Es pot defensar la bondat de governar afrontant l’hostilitat de les minories actives i socialment mobilitzades però amb l’hipotètic suport de la majoria silenciosa? Doncs aquesta sembla que és la convicció del president de la Generalitat, Artur Mas, expressada ahir com a reacció a les manifestacions d’aquest cap de setmana. Si aquesta és l’opció preferida de la coalició CiU, que ha governat el país durant la major part de la nova època democràtica, el cert és que van pel bon camí. Cada cop hi ha més gent que abomina de la política, més gent que s’absté, més gent que pensa que la política passa d’ells, més majoria silenciosa. Resulta sorprenent que un dirigent polític com Artur Mas defensi al segle XXI, com a font del seu poder, la combinació de silenci i de legitimitat electoral aconseguida amb el 38% dels que van anar a votar a les darreres eleccions del novembre passat (que de fet eren poc més del 22% dels que tenien dret d’anar a votar). Si hem de fer cas del que diu ara, diríem que, quan va començar a governar Catalunya, el senyor Mas ja tenia a favor seu més de dos milions de catalans que silenciosament li donaven suport, tot i que ni havien anat a votar, ni s’havien expressat de cap altra manera.

El president Mas faria bé de repensar la seva estratègia. Si els seus assessors li diuen que com més gent calli, s’abstingui i no expressi opinió política, millor anem a Catalunya, sisplau, no els faci cas. Caldria que miressin i analitzessin el cas del president Nixon, que, el novembre del 1969, en plena ofensiva social contra la guerra del Vietnam, defensava la seva opció de seguir en la guerra apel·lant a la gran majoria silenciosa del país que li feia costat. Maquiavel, que té mala premsa però que ha estat un gran pensador de la política, deia que el que li calia a un governant en cada moment era triar entre ser estimat o ser temut. No aconsellava l’opció de ser ignorat. I segurament no ho feia perquè el silenci no pressuposa suport, no emet senyals, no permet saber si el que es fa des del Govern és ben o mal acceptat. I la cosa encara és més greu quan molts podem tenir la sospita que, més que majoria silenciosa, potser el que cada cop tenim més és una majoria silenciada.