Sembla impossible, però és cert. La tot poderosa Societat General d’Autors i Editors (SGAE) ha decidit reconèixer com a enemic la plataforma col·lectiva EXGAE (www.exgae.net), creada precisament per remarcar la inadequació de la seva tasca en moments com els actuals. Es curiós, però la gent de la SGAE segueix pensant el món des de les variables que expliquen la seva creació, i no són capaços de repensar com defensar els creadors i artistes en un nou escenari. Han fet enviar un burofax a uns advocats, Lehmann and Caballeiro (emparentats potser amb els famosos germans Lehmann), amenaçant Conservas (entitat d’animació cultural ben coneguda a Barcelona) per servir de plataforma “denigratòria” de la SGAE utilitzant el nom EXGAE. Els advocats, perspicaçment, diuen que “hi ha una subtil (sic) variació consistent a anteposar a la consonant fricativa alveolar sorda, l’oclusiva velar sorda...”, i que això es fa per confondre els autors i editors i atreure’ls així a una competència deslleial.

Conservas i l’EXGAE van ajudar a organitzar el Free Culture Forum que l’any passat va reunir-se a Barcelona (i que tornarà a fer-ho a finals d’octubre), per defensar una visió no estrictament privada i mercantil d’entendre la creació artística. En comptes de tancar-se cada cop més en un carreró sense sortida, caldria que els governs i entitats com la SGAE acceptin que els temps han canviat.

Internet possibilita l’intercanvi horitzontal d’informació i de cultura entre tots els ciutadans. Tots consumim i produïm cultura alhora. Per això, els mitjans de producció cultural han d’adaptar-se a aquesta nova democràcia i no al revés.