La gran força d’internet com a instrument informatiu ha quedat demostrada amb la publicació per part del New York Times, The Guardian i Der Spiegel dels documents que els hi ha fet arribar Wikileaks. Són milers i milers d’informes oficials referents a les operacions militars que les forces aliades, sobretot els Estats Units, desenvolupen a l’Afganistan (https://wikileaks.org/wiki/Afghan_War_Diary,_2004-2010). En els documents que algú ha fet arribar a la web, es posen en relleu els greus problemes dels aliats en aquell país. Morts de civils, incapacitat per generar vincles amb la població, notable capacitat d’organització i bon armament dels talibans i un llarg etcètera d’incidències. Res gaire nou, i tot plegat força conegut. Però aquest cop reconegut i escrit per part dels directament implicats, que reconeixen que les coses no van gens bé.

Wikileaks diu que cada dia li arriben documents de tota mena procedents de qualsevol país, enviats per persones que volen aprofitar tant les facilitats per enviar informació a aquesta web com la gran plataforma que suposa. La seva credibilitat ve determinada per la capacitat de comprovació de les fonts i la sensibilitat sobre els límits del que poden o no fer públic (de fet en aquest cas de l’Afganistan, no han publicat prop de 15.000 documents pels efectes que implicaria). És evident que la força de la xarxa, quan aprofita les capacitats de col·laboració i de construcció de coneixement col·lectives, és molt gran. I caldria aprofitar-ho, per avançar en la transparència dels governs i administracions públiques i per reforçar el control social sobre aquestes institucions.