Vicenç Navarro

Un dels moviments socials que, juntament amb la protesta dels pensionistes, ha tingut més influència en la vida política del país enguany és el moviment feminista, que està adquirint major intensitat com a conseqüència, entre d'altres factors, de la creixent consciència sobre el biaix profundament conservador i masclista de sectors de la judicatura espanyola, clarament expressat en la seva tolerància cap a la violació massiva en el cas de 'La Manada', que ha indignat la majoria de la població espanyola.

Encara que aquest moviment ha assolit una visibilitat mediàtica i una mobilització molt notòria en els mesos anteriors, és un moviment de llarga història que porta molt de temps lluitant per intentar assolir la igualtat entre l'home i la dona, motiu pel qual exigeix la fi de l'explotació de la dona per part de l'home. Des de la protesta enfront de la violència masclista fins a la demanda d'eliminar la bretxa salarial, aquest moviment està avui adquirint una gran extensió cobrint una àmplia gamma de demandes. És un moviment enormement positiu que està millorant la societat, i que trenca amb el conservadorisme tan estès en aquest país.

El seu impacte és considerable. No hi ha dubte que sense la marxa del 8 de Març avui no hi hauria un govern a Espanya en el qual la majoria són dones, les quals ocupen ministeris de gran poder i capacitat d'influència. I és important també ressaltar que aquest moviment està influenciant totes les sensibilitats polítiques al país, com ho demostra que en les primàries a la presidència del partit més conservador que existeix a Espanya, dues de les persones que tenen més possibilitats de guanyar siguin dones.

Les tonalitats del moviment feminista

El feminisme s'està expandint i penetrant a tots els sectors de la societat espanyola, i està adquirint diferents tonalitats i exigint diferents propostes depenent del sector i força política que el promogui.Cosa que ens porta a fer una observació que, tot i ser una obvietat, rarament s'esmenta. I és que de la mateixa manera que entre els homes hi ha classes socials, les dones també estan dividides per classes socials. Una dona burgesa té elements en comú amb la dona treballadora derivats del fet que, pel fet de ser dona, ambdues estan subjectes a la discriminació conseqüència del masclisme que existeix a la societat. Ara bé,aquesta experiència i la manera com s'expressa, així com les conseqüències que se'n deriven i les propostes que es realitzen (cosa que inclou les polítiques necessàries per protegir la dona i eliminar aquesta discriminació) és probable que siguin diferents. I aquesta realitat és d'una enorme importància.

Les demandes de polítiques públiques feministes depenen de qui les faci

Vaig poder veure aquesta realitat durant els anys vuitanta als EUA, quan vaig tenir el gran honor d'assessorar el dirigent del moviment d'esquerres nord-americà –The Rainbow Coalition- Jesse Jackson sènior, i també de ser triat per a la direcció d’aquest moviment, que inclou els principals moviments socials d’aquell país, des dels sindicats i el moviment de drets civils –The Civil Rights Movement- fins al principal moviment feminista dels EUA, NOW. Vaig poder llavors veure que les peticions realitzades per la direcció d'aquest moviment –dones de classe mitjana professional-, molt necessàries, eren mesures molt rellevants per a dones de classe mitjana/mitjana-alta però no tan rellevants per a dones de raça negra pertanyents al sector de classe treballadora no qualificada, de renda molt baixa. Les lleis del divorci, per prevenir el canvi substancial del nivell de renda d'un mestressa de casa (que passa de classe mitjana i mitjana-alta de renda alta a pobresa, quan es divorcia), són d'una enorme importància. Però per a la dona l'espòs de la qual és a l’atur, amb un nivell de renda molt baix, i que viu en una situació de gran pobresa, la pensió que el marit li ha de pagar en un divorci té un impacte molt menor i és de menor rellevància per impedir la pobresa en la qual la dona està ja submergida.

Aquest comportament diferenciat per classe social és una constant en l'anàlisi de propostes de polítiques públiques. Ho és per als homes i ho és també per a les dones. Les propostes feministes que afecten el benestar de les dones poden tenir orientacions molt diferents en funció de qui les dissenyi i les proposi. Les escoles d'infància per a nens de 0 a 3 anys (que a Espanya se'n diuen guarderies) són molt importants, per exemple, per a les famílies espanyoles (i dir família a Espanya vol dir dona), però per a les dones de classe treballadora ho són molt més que no pas per a les dones de renda alta, que poden contractar ajudes en personal d'atenció que tingui cura dels infants que no tenen la majoria de dones, que pertanyen a les classes populars. I el mateix passa amb un llarg llistat de propostes.

Per aquest motiu hi ha diferents feminismes

Per aquest motiu l'impacte de les polítiques públiques que es proposin depèn molt no només de gènere sinó també de la composició per classe social de la força política que la proposi. I no m'estic referint a la classe social del polític específic que les promou (tot i que aquest factor tampoc no pot oblidar-se), sinó de la classe social de les dones que representa. Per aquest motiu les propostes feministes derivades dels partits conservadors (propers a les classes socials de major renda) o dels moviments feministes dirigits o representants de les dones de major renda és probable que siguin diferents de les propostes dels moviments feministes dirigits o representants de les dones de les classes populars. A Espanya, la gran fortuna del moviment feminista és que les dones que l’han establert i liderat, com es va veure a la marxa del 8 de Març, eren persones clarament d'esquerres que, en la convocatòria de la manifestació van definir bé les causes de l'explotació de la dona: el patriarcat i el capitalisme depredador que té com a objectiu l'acumulació del capital a costa del benestar de la majoria de la població, que són dones. Aquesta percepció és una de les seves fortaleses del feminisme espanyol ja que permet, afavoreix i estimula tot un seguit d’aliances i col·laboracions amb forces polítiques i moviments socials dedicats a la fi de tota forma d'explotació.

El contrast con el principal moviment feminista dels EUA

Una de les característiques del moviment feminista dels EUA (dirigit per persones de classe mitjana professional, d'educació superior) va ser, en els anys noranta i principis del segle XXI, donar prioritat a les polítiques d'integració de les dones en la societat, a través de les mesures antidiscriminació del govern federal. Aquestes polítiques eren molt necessàries en un país en el qual la discriminació per raça, grup ètnic i gènere és molt accentuada. Per aquest motiu el govern federal, pressionat pel moviment feminista i pel moviment de defensa dels drets civils de la població negra, ha aprovat polítiques públiques antidiscriminatòries que han tingut un impacte molt positiu i destacable. Com a conseqüència d'això, hi ha hagut un augment molt notable de dones en els espais de decisió de les institucions públiques (i en menor mesura a les privades). Després de l'elecció d'Obama, una persona negra com a president dels EUA, faltava ara triar la candidata Hilary Clinton, per ser la primera dona presidenta dels EUA.Hilary Clinton era la candidata feminista i va presentar la seva campanya com a feminista. La seva orientació econòmica, no obstant això, era profundament favorable a continuar i expandir el neoliberalisme. Va exercir, per exemple, com a Ministra d'Afers exteriors, una gran influència en l'expansió de la globalització econòmica que estava afeblint les classes treballadores nord-americanes. Com a conseqüència d’això, la gran majoria de les dones de classe treballadora blanca no es van sentir representades per ella i van votar Trump, que va canalitzar l'empipament de la classe treballadora blanca (homes i dones) cap a l’establishment politicomediàtic neoliberal, representat per la Sra. Clinton. El vot per Trump va ser predominantment un vot en contra de l’establishment neoliberal. Els interessos de classe de les dones treballadores blanques (que erròniament van assumir que defensaria el candidat Trump) van prevaldre per sobre dels seus interessos com a dona, tal com ho presentava la Sra. Clinton. No existeix als EUA un partit d'esquerres amb vocació transformadora del capitalisme darwinista existent en aquell país, molt limitat en la protecció social que l'Estat ofereix a la ciutadania, la majoria de la qual són dones. El permís de maternitat en aquell país és de dues setmanes, comparat amb un any a Suècia.

És important que s’estableixi una prioritat a les polítiques públiques feministes

A Espanya, tal com està evolucionant la situació política, ens podríem trobar en unarealitat paradoxal en la qual les dones siguin majoria al govern central (com ja succeeix) i, no obstant això, que el nivell de vida de les dones, la majoria de les quals pertany a les classes populars, no canviï o fins i tot empitjori, tret que canviïn les polítiques neoliberals dutes a terme pels governs anteriors. L'atenció sobre el tema de la bretxa salarial és necessària i urgent per millorar el nivell de vida de les dones treballadores. Ara bé, és molt insuficient (veure: La necesaria corrección de la brecha salarial es insuficiente, Público, 28 de febrer de 2018). En realitat, la bretxa salarial, tot i que important, no és de les pitjors de la UE. Les dones treballadores reben salaris menors que els homes. Però el que és important subratllar –i que no se subratlla en els mitjans- és que els salaris de les dones treballadores (i dels homes treballadors) són dels més baixos de la UE. Per aquest motiu lluitar per tancar la bretxa salarial és necessari però insuficient. El que es necessita és complementar la reivindicació d'aconseguir igualtat, de gènere, amb la demanda d'acabar amb l'explotació laboral, atès que la majoria de les dones són treballadores amb salaris molt baixos.

Tenir dones a l’estructura de poder és necessari però no suficient per millorar el seu benestar

L'experiència nord-americana mostra les conseqüències de seguir l'estratègia del moviment feminista liderat per NOW i per la Sra. Clinton, i podria ocórrer a Espanya. El fet que la nova ministra d'Economia (una economista de coneguda tendència neoliberal) a Espanya sigui dona té importància des del punt de vista simbòlic, la qual cosa és important.Però la dona de classe treballadora no se'n beneficiarà gaire, d'això. La Ministra Nadia Calviño és d'una gran ortodòxia neoliberal i l'aplicació d'aquestes polítiques neoliberals danyarà les classes populars, en les quals les dones són majoria. El més rellevant per al benestar de les dones de les classes populars és que les polítiques públiques no siguin de caràcter neoliberal. Repeteixo que el fet de ser dona té una importància simbòlica important i entenc el gran impacte que ha tingut.Ho aplaudeixo. Però, sent coneixedor de les conseqüències tan nocives del neoliberalisme, tinc les meves reserves que no només per a la majoria de dones, sinó també per a la causa feminista, sigui bo que el principal personatge per dur a terme aquestes polítiques nefastes sigui aquesta economista. Segur que hi ha altres dones de diferent sensibilitat econòmica que serien més sensibles a les necessitats de la dona que pertany a les classes populars.

El que s'ha dit fins ara té també rellevància per entendre per què, en general,l'experiència internacional mostra que els drets de les dones i la seva integració a les institucions representatives són més grans als països governats històricament per partits progressistes la base electoral dels quals és predominantment de classes populars en general i la classe treballadora en particular, com per exemple els països escandinaus, com ara Suècia i Noruega.Són precisament els països com els EUA, a on els partits progressistes d'esquerres són més febles i a on la majoria de les classes populars no vota (l'abstenció a les eleccions federals assoleix gairebé la meitat de l'electorat, fins al punt que hi ha una relació inversa entre participació electoral i nivell de renda del país), a on les dones (així com els homes) tenen menys drets civils, i això malgrat tenir moviments feministes grans i de visibilitat mediàtica més gran. En les últimes eleccions, NOW va donar suport molt més a Hilary Clinton que a Bernie Sanders, el candidat socialista, que va ser clarament marginat per l'aparell del partit Demòcrata, controlat per Hilary Clinton.

Aquestes dades demostren que l'articulació de les demandes i dels moviments feministes que les generen amb les demandes de canvi profund a la societat són més eficaces per aconseguir la igualtat entre l'home i la dona que no la completa independència del moviment feminista, no relacionat i sense formar part del canvi profund de la societat, com succeeix als EUA.El moviment feminista nord-americà és un moviment molt gran, i no obstant això, els drets civils de les dones (i dels homes) són molt limitats. I continuaran sent molt limitats tret que els diferents moviments reivindicatius existents en aquell país, cosa que inclou el feminista, es coordinin i/o siguin part d'un moviment més ampli de transformació, com ha tingut lloc als països escandinaus, a on les esquerres han governat durant la major part del període post II Guerra Mundial.Hi ha encara molt per fer en aquests països per assolir la igualtat entre l'home i la dona. Però en una cultura que afavoreix la igualtat, la desigualtat entre les dones és molt menor que no als EUA. Aquesta realitat és important que es conegui ja que la seva rellevància per al benestar de les dones espanyoles és enorme.És important i urgent que tots els moviments reivindicatius (cosa que inclou el de la dona) s'aliïn i col·laborin en la transformació profunda de la nostra societat per eliminar l'explotació de la dona juntament amb d’altres explotacions, com l'explotació de classe que també afecta la majoria de les dones que pertanyen a les classes populars. Des d'aquest punt de vista, el moviment feminista actual a Espanya representa un punt de referència internacional ja que el seu horitzó és clar –canviar profundament la societat- en aliança i no en contraposició a altres forces i moviments socials i polítics reivindicatius que comparteixen aquest objectiu.

Una última observació: la importància del tema social en las propostes feministes espanyoles

Una de les grans aportacions del moviment feministaa Espanya ha estat posar el tema social en el centre del debat polític i econòmic. I això és conseqüència de la identificació de la causa feminista amb els desitjos i aspiracions de la dona de classe popular, i que beneficia totes les dones (i tots els homes). Avui l'èmfasi per exemple en l'economia de les cures és fonamental per millorar la qualitat de vida de la població així com millorar l'eficiència econòmica. Si a Espanya hi hagués una persona de cada quatre (com succeeix a Suècia) que treballés als serveis públics de l'Estat del benestar (sanitat, educació, serveis comunitaris, escoles bressol, serveis domiciliaris, serveis socials, habitatge social, programes d'integració de l'immigrant i prevenció de la pobresa, entre uns altres) en lloc d'un de cada deu, hi hauria a Espanya 3 milions i mig més de llocs de treball, cosa que eliminaria la desocupació a Espanya.Això no ho faran les feministes neoliberals o conservadores sinó les feministes progressistes mobilitzades per pressionar les estructures del poder masculí perquè canviïn i es transformin en institucions al servei de la majoria de la població, que són dones. Així de clar.