En moments com els actuals, en què cada euro suma i cada euro resta en temes centrals de la vida de les persones, pagar impostos es converteix en un tema cabdal. El debat sobre la pujada d’impostos impulsada pel Govern del PP no resideix en la necessitat d’augmentar els ingressos públics, sinó en la reiterada afirmació dels mandataris conservadors i liberals (PP, CiU...) que no calia fer-ho per afrontar la crisi i els seus costos. En aquest context, la lluita contra l’evasió fiscal hauria de ser el problema número 1 de qualsevol govern. Els evasors són gent que ens prenen literalment els diners de les butxaques als qui contribuïm honestament amb els nostres impostos. No es pot permetre que els governs consentin tranquil·lament que estiguem assistint a un veritable capgirament de la lògica redistributiva que presideix un sistema fiscal considerat just. Aquí resulta que el qui més té, menys paga. No només perquè és tractat de manera especial pel sistema fiscal (sicavs), sinó perquè té mil i un mecanismes, legals i il·legals, per escapolir-se de l’obligació. Deia Tommaso Padoa Shioppa que “els impostos són un fet civilitzador de primer ordre, una manera de contribuir tots plegats a fer accessibles béns indispensables com ara la salut, la seguretat, l’educació i la conservació del medi ambient”. Una cosa tan de sentit comú com aquesta, avui pot fer somriure més d’un. A gent que, en aquest país, fins i tot paga col·leccions de llibres sobre els valors dels catalans, però que s’ho manega per evadir tot el que pot en paradisos fiscals.

Diu l’article 31 de la Constitució que “tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just, inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat...”. No ens podem evadir d’aquesta obligació. Si no som tots els que paguem, aleshores el pacte que estableix la Constitució està en perill. Si paguen més els que més tenen, ¿com podem fer pagar als que menys posseeixen? ¿Com podem reclamar que la gent segueixi les normes si els més poderosos se’n foten? Qui no paga no pot exigir tenir veu. Lluitar contra l’evasió és la base perquè el sistema polític i representatiu tingui novament sentit. Si no és així, no ens estranyem que la cosa empitjori.