Dimarts, mentre el ministre Celestino Corbacho preparava el seu discurs per a la votació de la reforma laboral, en què només va recollir crítiques i abstencions tàctiques, la consellera Mar Serna clausurava la jornada dedicada a l’estratègia per la inserció laboral de les persones discapacitades i amb malaltia mental. Un ho feia sense convicció, enyorant potser els temps més plàcids en què presidia la Diputació i l’alcaldia de l’Hospitalet, assumia protagonismes amb costos controlables. L’altra ho feia segurament des de la convicció que aquesta legislatura l’ha situat entre els membres del Govern amb un millor full de serveis en la complicada peripècia d’aquest segon govern tripartit.

Aquestes dues situacions il·lustren bé la situació actual. Un govern en hores baixes i dos difícils anys per endavant, amb un ministre de Treball obligat a assumir decisions que no ha pres. Una consellera, al final de legislatura, que des de la modèstia i la feina dièsel, ha aconseguit gestionar un departament en èpoques de tempesta, i sempre reconeixent la duresa del moment. La renovació del Servei d’Ocupació ha anat avançant, malgrat les dificultats de partir d’una concepció molt obsoleta de les polítiques de creació de llocs de treball. S’han començat a avaluar les polítiques del Departament, i s’han fet esforços molt significatius en el tema de la igualtat d’oportunitats, especialment pel que fa als col·lectius més vulnerables, assumint els Centres Especials de Treball i concertant amb les entitats del sector. No som en temps de posar-se medalles, però al final la solidesa i la feina ben feta, haurien d’acabar aconseguint reconeixement.