La concentració de dissabte passat davant del consolat britànic a Barcelona mostra la dificultat que té traslladar les mobilitzacions on-line al format tradicional de manifestacions i concentracions. Els temps, les formes, els rituals de cadascuna d’aquestes menes d’acció són notablement diferents. No crec que es pugui posar en dubte la potència de la mobilització internacional a favor de Wikileaks i de Julian Assange. Deia Manuel Castells fa pocs dies que aquesta mobilització expressava l’enfrontament entre la societat civil internauta i els Estats en els nous espais de comunicació. I, en canvi, la concentració de dissabte va ser minsa quant a participants.

La lògica de les mobilitzacions on-line és essencialment individual i no requereix reunir-se, tot i que s’articuli en moments o accions virals coordinades. Les accions off-line

requereixen aplegar-se en llocs i moments concrets, preparant formes de fer-se sentir, de ser reconeguts amb instruments que han estat en funcionament des de fa molts anys. Una té ritmes ràpids, instantanis. L’altra requereix processos temporals més llargs que cal pensar en omplir. En el nou espai social que genera internet cal organitzar, però és menys important comptar amb una organització concreta que se’n faci càrrec. La difusió on-line

té components selectius en la mateixa forma de fer la convocatòria, però no exigeixi lligams forts entre els convocats, mentre que pensar en clau d’acció off-line requereix comptar amb vincles forts que assegurin presència i perspectiva estratègica compartida. Dissabte passat, davant del consolat britànic teníem agència i acció, però sense agent identificable.