Acampades en xarxa

Mentre escric aquestes ratlles s’està desallotjant la plaça de Catalunya. Segons Vilaweb, hi ha uns 50 ferits. Ahir, el professor Manuel Castells, dirigint-se als acampats, els deia que mantinguessin la seva actitud no violenta, que això els donava força i era una demostració de la seva valentia. Però també parlava de la violència probable del sistema dient que aquesta situació pacífica s’acabaria quan intervinguessin les forces de l’ordre.

Aquests dies s’ha escrit molt sobre aquest tema i he intuït por: por per part dels poders establerts, siguin polítics, econòmics o intel·lectuals; por perquè segurament comencen a entendre que la revolució que fa temps que alguns intuïm i que ells han menystingut s’està produint i que els joves, no solament els de països subdesenvolupats, comencen a reaccionar.

No parlem només de les acampades de la plaça de Catalunya o de la Puerta del Sol, parlem de 706 acampades per tot el planeta. És un fenomen global i l’anàlisi s’ha de fer en un context global. Les acampades no tracten només de temes locals. Fonamentalment expressen el seu descontentament amb el que consideren el segrest de la democràcia i proposen reformular el sistema polític, repensar la democràcia. Als joves, segons ens mostra l’Enquesta Europea de Valors 2010, els interessa la política, però mostren una gran insatisfacció pels partits i la seva manera d’entendre i de fer la política i per la tolerància amb què acceptem la corrupció. Aquesta demonització de la política no és bona i em sap greu pels polítics entregats a la seva tasca, que també n’hi ha.

Erupció social? Potser sí, però una erupció és un símptoma d’alguna cosa que cal tractar. Si es deixa, s’agreuja. No menyspreem les coses que no entenem, perquè podríem tenir sorpreses. És veritat que, si passegem per la plaça, veurem cartells que ens faran somriure per la seva ingenuïtat, altres que ens faran pensar i altres que no ens agradaran. Però és que els joves de les acampades no pretenen ser ni construir una alternativa política. Si ho pretenguessin, perdrien la seva transversalitat social, ideològica i nacional.

Espero que sapiguem estar a l’altura dels esdeveniments.