La doctrina del xoc, de la canadenca Naomi Klein, continua expandint-se sense aturador arreu posant sota sospita el manteniment i la viabilitat dels serveis públics. En aquest sentit, malgrat les formes afables i educades, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, afegeix més llenya al foc, anunciant més retallades per eixugar el dèficit, amb un joc de mans impropi de la seva categoria acadèmica.

Anem a pams. Primer, s’ha esmerçat gairebé un milió d’euros en una auditoria externa que no ha detectat cap deute ocult ni irregularitats comptables. Segon, l’única novetat, l’augment del dèficit fins al 4,2%, procedeix de la Intervenció General de l’Estat i és fruit d’un canvi comptable. Tercer, el conseller creu que s’hauran de tenir en compte les recomanacions de la consultora (amb quina legitimitat democràtica, conseller?), que recomana, entre altres mesures, el copagament sanitari.

Fa pocs dies, també el president del Col·legi de Metges de Barcelona i president del Consell Assessor del Govern per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari, Miquel Vilardell, feia trampes al solitari i considerava que els ciutadans havien de demanar el copagament per mantenir la qualitat del sistema sanitari. Vilardell i Mas-Colell saben millor que ningú que el problema de la sanitat pública catalana no és el malbaratament de recursos, ni tan sols l’abús dels pacients, sinó fo­namentalment el finançament insuficient, per sota de la mitjana europea i espanyola. La qüestió és qui paga i la resposta és ideològica i política, de model de país.

El doctor Vilardell, que es va oposar a les retallades pressupostàries del Govern, té tota la raó en reclamar la injecció de més recursos en el sistema sanitari públic però, tanmateix, pren partit, i per tant la seva opinió és més que discutible, malda per obrir la porta al copagament i trenca així el sistema actual de finançament a través d’impostos, que garanteix l’accessibilitat i l’equitat de tots els ciutadans. D’altra banda, resulta temerari deixar en mans dels malalts la interpretació i la valoració de la seva simptomatologia i, sobretot, culpabilitzar i penalitzar els pacients de les seves malalties.