El ple de l'Ajuntament de Barcelona aprova aquest divendres la nova ordenança de civisme que endureix multes per conductes establertes com a incíviques com ara orinar al carrer, fer grafitis i exhibir elements sexuals a la roba o al cap. Ho farà amb una aliança inèdita en l'actual mandat, ja que sumarà els vots del PSC, Junts i ERC. Ara bé, la mesura està lluny de reunir un ampli consens social.  

Mentre l'alcalde, Jaume Collboni, va defensar la setmana passada en una entrevista a Catalunya Ràdio que "s'ha demostrat que un règim sancionador més dur té resultats immediats sobre l'espai públic", diverses personalitats de la societat civil van impulsar fa mig any un manifest en contra la modificació de la norma. L'anomenen "l'ordenança del càstig" i asseguren que la vigilància i l'estigma no és la via per assegurar un espai públic lliure i col·lectiu.

Les veus crítiques afirmen que la norma està enfocada únicament a fer de la ciutat, un aparador. Un dels signants, l'antropòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jose Mansilla assegura a Públic que "des d'un punt de vista pràctic el punitivisme no funciona. Vincular un increment de sancions a la modificació de conducta és incorrecte. No hi ha una relació directa".

Jose Mansilla:  "Vincular un increment de sancions a la modificació de conducta és incorrecte"

La nova ordenança de civisme  

Tal com explicava Collboni, l'ordre que s'aprovarà  "inclou per primer cop mesures alternatives al pagament de la sanció". L'exemple que posava era que en el cas dels grafitis "no només s'haurà de pagar la multa, sinó també el cost de la neteja". També s'incrementa la multa per beure alcohol que passa dels 600 euros com a màxim, fins a poder arribar als 1.500 en casos excepcionals, com ara si es tracta d'un adult bevent davant d'un menor a qui pugui estar incentivant el consum. En aquesta línia, es podran penalitzar amb fins a 3.000 euros les rutes etíliques, és a dir, els coneguts correbars o cercaentitats populars a les festes de barri.

S'afegeix una multa de fins a 300 euros per no dissoldre l'orina del gos amb aigua, i s'incrementa la penalització per orinar al carrer dels 300 euros a què podia arribar, fins als 700 o 750 euros si es fa, per exemple, en un edifici catalogat o en una zona de discoteques.

Altres canvis són: l'enduriment de sancions per fer soroll, per la venda ambulant il·legal, per la captació per al consum de cànnabis i per exhibir elements sexuals a la roba o al cap, una pràctica habitual en comiats de solteria. I totes aquestes multes es podran pagar a l'instant, perquè els agents de la guàrdia urbana aniran equipats amb datàfon. Segons Collboni, "gran part de l'incivisme el cometen visitants de la ciutat i hi havia moltes dificultats per comunicar-los quines són les normes i sancionar".

L'espai públic com a lloc de càstig  

Periodistes, filòsofs, sociòlegs, advocats, investigadors, activistes, antropòlegs i educadors, entre altres, van signar al juny un manifest contra l'ordenança en què clamaven "per un espai públic lliure d'estigmatització i control". L'antropòleg Jose Mansilla assegura que l'objectiu de la norma és "la teatralització del neoliberalisme, és a dir, traslladar la percepció que es fa alguna cosa quan realment no canviarà res". Un exemple és el datàfon de la Guàrdia Urbana que en cap cas obliga a pagar a l'instant i, per tant, els turistes podran continuar sense pagar les sancions.

Mansilla continua explicant que el PSC ja ha empès una candidatura basada en "posar ordre i endreçar Barcelona contra la idea del govern de Colau, que es concebia com a permissiu. Volen aquesta idea de seny i ordre que és molt paternalista i masclista". A més, critica que la norma barreja en un mateix text fets com orinar a la via pública i la venda ambulant, així trasllada el missatge que ambdós "embruten". Situa en el mateix pla simbòlic les miccions de gossos i un grup de persones específic.

L'expert fa una comparació per entendre el paper de la norma a la ciutat. Diu que Barcelona és un hardware de l'ordinador: "tenim els museus, les places, la platja, la cultura i la història. Ara, l'hem de fer funcionar com volem  i l'ordenança és el software. És un mecanisme d'intervenció perquè tot funcioni en la mateixa línia".

Relacionado con este tema

Arrels recompta gairebé 2.000 persones dormint als carrers de Barcelona, un 43% més que el 2023

Públic

El pacte a tres  

El pacte principal que permet tirar endavant l'ordenança és entre el partit de govern de Collboni i el principal partit de l'oposició, Junts, un acord que trenca la dinàmica de bloquejos habitual. I és que, tot i les promeses d'acord entre PSC i Junts per la reforma de la reserva del 30% d'habitatge protegit a nous edificis i grans rehabilitacions, i per l'arribada de les pistoles Taser a la Guàrdia Urbana, aquest no s'ha donat en cap dels dos casos. Sembla, que a la tercera va la vençuda i, ara sí, hi ha pacte. 

Mansilla explica que es tracta d'un "win-win" entre dos partits que volen ser d'ordre. Que s'hi hagi sumat ERC elevarà la majoria favorable a la reforma a 26 dels 41 regidors del ple, de manera que s'aprovarà divendres i es preveu que entri en vigor entre gener i febrer del 2026.