facilita l’apoderament, la participació i la presa de decisions. Pel que fa a la conciliació, la flexibilitat que ofereix l’organització col·lectiva permet estructurar de manera més autònoma la vida laboral i personal. Per això el model cooperatiu és, segons l’estudi, idoni per ajustar treball i família.

Tot i que encara queda molta feina per fer pel que fa a l’equitat –les cooperatives no viuen aïllades de la societat–, el model permet seguir avançant en aquest camí. De moment, sembla que hi ha un acord a l’hora d’expressar que a la cooperativa s’hi està millor.