Les projeccions electorals d’aquest diumenge a Austràlia dibuixen per primer cop en setanta anys un Parlament sense majoria absoluta i deixen en mans dels Verds i els independents la formació del nou govern. Fins i tot el cocodril Harry, la versió australiana del pop Paul, ha errat el pronòstic que donava la victòria a l’actual primera ministra, la laborista Julia Gillard, davant del candidat conservador Tony Abbott, del Partit Liberal-

Nacional. Un terratrèmol polític amb el càstig electoral als partits tradicionals i la irrupció del partit dels ecologistes.

En primer lloc, convé destacar l’augment espectacular dels vots en blanc i nuls, més de 600.000 (un 5,4%), en un país on, recordem-ho, el vot és obligatori. Les raons cal buscar-les en la similitud de propostes dels dos grans partits i un augment de la sensibilitat pels temes medi­ambientals. En segon lloc, els Verds aconsegueixen entrar per primer cop a la Cambra de Representats reforçant la seva presència al Senat, on ja compten amb nou escons.

L’èxit electoral dels Verds, amb propostes orientades a gravar l’extracció minera, fomentar l’educació i la sanitat públiques i legalitzar els matrimonis homosexuals, té encara més mèrit després de l’atac duríssim rebut en plena campanya electoral per part del cardenal George Pell: “L’ètica verda està dissenyada per reemplaçar l’ètica judeo­cristiana”. El projecte verd és “un verí camuflat de dolç”, com la fruita prohibida que Eva va oferir a Adam, i és que els Verds, en paraules de l’arquebisbe de Sydney, són com les síndries, verds per fora i rojos per dins. I homosexuals, com el seu líder Robert Brown.