No parem d’ensopegar amb escàndols i situacions de corrupció que afecten les més variades instàncies. Els escàndols i les corrupteles polítiques són part de la vida democràtica, amb més o menys intensitat segons el lloc. Per altra banda, tot i la rellevància dels casos, la sensació general és que els impactes en la població són més aviat escassos, sobretot si fem cas al manteniment de la confiança en els partits o institucions afectades. Un estudi recent que s’ha fet a la Gran Bretanya diu que els ciutadans acostumen a reaccionar davant d’aquesta mena de notícies des de dues perspectives: una seria la que busca confirmar totes les dades abans d’arribar a conclusions sobre la pretesa irregularitat, i per tant el judici moral es basa en l’exactitud o certesa del que va succeir i en la trajectòria anterior de les parts implicades; i en l’altra perspectiva, el tema clau és el grau de connexió ideo­lògica o política amb les persones o entitats implicades en la situació escandalosa, i per tant el judici ve condicionat per la proximitat amb les idees o valors dels implicats.

Els temes clau són el grau de desviació de les accions empreses i el tipus de conseqüència que se n’ha de derivar. La primera qüestió té a veure amb l’acceptabilitat moral de l’acció comesa pel polític, i la segona té a veure normalment sobre si cal o no que el polític dimiteixi. Si el que predomina és el discriminador partidista, aleshores el factor d’exactitud o certesa sobre el que ha succeït se situa en segon terme. En la recerca esmentada, el que s’ha buscat és veure si predominen els estàndards morals generals, l’afiliació partidista o el grau de seguiment i coneixement sobre l’activitat política. Els resultats indiquen que pesen tant els estàndards generals sobre la tolerància respecte a les conductes irregulars com l’adscripció partidista a l’hora de jutjar la moralitat de les accions i la necessitat de dimitir. L’únic efecte discriminador és el grau de coneixement i seguiment de la política. Com més alt és, més predomina el tema general de moralitat i menys el factor partidista. Conclusió: en general, la tolerància sobre la corrupció dels polítics té molt a veure amb com tolerem aquests fets en l’esfera privada, amb les nostres fílies i fòbies partidistes i amb el nostre nivell d’informació sobre la política.