Alta velocitat en temps de crisi

Andreu Mas-Colell és un economista reconegut internacionalment que forma part d’un Govern capaç d’anunciar que l’obra pública s’ajornarà un any per tal d’aconseguir l’objectiu de reduir el dèficit. Això mateix és el que va declarar a principis de juny tot referint-se a Espanya: que calia paralitzar obres públiques o no se’n sortiria. I va tenir la desgràcia de posar com a exemple la construcció del tren d’alta velocitat de Madrid a Extremadura. Juan Carlos Rodríguez Ibarra, l’expresident d’aquesta comunitat, s’ha enfadat molt. Ha declarat a la ràdio pública extremenya que “tot aquell polític que a Catalunya vulgui ser alguna cosa” ha de ficar-se amb Extremadura. I ha afegit que, posats a reduir: “Jo trauria els Mossos d’Esquadra i tancaria quatre canals de televisió autonòmica catalans. En tenen cinc, crec, doncs jo en tancaria quatre”.

Fem un repàs d’hemeroteca i veurem que, precisament, Ibarra i els seus successors, quan han volgut aglutinar la seva gent, no han dubtat a ficar-se amb Catalunya una i mil vegades. Ibarra desbarra i sembla mentida. Suprimir els Mossos no reduiria el dèficit perquè a Catalunya li cal policia, siguin mossos o guàrdies civils. I el pressupost seria el mateix. Sobre l’oferta televisiva de la corporació catalana de ràdio i televisió, la cosa és una mica més grotesca partint de la base que és un mitjà força endeutat, és cert, però líder d’audiència.

El professor Mas-Colell només va expressar una veritat com una casa de pagès: tal com fem nosaltres, que estem ajornant obra pública imprescindible, que implicarà demanar paciència a milers i milers de ciutadans (com ara la paralització de les obres de la línia 9 del metro) demanem als altres governs espanyols autonòmics que facin el mateix. Estrènye’s el cinturó vol dir això. Perquè, si no, després passa el que passa. Com per exemple que es pateix el ridícul immens d’inaugurar un aeroport sense vols (el de Castelló) o cal tancar, en plena crisi, tota una línia de l’AVE Madrid-Cuenca-Albacete als sis mesos d’engegada perquè hi ha dies que fan el trajecte amb set passatgers. Són projectes polítics fets en èpoques vaques grasses. Si en comptes de fer aquesta línia, el Govern socialista hagués construït la línia Madrid-Badajoz-frontera portuguesa, ara, el conseller Mas-Colell estaria parlant de la necessitat d’esperar a invertir en la línia de la Manxa. Res contra Extremadura, doncs. Extremadura és una regió fantàstica i estimada, Catalunya n’és plena, d’extremenys. L’intercanvi humà entre les dues comunitats és continu. Ningú no vol cap mal per a Extremadura. Al contrari. I el senyor Ibarra, tants anys de president d’aquesta regió, hauria de dedicar la seva jubilació a reflexionar per què va ser incapaç de fer-la enlairar industrialment, turísticament. Ni tan sols, tan socialista ell, va ser capaç de trencar la cadena humiliant dels latifundis i dels privilegis dels senyorets. Va intentar-ho amb una certa imaginació, cal dir-ho, adoptant una llei franquista, la de fincas manifiestamente mejorables, però quan els nobles, terratinents i latifundistes es van bellugar una mica a Madrid, es va arrugar. I fins avui.

Probablement, la pròxima vegada, el conseller Mas-Colell s’ho rumiarà dues vegades a l’hora de posar exemples concrets sobre on i com cal retallar a Espanya.