Els factors morals i la crisi econòmica

Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de submergir-me en dos espais i eines informatives relacionats amb la crisi. Per una banda, una lectura minuciosa del document dels experts aplegats sota la denominació de Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), i per l’altra, una atenta visió del film, Oscar al millor documental, Inside Job. Cal constatar que les coincidències no són gaires. La primera part del document del CAREC es dedica a fer un diagnòstic. A la pàgina 9 es diu: “En el futur (sic) caldrà corregir els errors de regulació, de política econòmica i, també, la degradació de determinats (sic) valors morals que són la base sobre la qual es recolza l’aplicació de les lleis. Ara cal afrontar les conseqüències immediates de la crisi”.

A Inside Job s’insisteix molt en el factor cobdícia. Fins i tot es fa esment d’una certa addicció dels alts executius a acumular riqueses més enllà del que sembla raonable. Què és primer, l’ou o la gallina? ¿Ara toca sortir de la crisi i després ja afrontarem la degradació moral, o cal veure ara com l’evitem per poder sortir-ne? ¿És “la degradació moral” un element anòmal del funcionament del capitalisme (tal com l’hem conegut en aquests anys, fora de tota capacitat de regulació, i com bé constata el film esmentat, capaç de comprar o condicionar les institucions polítiques), o bé ho considerem com un factor estructural que cal corregir d’entrada? L’informe del CAREC es limita a constatar. El film ens convida a qüestionar. No hi ha sortida de la crisi sense garanties que les addiccions es poden limitar i tractar.